DESTROSSAT
no quedar canya dreta O, quedar tot destruït, destrossat
Després de les inundacions no ha quedat canya dreta en tota la regió
→ no quedar pedra sobre pedra
▷ no deixar canya dreta (inv.)
no quedar canya dreta O, quedar tot destruït, destrossat
Després de les inundacions no ha quedat canya dreta en tota la regió
→ no quedar pedra sobre pedra
▷ no deixar canya dreta (inv.)
quedar a deure SV, no pagar / deure una part del deute original, després de pagar-ne una part (R-M, Fr)
Aquell home ha marxat de la dispesa i ha quedat a deure els darrers dos mesos (R-M)
→ deixar a deure
▷ quedar cabals (ant.), estar endeutat fins al coll (p.ext.), tenir més deutes que el govern (p.ext.), quitament i espera (p.ext.)
no quedar-ne ni una al païdor O, dir-ho tot / no deixar res sense dir (Fr, A-M)
El delinqüent ho ha explicat detalladament als policies, no se n’ha quedat ni una al païdor
→ buidar el pap, no deixar-ne ni una al païdor
▷ portar-ne una al pap i una altra al sac (p.ext.)
quedar en blanc SV, quedar sense res, sense entendre res / no seguir la il·lació d’un tema (IEC, *)
No sé si no s’ha explicat prou bé o si no l’he sabut entendre, el cas és que m’he quedat en blanc / Els nervis van fer que es quedés en blanc en ple examen de selectivitat (També s’usa amb el verb estar) (R-M, *)
→ restar a les fosques, quedar in albis
▷ estar a la lluna de València (p.ext.)
quedar tallat SV, emmudir / restar algú callat per timidesa, cohibició o a causa d’una sorpresa, etc. (Fr)
En sentir allò vaig quedar tallat i no vaig poder ni dir paraula / En veure aquella escena va quedar ben tallat i se’n va anar corrents (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (Fr, *)
▷ haver perdut la llengua (p.ext.), restar amb la paraula a la boca (p.ext.)
quedar sense paraula SV, no poder dir res (R-M)
Per una estranya reacció que ni els metges s’expliquen es quedà sense paraula sobtadament / De resultes de l’accident va quedar dos dies sense paraula (També s’usa amb els verbs restar, romandre, etc.) (R-M)
→ perdre la paraula
▷ perdre els mistos (p.ext.), no saber què dir (p.ext.)
no quedar pedra sobre pedra O, no restar cap element de construcció sencer; quedar completament destruït (A-M)
Després dels bombardejos, en aquella ciutat no va quedar pedra sobre pedra (També s’usa amb la forma no quedar pedra damunt pedra)
→ no quedar canya dreta
▷ no deixar pedra sobre pedra (inv.)
embarcar els altres i quedar en terra SCoord, induir els altres a actuar mentre hom no participa en un afer
No facis cegament el que ell et digui: sovint embarca els altres i ell es queda en terra; no vol córrer mai cap risc (R-M)
→ capità aranya
▷ inflar el cap (a algú) (p.ext.)
quedar a l’escapça SV, no entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (IEC, A-M)
Tot i que els ho ha explicat més d’una vegada, s’han quedat a l’escapça / No van venir a classe quan ho explicava el professor i ara resulta que estan a l’escapça. No sabran com resoldre-ho (També s’usa amb els verbs estar, restar, etc.) (*, R-M)
→ restar a les fosques, com si li diguessis Llúcia
▷ tenir una idea (d’alguna cosa) (ant.), estar a la lluna (p.ext.)
quedar escaldat SV, escarmentar-se / algú, haver pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc. (R-M, *)
D’aquella feta va quedar escaldat i no vol pas repetir-ho / En aquell negoci va quedar ben escaldat (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *)
→ agafar-se els dits, gat escaldat
▷ deixar (algú) escaldat (inv.), quedar com un drap brut (p.ext.), quedar retratat (p.ext.)