ESBALAIR

deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)

Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions

deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta

deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)