DISTRET
■ baixar d'Arbeca SV, no estar al corrent del que passa; ignorar una notícia coneguda de tothom
La Sílvia sempre diu que en Xavier baixa d'Arbeca, perquè mai no s'assabenta de què passa
→baixar de l'hort, venir de l'hort, baixar de la figuera, dormir d'un bon so, venir de ses Erasses
estar a la lluna SV, no atendre / estar molt distret (R-M, DIEC1)
No sap mai de què li parlen; està a la lluna (R-M)
→tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, tenir les orelles a cal ferrer, estar al cel de les oques, estar a la lluna de València, jeure al jaç, estar en el tercer cel, venir de l'hort, baixar de la figuera, tenir el cap a la lluna, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
estar a la lluna de València SV, estar molt distret (DIEC1)
Quan li parlen sempre sembla que estigui a la lluna de València
→estar a la lluna, estar al cel de les oques, estar als núvols, pensar en les musaranyes, no saber quin dia menja pa, ésser un pregadeu de rostoll, tenir el cap a la lluna, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
estar al cel de les oques SV, no atendre, badar (R-M)
Es inútil que reclamis la seva atenció; sempre està al cel de les oques; és un distret (R-M)
→estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar als llimbs, estar als núvols, tenir les orelles a cal ferrer, estar en la figuera
estar als llimbs SV, badar / estar molt distret (R-M, *)
No sents què et diuen? Contesta, home, sempre estàs als llimbs! (R-M)
→estar a la lluna, venir de l'hort, baixar de la figuera, estar als núvols, viure als llimbs, estar a tres quarts de quinze, estar al cel de les oques, venir de la lluna, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
estar als núvols SV, estar molt distret, badar
Els savis tenen fama d'estar sempre als núvols / Avui no sé què et passa que estàs als núvols, no escoltes el que t'explico (EC, *)
→estar als llimbs, estar al cel de les oques, estar a la lluna de València, pensar en les musaranyes, tenir el cap a tres quarts de quinze, tenir les orelles a cal ferrer, ésser un pregadeu de rostoll
▷fixar els ulls en (p.ext.), anar a llegir aventures (p.ext.)
estar en el tercer cel SV, estar badocant sense prestar atenció a allò que caldria prestar-n'hi (A-M)
Ja li pots anar dient, que no t'escolta: està en el tercer cel / Quan va a la universitat sempre està en el quart cel; per això després no sap què respondre quan li pregunten (També s'usa amb el numeral ordinal quart)
→estar a la lluna, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
estar en la figuera SV, estar descuidat, distret (A-M)
És normal que encara no hagis acabat. Has estat tot el matí en la figuera / No sta, senyora, en figuera nostre senyor (*, A-M)
→estar a la lluna, tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, estar al cel de les oques, estar a la lluna de València, jeure al jaç, estar en el tercer cel, tenir el cap a la lluna, tenir es cap a lloure
[Val. (A-M)]
fixar els ulls en SV, aplicar la vista insistentment en algú o alguna cosa i aïllar-se, no prestar cap interès o atenció a res de l'exterior
No t'ha sentit, fa estona que ha fixat els ulls en l'horitzó i sembla que estigui molt lluny d'aquí / Ha fixat la mirada en aquell quadre i s'ha oblidat de la resta del món (També s'usa amb les formes fixar la mirada en i fixar la vista en)
no saber quin dia menja pa SV, estar molt fora de la realitat, no saber de què va (A-M)
En Xavier no sap quin dia menja pa: li parlo i sembla que no m'escolti / Estàs distret, que no saps quin dia menges pa?
→estar a la lluna de València, tenir el cap a tres quarts de quinze
■ pensar en la mona de Pasqua SV, estar molt distret, no posar atenció al que diuen o fan
Es passa el dia pensant en la mona de Pasqua: no fa cas de res del que li dic
pensar en les musaranyes SV, estar distret / no posar atenció al que diuen o fan (A-M, *)
Sempre està pensant en les musaranyes: mai no està pel que cal
→jeure al jaç, estar a la lluna de València, estar als núvols, tenir el cap a tres quarts de quinze
quedar en blanc SV, quedar sense res, sense entendre res / no seguir la il·lació d'un tema (DIEC1, *)
No sé si no s'ha explicat prou bé o si no l'he sabut entendre, el cas és que m'he quedat en blanc / Els nervis van fer que es quedés en blanc en ple examen de selectivitat (També s'usa amb el verb estar) (R-M, *)
■ tenir el cap a la lluna SV, estar completament distret d'allò que fa al cas
Avui no em facis gaire cas, perquè tinc el cap a la lluna i no sé el que em dic
→tenir el cap a tres quarts de quinze, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
tenir el cap a tres quarts de quinze SV, estar completament distret d'allò que fa al cas (DIEC1)
No t'escarrassis, que no t'escolta. Té el cap a tres quarts de quinze; qui sap en què pensa! (R-M)
→tenir el cap a la lluna, estar a la lluna, estar a tres quarts de quinze, pensar en les musaranyes, estar als núvols, no saber quin dia menja pa, estar en la figuera, tenir es cap a lloure
▷comptar les bigues (p.ext.), mirar d'on ve el vent (p.ext.), perdre el fil (d'alguna cosa) (p.ext.), anar a llegir aventures (p.ext.)
tenir es cap a lloure SV, estar molt distret, no tenir atenció a allò que es fa (A-M)
Avui tenc es cap a lloure. Quan col·locava sa compra, he deixat sa cartera dins es congelador
→estar a la lluna, tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, estar a la lluna de València, estar en el tercer cel, tenir el cap a la lluna, estar en la figuera
▷tenir els ulls al clatell (p.ext.)
[Men. (A-M)]
■ tenir la mirada perduda SV, aplicar la vista insistentment en una cosa i aïllar-se, no prestar cap interès o atenció a res de l'exterior
Tenia la mirada perduda i no sentia res del que li deien
tenir les orelles a cal ferrer SV, no atendre (R-M)
No sents què et dic? Que tens les orelles a cal ferrer? (R-M)
→estar a la lluna, estar als núvols, estar al cel de les oques
venir de l'hort SV, no estar al corrent del que passa (DIEC1)
Escolta'm!, sembla que vinguis de l'hort. Si estàs tan distret, no entendràs res del que t'explico
→estar a la lluna, baixar de la figuera, ara es lleva, venir de la lluna, estar als llimbs, viure als llimbs, baixar d'Arbeca, venir de ses Erasses
venir de la lluna SV, fórmula que s'usa per a indicar que algú sembla o està distret / estar en dejú o ignorant d'allò que els altres saben sense dificultat (*, A-M)
Ep!, que no em respons? Que vens de la lluna, tan distret?