DIFERENT
ésser l'ovella negra SV, algú, no ésser vist amb bons ulls a causa de les característiques que el diferencien dels altres
Com que era artista, els veïns consideraven que era l'ovella negra de l'escala
ésser l'ovella negra SV, algú, no ésser vist amb bons ulls a causa de les característiques que el diferencien dels altres
Com que era artista, els veïns consideraven que era l'ovella negra de l'escala
ésser l'ovella negra SV, ésser una persona per la qual els altres senten aversió
El seu tercer fill va ser l'ovella negra de la família
ésser la bèstia negra SV, allò que és o es considera causa de mals i objecte d'odi (DIEC1)
La política econòmica i borsària és la bèstia negra d'aquell govern, amb un suport mínim de la població segons les enquestes (DIEC1)
■ ésser la bomba SV, alguna cosa o els actes d'algú, ésser molt impressionants
Aquesta notícia serà la bomba; deixarà tothom amb la boca oberta / Aquest espectacle és una bomba (També s'usa amb la forma ésser una bomba)
ésser la bota de sant Ferriol SV, no acabar-se mai una cosa (R-M)
No para de demanar diners; es deu pensar que això és com la bóta de sant Ferriol; jo puc ajudar-lo només fins a un cert límit / Això sembla la bota de sant Ferriol, no hi ha manera que s'acabi (També s'usa amb el verb semblar) (R-M, *)
→ésser el conte de mai no acabar
[Del refrany: «La bota de sant Ferriol, que n'hi surt tant com se'n vol» (A-M)]
ésser la cançó de l'enfadós SV, cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l'escolta / repetició excessiva de les coses / cosa que es repeteix amb molta insistència fins a enutjar els qui ho escolten (DIEC1, A-M, A-M)
Ja ens ha fet venir tres vegades i encara no ho té acabat; això ja és la cançó de l'enfadós; ja he acabat la paciència (També s'usa amb el verb semblar) (R-M)
→ésser el conte de la vella, ésser el conte de mai no acabar
▷ésser la cançó enfadosa (v.f.), més llarg que un divendres sense pa (p.ext.), més llarg que un dia sense pa (p.ext.), no tenir fi (p.ext.), tornar a la mateixa cançó (p.ext.), amb aquest so l'enterraren (p.ext.), una i altra vegada (p.ext.), ésser un rellotge de repetició (algú) (p.ext.), fer la cullera (a algú) (p.ext.), no saber més que una cançó (p.ext.)
ésser la companyia (d'algú) SV, ésser (alguna cosa) una part important de la vida d'algú (EC)
El cinema va ser la companyia d'aquest actor / Els llibres són la seva companyia (*, EC)
■ ésser la conya marinera SV, algú o alguna cosa, ésser la millor de totes
Aquest vi és la conya marinera: té un gust excel·lent / Aquest noi és la conya marinera: treu unes notes brillants
ésser la còpia (d'algú) SV, d'algú, assemblar-se-li molt (Fr)
Aquesta noia és la còpia de sa germana gran (EC)
→ésser l'estampa (d'algú), ésser el retrat (d'algú), ésser la imatge (d'algú), ésser fill de son pare, semblar dues gotes d'aigua, ésser una escopinada (d'algú)
ésser la corda i el poal SV, anar junts i d'acord / dues persones molt íntimes, inseparables (R-M, A-M)
No trobareu mai l'un sense l'altre; són la corda i el poal; no es desemparen / Eren Pere el Guapo y Cento el Guarà, com si diguésem carn i ungla, la corda i el poal... els més amichs del Món (R-M, A-M)
→ésser cul i camisa, ésser carn i ungla, ésser cul i merda, ésser tap i carabassa, ésser cul i braga, fer ali, estar a partir-se un pinyó, fer olla comuna, colgar-se amb un mateix llum, ésser dos cossos en una ànima, ésser dues ànimes dins un cos, ésser culimelis
▷ésser corda i poal (v.f.)
•sa corda i es poal (Men.) (A-M)
[Cat., Val. (A-M)]