AFAMAT

acabar el pa primer que la talent SV, patir o passar gana (Fr)

Els artistes sempre acaben el pa primer que la talent

anar amb la panxa prima, anar prim de ventre

acabar primer el pa que la gana (p.ext.)

acabar primer es pa que sa talent (Mall.)

anar amb la panxa prima SV, anar mal alimentat (A-M)

Hi ha molta gent que és pobra i que va amb la panxa prima

mossegar-se els punys, tenir la panxa encastada a l’esquena, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre

anar panxa prima (v.f.)

anar prim de ventre SV, patir o passar gana / no menjar prou per a la gana que té (Fr, A-M)

Els gats del carrer sempre van prims de ventre

tenir el ventre buit, mossegar-se els punys, tenir la panxa encastada a l’esquena, anar amb la panxa prima, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre, no fer cap pet que pudi, dur es ventre aferrat a s’esquena

caure-li l’ànima (a algú) O, deixar-se sentir molt la fam o la debilitat (A-M)

No havia dinat i notava com l’ànima li queia

tenir la panxa encastada a l’esquena, anar prim de ventre, mossegar-se els punys

dur es ventre aferrat a s’esquena SV, estar molt magre o tenir molta fam (A-M)

Parau taula, que duc es ventre aferrat a s’esquena

anar prim de ventre, tenir la panxa a l’esquena, tenir la panxa encastada a l’esquena

[Mall. (A-M)]

menjar-se els blens dels llums SV, tenir molta gana

Té tanta gana que es menjaria els blens dels llums

menjar-se un bou amb banyes, córrer la rata pel ventre

menjar-se un bou amb banyes SV, fórmula hiperbòlica que s’aplica al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc. / tenir molta gana (A-M, *)

Tinc tanta gana que em menjaria un bou amb banyes (S’usa generalment en condicional)

menjar-se els blens dels llums, córrer la rata pel ventre, tenir les dents llargues

menjar-se un bou amb les banyes (v.f.)

mossegar-se els punys SV, tenir fam (IEC)

L’avituallament no arribava; feia dos dies que els assetjats es mossegaven els punys; en aquelles condicions no resistirien gaire temps (R-M)

menjar-se ses ungles, tenir la panxa encastada a l’esquena, anar prim de ventre, caure-li l’ànima (a algú), badar la boca al vent

sentir un buit a l’estómac SV, afamat / tenir gana (Fr, *)

Fa moltes hores que no ha menjat res i sent un buit a l’estómac

caure-li l’ànima (a algú), córrer la rata pel ventre

tenir un budell buit (p.ext.)

tenir el ventre buit SV, afamat / notar sensació de buidor a l’estómac (Fr, *)

Fa moltes hores que no ha menjat res, té el ventre buit / No li agrada fer esport amb el ventre buit / Té la panxa buida perquè encara no ha esmorzat / No li agrada sortir de casa, de bon matí, amb la panxa buida (També s’usa amb les formes amb el ventre buit, tenir la panxa buida i amb la panxa buida)

tenir el pap buit, córrer la rata pel ventre, fer badalls i creuetes, tenir un budell buit, anar prim de ventre

tenir el ventre ple (ant.)

tenir el ventrell enrajolat SV, tenir molta gana (R-M)

Són les quatre i encara no hem dinat; ja tenim el ventrell enrajolat; jo no puc aguantar més (R-M)

tenir mal de cor, tenir un budell buit

tenir la panxa a l’esquena SV, patir fam (R-M)

Tots teníem la panxa a l’esquena; no pots imaginar-te la gana que ens feien passar (També s’usa amb el nom ventre) (R-M)

dur es ventre aferrat a s’esquena, tenir la panxa encastada a l’esquena, anar prim de ventre, penjar les barres al sostre

cantar els goigs de sant Prim (p.ext.)

tenir la panxa encastada a l’esquena SV, tenir molta fam (A-M)

La majoria d’habitants del Tercer Món tenen la panxa encastada a l’esquena / Van passar molts dies sense gaire menjar i tenien la panxa aferrada a l’esquena (També s’usa amb la forma tenir la panxa aferrada a l’esquena)

mossegar-se els punys, penjar les barres al sostre, dur es ventre aferrat a s’esquena

tenir la panxa a l’esquena (p.ext.)

tenir les dents esmolades SV, estar disposat a menjar molt (IEC)

Haurem de preparar una gran quantitat de menjar perquè aquests nois tenen les dents esmolades / Al dinar de Nadal van venir amb les dents esmolades (També s’usa amb la forma amb les dents esmolades)

tenir bona dent, tenir les dents llargues, tenir bona barra, menjar com una llima, tenir bon païdor, tenir un bon davallant, ésser una llima (algú)

tenir mal de cor SV, notar sensació de buidor a l’estómac (R-M)

No he desdejunat i ara tinc mal de cor; però gairebé és hora de dinar i m’esperaré sense prendre res (R-M)

córrer la rata pel ventre, tenir el ventrell enrajolat, tenir les dents llargues, tenir un budell buit

tenir una fam que no s’hi veu SV, tenir una fam exagerada

Fa tanta estona que no ha menjat res que té una fam que no s’hi veu

tenir una gana que alça, tenir una gana que l’aixeca, tenir la panxa encastada a l’esquena