MAI
a les calendes gregues SP, (en un) temps que no vindrà mai (IEC)
Tot el que diu és una utopia que es podrà posar en pràctica a les calendes gregues; per ara no hi ha cap possibilitat (R-M)
→ l’any d’en Quirze, l’any xeix, la setmana dels tres dijous, quan les gallines trauran dents, pel segar del mes de maig, quan pixin les gallines
en cap cas SP, en cap circumstància (EC)
En cap cas no dubteu de les seves paraules (EC)
→ en cap concepte, sota cap concepte
▷ en tots els casos (ant.)
en cap concepte SP, en cap aspecte, des de cap punt de vista (EC)
No pot permetre en cap concepte que li peguin
→ en cap cas, sota cap concepte
▷ per cap concepte (v.f.), en tots els casos (ant.), en tots conceptes (ant.)
en ma vida SP, no mai, en cap ocasió (A-M)
En ma vida no he vist una cosa semblant / No t’ho diré en la vida (S’usa en frases negatives, amb les altres formes del possessiu i també amb la forma en la vida) (IEC, *)
▷ enlloc del món (p.ext.), mai de la vida (p.ext.), mai dels mais (p.ext.)
farà bon sol quan O, significa «no ho faré mai, no penso fer-ho» / expressió que hom usa per a significar que hom no farà tal o tal cosa, ni pensa fer-la (A-M, EC)
Farà bon sol quan et tornaré els diners / Farà bon sol quan em casi (Es construeix seguida d’una oració subordinada adverbial amb valor temporal) (EC, *)
→ quan les gallines trauran dents
[Pineda (A-M)]
l’any d’en Quinze SD, mai / en un temps que no vindrà mai (IEC, *)
Amb aquesta actitud trobaràs feina l’any d’en Quinze
→ l’any xeix, l’any de la picor, l’any de la Mariacastanya, l’any d’en Quirze
l’any d’en Quirze SD, mai / en un temps que no vindrà mai (R-M, *)
Aquest fa sis anys que festeja i deu esperar l’any d’en Quirze per casar-se (R-M)
→ l’any xeix, l’any d’en Quinze, a les calendes gregues
l’any de la Mariacastanya SD, en un temps remot indeterminat (IEC)
Surten junts des de l’any de la Mariacastanya
→ l’any de la picor, l’any xeix, l’any d’en Quinze
l’any de la picor SD, l’any que no és vingut o no vindrà mai / en un temps remot indeterminat (A-M, IEC)
Això passarà l’any de la picor
→ l’any xeix, l’any d’en Quinze, l’any de la Mariacastanya
l’any xeix SD, mai / en un temps que no vindrà mai (IEC, *)
Si emprenen una feina tan llarga i costosa, ho acabaran l’any xeix; no espero pas veure’n la fi (R-M)
→ l’any d’en Quinze, a les calendes gregues, l’any d’en Quirze, l’any de la picor, l’any de la Mariacastanya
la setmana dels set diumenges SD, es diu humorísticament per a indicar un temps que no ha de venir mai (A-M)
Em sembla que acabarà de pintar la façana la setmana dels set diumenges / Espera la setmana dels tres diumenges per a endreçar l’armari (També s’usa amb el numeral tres)
→ la setmana dels tres dijous, la setmana que no farà vent
la setmana dels tres dijous SD, expressió humorística emprada per a indicar que una cosa és impossible, que no succeirà mai (IEC)
Li han deixat diners? Te’ls tornarà la setmana dels tres dijous; ja estàs ben fresc / Ja en parlarem la setmana dels tres dijous, d’això! (També s’usa amb el numeral set) (R-M, EC)
→ la setmana dels set diumenges, la setmana que no farà vent, a les calendes gregues
la setmana que no farà vent SD, es diu humorísticament per a indicar un temps que no ha de venir mai (A-M)
Em sembla que la Meritxell ens vindrà a visitar la setmana que no farà vent
→ la setmana dels tres dijous, la setmana dels set diumenges
mai de la vida SAdv, en cap ocasió (R-M)
Mai de la vida no va voler obeir ningú / Això no va succeir mai de la vida; és una llegenda (R-M)
→ mai per mai, mai dels mais, mai del món
▷ tota la vida (ant.), en ma vida (p.ext.)
mai del món SAdv, en cap temps, de cap manera (A-M)
Mai del món ve a conclusió / Mai del món no tornaré a parlar amb ell després del que m’ha fet (A-M, *)
→ mai de la vida, mai dels mais, mai per mai, ni per un mal de morir
mai dels mais SAdv, en cap temps, de cap manera (A-M)
A més de no fer-li mai dels mais en Nonat lo més petit cas a la seva filla / Mai dels mais no hauria imaginat que arribaria a viure a Mallorca (A-M, *)
→ mai del món, mai de la vida, mai per mai, ni per un mal de morir
▷ en ma vida (p.ext.)
