deixar (algú) sense resposta SV, deixar sense saber què dir / deixar algú sense saber què respondre (R-M, EC)
Amb aquelles preguntes va deixar el seu pare sense resposta / Aquella acusació tan directa com inesperada, el va deixar sense resposta; no sabia com sortir-se'n (*, R-M)
→deixar (algú) sense paraula, deixar (algú) de pedra
▷quedar sense resposta (inv.), perdre la paraula (inv.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)
deixar (algú) sense un cèntim SV, llevar a algú tot el que té, treure'n el màxim profit desposseint-lo de coses necessàries
La crisi va deixar la família sense un cèntim / Els deutes el van deixar sense ni un duro (També s'usa amb els noms duro, ral i xavo)
→deixar (algú) escurat, eixugar la butxaca (a algú), xuclar la sang (a algú), escurar les butxaques (a algú), deixar (algú) a l'escapça, deixar (algú) al mig del carrer
deixar (algú) sense una gota de sang a les venes SV, aterrir / produir gran por o depressió moral a algú (R-M, *)
Aquella escena de l'obra de teatre va deixar el públic sense una gota de sang a les venes / Davant d'aquell espectacle l'horror ens va deixar sense una gota de sang a les venes (*, R-M)
■ deixar (algú) tirat SV, no prestar l'atenció deguda a algú
Els lampistes van deixar en Josep tirat en no presentar-se a arreglar les canonades
→deixar (algú) plantat, deixar (algú) a l'estacada
▷quedar tirat (inv.), quedar com la criada de santa Anna (inv.)
■ deixar (algú) tirat SV, deixar algú sense empara, sense assistència o ajut
El cotxe va deixar en Jaume tirat a mig camí i va haver de continuar a peu
▷quedar tirat (inv.), quedar com la criada de santa Anna (inv.)
■ deixar (algú) tirat SV, abandonar, deixar, desentendre's
Va deixar el xicot tirat pocs dies abans del casament
→deixar (algú) a l'estacada, deixar (algú) en pla confés, deixar (algú) a racó com la bandera vella
▷quedar tirat (inv.), quedar com la criada de santa Anna (inv.), deixar (algú) llest (p.ext.)
■ deixar (algú) verd SV, criticar, insultar, algú
Quan va marxar el van deixar verd / Sempre deixen verd tothom (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)
→deixar (algú) a l'altura del betum, deixar (algú) com un porc, tractar (algú) com un drap mullat, tractar (algú) com un drap mal llavat, deixar (algú) com un drap brut, posar (algú) a parir, tallar-li una capa (a algú), parlar malament de, deixar malament (algú), llevar-li la fama (a algú)
▷deixar (algú) arreglat (p.ext.), deixar (algú) llest (p.ext.)
deixar viure (algú) SV, deixar algú reposar d'un treball fatigós, gaudir d'una treva o d'un alleujament enmig d'un treball, fatic, pena, etc., per retrobar el repòs, la pau, la calma
La feina no deixava viure la Maria / Deixa'l viure que ja és grandet (S'usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no deixar parar (algú) un instant (ant.), no viure ni deixar viure (ant.), això no és viure (ant.)
deixar viure (algú) SV, deixar de molestar algú
Ara que el nen ha crescut ja deixa viure / Deixi'l viure, home, que sempre li mana coses! (S'usa generalment en contextos negatius i amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no viure ni deixar viure (ant.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
deixar viure (algú) SV, deixar de molestar algú
No deixava viure el seu gendre, només feia que burxar-lo / Ves-te'n i deixa'm viure, que ja n'estic fart, de tu (S'usa generalment en contextos negatius i amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no viure ni deixar viure (ant.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)