DESATENDRE
1. no prestar l’atenció deguda (a una cosa), no tenir-ne cura, no ocupar-se’n, negligir-la
com si tal cosa SAdv, impassible / sense donar importància (R-M, *)
L’amenaçaren d’expulsar-lo de la classe, però ell com si tal cosa; no en va fer cas / Ja li pots dir el que vulguis, la seva habitació es quedarà com si tal cosa; no l’endreçarà pas / Quan li diuen que ajudi en les feines de casa sempre fa com si tal cosa (R-M, *, *)
▷ fer l’orni (p.ext.)
deixar jeure (alguna cosa) SV, no ocupar-se d’alguna cosa (EC)
Va deixar jeure aquell negoci perquè darrerament no funcionava gaire bé (S’usa normalment amb noms que denoten afers, negocis, etc. com a complement)
→ deixar dormir (alguna cosa), deixar de les mans (alguna cosa)
▷ no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.)
no estar per camàndules SV, no estar disposat a atendre a coses insignificants o que no interessen
No estic per camàndules / Té molta feina i no està per camàndules (IEC, *)
→ no estar per solfes, no estar per comèdies, no estar per orgues
▷ no venir-li amb camàndules (a algú) (p.ext.)
no estar per solfes SV, no estar disposat a atendre a coses insignificants o que no interessen (A-M)
Com que va just de temps, no està per solfes (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal)
→ no anar de solfes, no estar per brocs, no estar per comèdies, no estar per històries, no estar per orgues, no estar per camàndules
no mirar cara ni ulls SV, desatendre / expressió emprada per a indicar que una acció es duu a terme sense cap mirament ni respecte, desconsideradament (Fr, *)
En aquella guarderia no miren cara ni ulls, haurien d’anar més en compte amb les criatures petites / Ell sempre fa el que més li convé, sense mirar cara ni ulls; no té cap atenció (*, R-M)
→ no mirar cap ni cara, a la babalà, parlo jo o passa un carro
▷ treure (algú) a puntades de peu (d’algun lloc) (p.ext.)
■ parlo jo o passa un carro SCoord, dit per a expressar enuig quan hom no és escoltat
Silenci, si us plau. Parlo jo o passa un carro? Hi ha algú que m’escolti?
→ no mirar cara ni ulls
▷ fer orelles de mercader (p.ext.)
tancar l’orella (a alguna cosa) SV, no voler sentir alguna cosa, entendre-la / no accedir-hi, no fer-ne cas (IEC, EC)
L’empresa tanca l’orella a tot el que sigui petició d’augment de salari / Tancar l’orella a la calúmnia (S’usa amb noms del tipus queixa, petició, etc. com a complement) (R-M, EC)
→ tapar-se les orelles
▷ fer el sonso (p.ext.), fer el paper de met (p.ext.)
2. no fer cas (d’un consell, d’una recomanació, etc.)
entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) SCoord, es diu d’allò que hom no vol atendre / alguna cosa, no retenir-la, no fer-ne cap cas (R-M, IEC)
Tot el que li aconsellen li entra per una orella i li surt per l’altra (R-M)
→ escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, fer orelles de marxant
▷ fer el sord (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)
escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc SV, no voler atendre (R-M)
Escolta els consells dels seus pares amb orelles d’ase / Tot ho escolta amb orelles de ruc, com si res no anés per ell (També s’usa amb el nom ase) (*, R-M)
→ fer l’orni, entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú), fer orelles de mercader, fer l’orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, tapar-se les orelles
fer cas omís de SV, desatendre / no mostrar atenció ni concedir importància als consells o recomanacions d’algú (Fr, *)
Fer cas omís d’algú / Li ha dit molts cops que ha de respectar els senyals de trànsit, però en fa cas omís (IEC, *)
▷ fer cas de (ant.), tenir consideracions (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.)
fer l’orella sorda SV, (algú) fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (A-M)
M’ho va avisar però jo vaig fer l’orella sorda: ara me’n penedeixo
→ fer orelles de mercader, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
▷ fer orelles sordes (v.f.)
fer orelles de cònsol SV, desatendre / algú, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (R-M, *)
Ja li hem reclamat tres vegades el que li vam deixar, però ell fa orelles de cònsol; tinc por que no ens ho tornarà mai més (R-M)
→ fer orelles de mercader, fer l’orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
fer orelles de marxant SV, desatendre / algú, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (R-M, *)
Van demanar-li una invitació, però va fer orelles de marxant i no els la va donar (R-M)
→ fer el sord, fer orelles de mercader, fer l’orella sorda, fer orelles de cònsol, entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú), escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
▷ fer el sonso (p.ext.), tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)
fer orelles de mercader SV, (algú) fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (A-M)
No cal que t’hi escarrassis: sempre fa orelles de mercader a tot el que li diuen
→ fer l’orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
▷ parlo jo o passa un carro (p.ext.)
■ ja poden dir missa O, expressió usada quan volem donar a entendre que no tindrem en compte el que dirà algú
Ja poden dir missa els meus pares, que jo penso fer aquest viatge; tant si ho volen com si no
→ que diguin missa
▷ entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.)
■ que diguin missa O, expressió usada quan volem donar a entendre que no tindrem en compte el que dirà algú
Que diguin missa els de la companyia: jo penso que és una bona idea i penso tirar-la endavant
→ ja poden dir missa
▷ entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.)
3. no tenir (envers algú) les atencions, les consideracions, els miraments, que caldria
deixar (algú) plantat SV, no fer cas (R-M)
Sempre deixen en Miquel plantat i per això es queixa / Sense esperar que acabés d’explicar el viatge, el varen deixar plantat i se’n van anar (*, R-M)
→ deixar (algú) tirat
▷ deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.)
■ deixar (algú) tirat SV, no prestar l’atenció deguda a algú
Els lampistes van deixar en Josep tirat en no presentar-se a arreglar les canonades
→ deixar (algú) plantat, deixar (algú) a l’estacada
▷ quedar tirat (inv.)
falsejar la cara (a algú) SV, fer com aquell qui no veu o no coneix algú (EC)
Ens vam creuar pel carrer i em va falsejar la cara, i això que havíem estat veïns durant més de deu anys / Quan el va veure venir, no li falsà gens la cara, sinó que l’esperà de bon grat (També s’usa amb el verb falsar)
→ falsejar la vista (a algú)
falsejar la vista (a algú) SV, fer com qui no veu algú / fer de no veure algú, evitar-ne la mirada (IEC, A-M)
Quan he passat prop d’ell, ha falsejat la vista, com si no em veiés (R-M)
→ falsejar la cara (a algú)
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
En cap moment del dia no va dir «bèstia, què fas», com si estigués enfadat / Vam estar de costat molta estona, però va marxar sense dir «bèstia, què fas aquí»; com si mai no ens haguéssim conegut (*, R-M)
→ no dir ni ase ni bèstia