no saber a quina carta quedar-se SV, estar indecís / no saber què fer, a qui recórrer (R-M, *)
Els va escoltar tots dos i no sabia a quina carta quedar-se; tant l'un com l'altre podien tenir raó / Totes les possibilitats tenien inconvenients, i no sabia a quina carta quedar-se (R-M)
→no saber a quin sant encomanar-se, no saber de quin pa fer sopes
no voler quedar per llavor SV, no voler quedar desatès o oblidat; no voler deixar de participar en una cosa (A-M)
Aquell nen des que ha tingut un germanet no vol quedar per llavor: tota l'estona està cridant l'atenció / El pare... volgué assomar-se a la finestra... La muller, que no's volia quedar pera llavor, volgué també ficar-se a on no la demanaven (*, A-M)
▷quedar a l'estacada (ant.), no caure en un sac foradat (p.ext.)
quedar a deure SV, no pagar / deure una part del deute original, després de pagar-ne una part / quedar obligat a pagar una cosa (R-M, Fr, A-M)
Aquell home ha marxat de la dispesa i ha quedat a deure els darrers dos mesos / Quinze cèntims que li havia quedat a deure (R-M, A-M)
→deixar a deure, deixar de compte
▷quedar cabals (ant.), estar endeutat fins al coll (p.ext.), tenir més deutes que el govern (p.ext.), quitament i espera (p.ext.), més endeutat que sant Pere i sant Bernat (p.ext.)
quedar a l'escapça SV, qui percaça quelcom, no obtenir-ne res, restar amb les il·lusions frustrades / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (DIEC1, A-M)
Va anar a l'entrevista amb moltes il·lusions, però va quedar a l'escapça perquè no el van contractar (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.)
→quedar a la lluna de València, pintar-se (alguna cosa) a l'oli, quedar en blanc
▷deixar (algú) a l'escapça (inv.), quedar amb les ganes (p.ext.), quedar amb la mel a la boca (p.ext.), desenganyat del món (p.ext.)
quedar a l'escapça SV, no entendre res del que hom tracta d'aprendre o de saber / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (DIEC1, A-M)
Tot i que els ho ha explicat més d'una vegada, s'han quedat a l'escapça / No van venir a classe quan ho explicava el professor i ara resulta que estan a l'escapça. No sabran com resoldre-ho / A la pantalla s'hi descapdellava una pelícola d'aquelles que s'anuncien per mils de metres, dividides en sèries, que qui no ha vist les anteriors se queda a l'escapsa (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.) (*, R-M, A-M)
→restar a les fosques, com si li diguessis Llúcia
▷tenir una idea (d'alguna cosa) (ant.), estar a la lluna (p.ext.)
quedar a l'escapça SV, quedar-se sense gens de diners (DIEC1)
El negoci no li ha sortit com volia i ara ha quedat a l'escapça (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.)
▷deixar (algú) a l'escapça (inv.), fer canet de cul (p.ext.)
quedar a l'estacada SV, quedar abandonat en un perill, en una dificultat, etc.
Va quedar a l'estacada quan la seva dona va saber que ell patia una greu malaltia (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.)
▷no voler quedar per llavor (ant.), deixar (algú) a l'estacada (inv.)
quedar a la lluna de València SV, frustrar-se un desig o una esperança (R-M)
A última hora ens han dit que no faríem el viatge i ens hem quedat a la lluna de València (R-M)
quedar a la lluna de València SV, frustrar-se un desig o una esperança (R-M)
Es va suspendre la representació i ens vàrem quedar a la lluna de València, ben decebuts de no poder veure l'espectacle (R-M)
■ quedar a pler SV, quedar descansat, alliberat
Li he pegat quatre crits i he quedat a pler (També s'usa amb el modificador ben en posició postverbal)
▷fer un estar d'àngels (en algun lloc) (p.ext.), fer un estar de Déu (en algun lloc) (p.ext.)
[Mall.]