Cerca
deixar respirar (algú) SV, deixar algú reposar d'un treball fatigós, gaudir d'una treva o d'un alleujament enmig d'un treball, fatic, pena, etc. per retrobar el repòs, la pau, la calma
Després de tants dies de concentració, deixa respirar els jugadors una miqueta i dóna'ls festa aquesta tarda / Pleguem: deixeu-me respirar una estona / La feina no em deixa respirar, no tinc cap dia lliure fins d'aquí a dues setmanes (S'usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu) (*, EC, *)
→deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no deixar parar (algú) un instant (ant.)
deixar respirar (algú) SV, deixar de molestar algú
Necessita que estiguin per ell contínuament i no deixa respirar mai a ningú / Si deixéssiu respirar la secretària potser faria la feina ben feta / Deixa'l respirar, que no veus que el molestes? (S'usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷respirar tranquil (inv.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
deixar respirar (algú) SV, deixar de molestar algú
El gos que lladrava tant està més tranquil últimament, ja era hora que deixés respirar la resta de veïns / Li està tant a sobre, que no el deixa respirar / Deixa'l respirar: no li vagis tant al darrere (S'usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷respirar tranquil (inv.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
■ deixar retratat (algú) SV, fer evidents les faltes o els defectes d'algú, fer-lo quedar malament
Amb el que va dir et va deixar retratat / Els veïns van deixar ben retratat l'administrador de finques amb les seves queixes (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)
→posar (algú) en evidència, donar capiterro (a algú)
▷quedar retratat (inv.), deixar (algú) escaldat (p.ext.)
deixar sa clau en es pany SV, anar-se'n un llogater d'una casa o d'una possessió sense pagar la renda (A-M)
Vaig permetre que es llogaters deixassin sa clau en es pany, perquè me feia pena denunciar-los
→marxar en un cavall blanc
▷posar una bona casaca (ant.), pagar un dobler damunt s'altre (ant.), a cavall de l'euga blanca (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
■ deixar (algú) sec SV, sorprendre algú granment
Amb aquella notícia m'han deixat sec (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)
→deixar (algú) parat, deixar mort (algú), deixar (algú) de pedra
deixar sec (algú) SV, matar / fer morir algú, occir (R-M, *)
Va deixar sec l'home amb un tret / Va veure el conill que s'escorria entre unes mates i del primer tret el va deixar sec (*, R-M)
→treure del món (algú), enviar (algú) a l'altre món, donar-li es crestat (a algú), fer difunt (algú), dur (algú) a la fossa
deixar (algú) sense camisa SV, prendre-ho tot a algú
Amb el divorci, va deixar el seu marit sense camisa / Va anar al casino i el van deixar sense camisa
→deixar (algú) amb la camisa a l'esquena, deixar (algú) a l'escapça, deixar (algú) al mig del carrer, deixar (algú) en pilotes, deixar (algú) escurat, llevar-li la pell (a algú)
▷quedar sense camisa (inv.)
deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions
→deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)
deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Les seves declaracions van deixar el fiscal sense paraula / L'acusació d'aquell home el va deixar sense paraula; no encertava a defensar-se d'un atac tan absurd (*, R-M)
→deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)