fer cas omís de SV, desatendre / no mostrar atenció ni concedir importància als consells o recomanacions d'algú (Fr, *)
Fer cas omís d'algú / Li ha dit molts cops que ha de respectar els senyals de trànsit, però en fa cas omís (DIEC1, *)
▷fer cas de (ant.), tenir consideracions (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), que diguin el que vulguin (p.ext.)
fer casa SV, guanyar diners i estalviar (R-M)
Sempre mira de fer casa; només pensa a recollir diners (R-M)
•fer ca seva (Mall.)
fer casa a part SV, separar-se aquells que vivien plegats (DIEC1)
Com que es passaven el dia discutint han decidit fer casa a part: ell se n'anirà a una pensió
fer casa santa SV, quedar-s'ho tot (R-M)
Si el deixen intervenir en el negoci, aviat farà casa santa; té molta traça a apropiar-se dels béns aliens (R-M)
→ficar (alguna cosa) al cove, fer-se amo (d'alguna cosa), plantar la bandera (a algun lloc)
fer cases amb arc SV, prosperar, fer carrera (A-M)
Amb tot y axò, may féu cases amb arc (A-M)
→anar a més, fer carrera, fer ferrussa
[Mall. (A-M)]
fer catúfols SV, perdre facultats mentals a causa de la vellesa / repapiejar (R-M, DIEC1)
No està atent al que li diuen; ja fa catúfols; és molt vell (R-M)
→no aguantar-se els pets, pixar-se a la sabata, fer caducs, fer cadufs
fer cau i net (d'alguna cosa) SV, emportar-s'ho, esgotar-ho, tot (DIEC1)
Van fer cau i net de tot el que van trobar / Després del terratrèmol, la jovenalla entrava a les botigues i feia cau i net (El complement es pot ometre)
→no deixar un clau a la paret, fer net (d'alguna cosa), fer sec i net
fer caure de cul SV, ésser espatarrant, produir gran impressió (A-M)
Aquesta dona té tantes habilitats que faci el que faci sempre fa caure de cul a qui la veu
fer caure (algú) de l'escambell SV, prendre a algú la situació preeminent, avantatjosa, en què es trobava (F)
Els seus opositors l'han fet caure de l'escam-bell amb calúmnies i males arts (R-M)
→segar-li l'herba sota els peus (a algú), fer la traveta (a algú)
fer caure la balança SV, resoldre / fer decidir alguna cosa (R-M, *)
No es decidien a vendre la casa, però els oferiren tants diners, que això féu caure la balança (També s'usa amb el verb aspectual acabar de i amb els verbs decantar, inclinar, tombar, etc. com a complement) (R-M)