Coneix el diccionari

Aquest Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (a partir d'ara DSFF) és un diccionari conceptual d'expressions lexicalitzades, atès que sota conceptes agrupa informació gramatical i lingüística referida a expressions lexicalitzades de naturalesa gramatical diversa, allò que en la gramàtica tradicional s'han anomenat genèricament locucions i frases fetes. Per informació gramatical s'ha entès el conjunt de propietats que dona compte de la manera com es construeix una expressió lexicalitzada: propietats sintàctiques, semàntiques, lèxiques, morfològiques i fonètiques, si escau. Per informació lingüística s'ha entès el conjunt d'informacions complementàries que en certes ocasions acompanya la descripció d'una expressió lexicalitzada: propietats dialectals (marcatge dialectal d'una expressió i variants dialectals), normatives, etimològiques, etc.

Si ens fixem en allò que hereta respecte a altres diccionaris de la lexicografia catalana, en primer lloc, aquesta obra manté l'estructura d'un diccionari de sinònims, inspirada en el Diccionari de Sinònims de M. Franquesa (1971), obra que en ocasions proporciona una certa informació gramatical d'expressions lexicalitzades, però sempre a partir d'un lligam conceptual que relaciona les diverses expressions llistades sota una mateixa entrada. En segon lloc, el DSFF proporciona la informació gramatical i lingüística referida a cada expressió lexicalitzada (bàsicament, la definició o les definicions, i l'exemple o els exemples que il·lustren el seu ús, però també el marcatge dialectal, si escau, i circumstancialment la variant dialectal), segons ha estat registrada a les fonts lexicogràfiques consultades.

Si ens fixem en allò que innova respecte a altres diccionaris, haurem de parlar tant d'aspectes relacionats amb la seva macroestructura com amb la seva microestructura.

Primerament, aquesta obra és un diccionari conceptual, que posa a disposició dels usuaris més de 5.500 entrades conceptuals. En aquest sentit s'assembla a un diccionari ideològic, quant a la naturalesa conceptual de les entrades, tot i que difereix dels diccionaris ideològics habituals en el fet que no estableix agrupacions sistemàtiques entre mots aïllats que formen part d'un o de diversos camps semàntics emparentats; el DSFF aprofita les entrades conceptuals per indicar relacions semàntiques i lèxiques de naturalesa diversa entre expressions lexicalitzades. No és ni un diccionari de la llengua, ni un diccionari temàtic, ni un diccionari tradicional de locucions i frases fetes, ni un diccionari de construcció i règim, ni tampoc un diccionari de restriccions lèxiques.

Difereix dels diccionaris de la llengua en el fet que proporciona informació d'expressions lexicalitzades a partir del concepte o dels conceptes associats a aquella expressió, però no a partir d'algun dels mots (generalment el darrer o el que es considera més característic) de l'expressió. Difereix dels diccionaris temàtics quant al mode d'organització d'aquestes expressions lexicalitzades, que en aquesta obra no s'agrupen entorn d'àrees d'interès temàtic (per exemple, les parts del cos, la vestimenta, les relacions socials, etc.), sinó entorn de mots que actuen a mode d'esquer conceptual. Difereix dels diccionaris tradicionals de locucions i frases fetes en tant que allò que té d'innovador és l'associació entre conceptes i expressions lexicalitzades, i no ofereix una simple disposició vertical, alfabètica, d'aquestes expressions, amb la qual cosa les distintes formes que pot adquirir una mateixa expressió lexicalitzada no suposen un obstacle en la seva cerca. Finalment, difereix dels diccionaris de construcció i règim, perquè aquí s'han exclòs de forma genèrica les informacions relatives al règim sintàctic d'unitats lèxiques aïllades, fonamentalment verbs, però també difereix dels diccionaris que analitzen les restriccions semàntiques que els predicats imposen als seus arguments, perquè d'expressions lexicalitzades n'hi ha que tenen naturalesa predicativa, però n'hi ha moltes altres que no són predicats.

Segonament, aquest diccionari innova en tant que proporciona informació gramatical i lingüística d'expressions lexicalitzades de categories gramaticals molt diverses, en total 15.500 expressions. Cal notar que, tradicionalment, els diccionaris de la llengua han tractat les expressions lexicalitzades de forma circumstancial i indirecta, especificant per a les entrades d'alguns mots aquells altres mots amb els quals concorren sovint, de vegades de manera fixa. Al DSFF no s'assumeix que l'usuari ja coneix les expressions lexicalitzades aquí descrites, punt que és bàsic en la justificació de la macroestructura de l'obra com a diccionari conceptual.

