Cerca
tenir la mosca SV, estar empipat (R-M)
No li diguis res; avui té la mosca i per qualsevol cosa es posa a rondinar / Avui el mestre té la mosca (R-M, A-M)
→dur la mosca, estar mosca
▷tenir mosca (v.f.), tenir mala llet (p.ext.), estar de mala hòstia (p.ext.), estar de futris (p.ext.), tenir mala lluna (p.ext.), pujar-li la mosca al nas (a algú) (p.ext.), anar de mosca (p.ext.)
tenir la negra SV, no tenir sort
Aquest ja és el tercer accident laboral que ha patit en pocs mesos, té la negra
→tenir pega, tenir una mala ratxa, passar una mala ratxa, tenir el sant d'esquena, no llavar cap que no isca tinyós
▷tocar-li la grossa (a algú) (p.ext.)
tenir la paciència de Job SV, ésser extremadament pacient (A-M)
Per ésser mestre cal tenir la paciència de Job
→tenir més paciència que Job, tenir una paciència de sant, tenir més paciència que un sant, tenir més paciència que un mestre d'escola, més pacient que Job
▷com un Job (p.ext.)
tenir la paella pel mànec SV, tenir tot el domini d'un afer / disposar a sa voluntat en un afer / tenir el predomini en un afer, una empresa, etc. (R-M, DIEC1, EC)
Han destituït el gerent; el que ara té la paella pel mànec és el cap de comptabilitat; li han donat totes les atribucions (R-M)
→tenir tots els trumfos, fer i desfer, tallar el bacallà, ésser l'amo del ball, fer-se avarques (d'alguna cosa), l'amo del carxofar, dur ses esquelles
▷tenir les de guanyar (p.ext.)
tenir la paella pel mànec SV, disposar a sa voluntat en un afer / tenir el predomini en un afer, una empresa, etc. (DIEC1, EC)
Decideix arbitràriament el que vol, perquè té la paella pel mànec / La Laura és qui sap com funcionarà tota l'operació policial, ella és qui té la paella pel mànec (R-M, *)
→fer i desfer, ésser l'amo del ball, tallar el bacallà, fer-se avarques (d'alguna cosa), l'amo del carxofar, dur ses esquelles
tenir la panxa a l'esquena SV, estar prim (R-M)
Quan va arribar del viatge estava més prim que mai: tenia la panxa a l'esquena / Tenia el ventre a l'esquena a causa de la malaltia (També s'usa amb el nom ventre)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, no tenir ni tripa ni moca
tenir la panxa a l'esquena SV, patir fam (R-M)
Tots teníem la panxa a l'esquena; no pots imaginar-te la gana que ens feien passar (També s'usa amb el nom ventre) (R-M)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa encastada a l'esquena, tenir la panxa aferrada a l'esquena, anar prim de ventre, penjar les barres al sostre
▷cantar els goigs de sant Prim (p.ext.)
tenir la panxa aferrada a l'esquena SV, tenir molta fam (A-M)
Quan van trobar els nois que s'havien perdut a les Guilleries, tenien la panxa aferrada a l'esquena de tanta gana que havien passat
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa a l'esquena
tenir la panxa bruta SV, haver-se empatxat
No em trobo gaire bé, dec tenir la panxa bruta perquè fa tres dies que no vaig de ventre i tinc la llengua blanca (També s'usa amb el nom ventrell)
→tenir un racó
tenir la panxa bruta SV, indigestar-se / haver patit una indigestió (Fr, *)
No li donis més xocolata, que té la panxa bruta (També s'usa amb el nom ventrell)
▷posar-se-li malament (a algú) (p.ext.), caure malament (a algú) (p.ext.), assentar-se-li malament (a algú) (p.ext.), tornar a la boca (p.ext.), embaràs del ventrell (p.ext.), cruesa de ventrell (p.ext.)