MAI
la setmana que no farà vent SD, es diu humorísticament per a indicar un temps que no ha de venir mai (A-M)
Em sembla que la Meritxell ens vindrà a visitar la setmana que no farà vent
→ la setmana dels tres dijous, la setmana dels set diumenges
la setmana que no farà vent SD, es diu humorísticament per a indicar un temps que no ha de venir mai (A-M)
Em sembla que la Meritxell ens vindrà a visitar la setmana que no farà vent
→ la setmana dels tres dijous, la setmana dels set diumenges
per cap vent del món SP, significa: «de cap manera» / sota cap condició per bona que sigui (R, *)
Per cap vent del món faria una cosa així / No s’hi poren adondar per cap vent del món (*, A-M)
→ per cap diner del món, per res del món, per cosa en el món, per tot l’or del món
[Mall. (A-M)]
eixugar el vent tant com en plou O, gastar tot el que es guanya (R-M)
Podria ésser ric si no fos tan malgastador, però el vent n’eixuga tant com en plou (R-M)
→ tenir la mà foradada, viure al dia
▷ dur a malbarat (p.ext.)
treure del vent (algú) SV, suprimir definitivament, fer desaparèixer, matar (A-M)
És irascible; sembla que li costaria poc de treure del vent tots aquells que el contradiuen; en altre temps hauria estat d’aquells que sempre porten l’espasa a la mà (També s’usa amb el verb llevar) (R-M)
→ treure del món (algú), enviar a l’altre món
[Mall. (A-M)]
badar la boca al vent SV, no tenir res per a menjar / no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (R-M, A-M)
No serveix ni per a conrear l’hortet de casa seva; s’haurà de conformar de badar la boca al vent; aquest hivern no tindrà res per a menjar / Aquella època badaven sa boca en es vent (R-M, *)
→ mossegar-se els punys, fer badalls i creuetes
• badar sa boca en es vent (Mall.)
caure el vent O, minvar, cessar (EC)
Va caure el vent i la sensació de calor va augmentar
→ anar de mancada
▷ a la callada (p.ext.), caure la mar (p.ext.)
quin vent el porta per ací O, es diu per a demanar a algú la causa de la seva vinguda / a què es deu que hagis vingut? (A-M, EC)
Feia molt temps que no venia, quin vent el porta per ací? / Em pensava que vindries la setmana vinent, quin vent et duu per ací? (També s’usa en pretèrit perfet i en pretèrit imperfet d’indicatiu, amb el verb dur i amb l’adverbi aquí. El complement preposicional es pot ometre)
anar vent en popa SV, navegar amb el vent bufant per la popa (IEC)
Desplegueu totes les veles, que anem vent en popa
→ anar en popa
pixar vent SV, deixar que la vela perdi vent pels bessos de dalt de la pena quan la barca cenyeix (EC)
«Fes pixar vent si la ratxa carrega»: es diu el timoner novell (A-M)
posar en vent SV, orientar les veles segons la direcció del vent (A-M)
Hem de posar en vent el vaixell si volem sortir al més aviat possible
▷ a sobrevent (p.ext.)