Al DSFF s'ha entès de forma genèrica per frase feta qualsevol expressió supralèxica que constitueix una forma lingüística estereotipada del català, estructura sintagmàtica fixada al lèxic de la llengua, tant si s'ha considerat locució, frase feta o modisme, d'acord amb la lexicologia i la lexicografia tradicionals. L'important és que allò que determina que una seqüència supralèxica esdevingui frase feta és un ús en la llengua relativament fix, de manera que es dona almenys una de les dues condicions següents: (a) el significat de l'expressió lexicalitzada no es pot compondre simplement a partir del significat literal de les seves parts, i / o (b) la forma morfològica o sintàctica de l'expressió lexicalitzada és altament fossilitzada.

En tercer lloc, aquesta obra difereix dels diccionaris de locucions i frases fetes existents en la lexicografia catalana, en la quantitat i el tipus d'informació que es dona de cadascuna de les expressions lexicalitzades recollides. Al DSFF no es defineixen ni s'exemplifiquen mots, només es defineixen cadenes de restriccions combinatòries particulars entre mots que els parlants natius perceben de forma natural, no estadística, com a expressions fixades i, com que la informació associada amb una expressió lexicalitzada pot diferir en funció del concepte amb el qual s'associa, les 15.500 expressions estan registrades en 18.850 fitxes distintes.

Cal tenir present que la informació que el DSFF dona d'aquestes expressions lexicalitzades és alhora intensional i extensional: és intensional perquè es defineix el contingut semàntic de les expressions lexicalitzades en funció d'una determinada relació conceptual i, a més, perquè proporciona referències creuades de naturalesa conceptual amb altres expressions lexicalitzades; és extensional perquè exemplifica l'ús de cada expressió, i alhora dona orientacions que unes vegades restringeixen els paradigmes de mots que poden aparèixer al lema i altres restringeixen la classe lèxica dels arguments seleccionats. Les notes introdueixen restriccions (lèxiques, morfològiques, sintàctiques, semàntiques i discursives) que limiten l'extensionalitat de l'expressió.

En quart lloc, aquest diccionari innova en l'especificació de diverses relacions de sentit i múltiples referències creuades a altres expressions lexicalitzades. Aquestes relacions de sentit han estat agrupades en dos blocs; d'una banda, les relacions de sinonímia i, de l'altra, les relacions semàntiques d'antonímia, inversió argumental i extensió. Així mateix, respecte a altres diccionaris de locucions i frases fetes, aquest innova en la mesura que introdueix certa informació relativa a variació lingüística, ja siguin variants formals o variants dialectals (quan s'ha disposat de coneixement directe d'aquesta variació).

Finalment, i no per això menys important, el DSFF innova en tant que és un diccionari d'ús de la llengua catalana, fonamentalment del català contemporani. Per això, a banda d'incloure exemples per a cada frase feta, en algunes ocasions acompanyats de notes que informen sobre l'ús amb mots altres que els integrants a la forma d'entrada, també informa d'aquelles expressions lexicalitzades, no registrades en cap de les obres lexicogràfiques consultades, que han estat recollides per l'equip redactor, ja sigui de la llengua oral, ja sigui de la llengua literària. Aquestes expressions de nou encuny duen la marca ■, que les identifica a l'inici a l'entrada. Com a diccionari d'ús, també informa de la presència en la forma de l'expressió de mots que no són registrats al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans o de possibles variants formals (ja siguin normatives o no normatives) que adquireix una expressió concreta.

L'obra segueix les normes ortogràfiques vigents en el moment de preparar l'obra impresa.

Algunes de les idees que aquí s'han exposat també s'expliquen a:
Espinal, M.T. (2000), “Sobre les expressions lexicalitzades”, Els Marges, 67, 7-31.
Espinal, M.T. (2003), “Una entrada lèxica. El cas del verb parlar”, Llengua & Literatura, 14, 371-414.
Espinal, M.T. (2005), “A conceptual dictionary of Catalan idioms”, International Journal of Lexicography, 18.4, 509-540.

Per a més informació referent a les bases lingüístiques del DSFF i els criteris d'elaboració, consulteu https://ddd.uab.cat/record/89642.