mai més SAdv, mai / emfasització de mai, cap vegada més (R-M, *)
Va anar-se’n dient que no volia tornar mai més; però al cap d’una setmana ja era novament a casa (R-M)
→ pus mai, mai per mai
▷ sempre més (ant.)
mai per mai SAdv, emfasització de mai / mai del món, cap vegada (IEC, A-M)
Després del que m’has dit, mai per mai no aniré a casa seva / Va jurar que mai per mai no li faltaria de res (EC, *)
→ mai de la vida, mai més, mai del món, mai dels mais
■ ni a la de tres SConj, expressió usada per a indicar que és lluny la realització o consecució d’alguna cosa; de cap manera
No ho encertava ni a la de tres / Aquestes taques no marxen ni a la de tres (S’usa en contextos negatius)
→ ni als mils, ni amb fum de sabatots, ni a tirs
ni a tirs SConj, de cap manera / expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa (A-M, *)
Ningú l’atura dins la ciutat ni a tirs (S’usa en contextos negatius) (A-M)
→ ni a la de tres, de cap manera, per cap diner del món, ni als mils, ni per un mal de morir
ni als mils SConj, expressió usada per a indicar que és lluny la realització o consecució d’alguna cosa / ni de noves!, ni somniar-ho!, ben lluny d’això (EC, A-M)
Si no li donen pressa no ens ho acabarà ni als mils! (S’usa en contextos negatius) (R-M)
→ ni a la de tres, ni a tirs
ni amb fum de sabatots SConj, de cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics / de cap manera, per res del món / no aconseguir que (algú o alguna cosa) se’n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles (IEC, EC, A-M)
No acaba la construcció del vaixell ni amb fum de sabatots (S’usa en contextos negatius) (R-M)
→ ni a la de tres
▷ ni a fum de sabatots (v.f.), ni amb fums de sabatot (v.f.)
■ ni per un mal de morir SConj, de cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics
Això no t’ho diran ni per un mal de morir (S’usa en contextos negatius)
→ ni a tirs, mai dels mais, mai de la vida, mai del món, per res del món
ni un punt ni una hora SCoord, en cap moment (A-M)
Treballava tota l’estona, no s’aturava ni un punt ni una hora (S’usa en contextos negatius)
▷ a cada punt (ant.), a tota hora (ant.)
pel segar del mes de maig SP, mai, en cap ocasió (A-M)
El poden esperar pel segar del mes de maig! Havent-los estafat com ha fet, no tornarà pas (R-M)
→ a les calendes gregues, quan pixin les gallines, quan les gallines trauran dents
per cap diner del món SP, sota cap condició per bona que sigui (A-M)
Per cap diner del món pujaré a la muntanya de nit / Per cap diner del món no voldria viure en aquest carrer; hi ha massa soroll / Això no ho faria per cap diner (També s’usa amb la forma per cap diner) (*, R-M, EC)
→ per res del món, de cap manera, a cap preu, ni a tirs, per cap vent del món, per tot l’or del món, ni regalat
per cap vent del món SP, significa: «de cap manera» / sota cap condició per bona que sigui (R, *)
Per cap vent del món faria una cosa així / No s’hi poren adondar per cap vent del món (*, A-M)
→ per cap diner del món, per res del món, per cosa en el món, per tot l’or del món
[Mall. (A-M)]
per cosa del segle SP, per res del món / sota cap condició, per bona que sigui (EC, *)
Per cosa del segle no aniria a sopar a casa seva, no la suporto
→ per cosa en el món, per res del món
per cosa en el món SP, per res del món / sota cap condició, per bona que sigui (IEC, *)
Li va prometre que no l’abandonaria per cosa en el món
→ per cosa del segle, per res del món, per cap vent del món, per tot l’or del món
per res del món SP, sota cap condició, per bona que sigui / sense que res pugui obligar a alguna cosa; negació absoluta (*, R-M)
Després del que m’ha fet, vols que el convidi a casa? Per res del món! No hi comptis / Per res del món no t’ho diré (R-M, Fr)
→ per cap diner del món, ni per la vida, a cap preu, per cosa del segle, per cosa en el món, per cap vent del món, de cap manera, per tot l’or del món, mai del món
pus mai SAdv, mai més / emfasització de mai, cap vegada més (A-M, *)
Pus mai tornaré a ca vostra / No et vull veure pus mai (A-M, *)
→ mai més
quan les gallines trauran dents O, en un temps que no arribarà mai (R-M)
Em sembla que aquesta obra s’acabarà quan les gallines trauran dents. No confio pas veure-la enllestida (R-M)
→ a les calendes gregues, pel segar del mes de maig, quan pixin les gallines, farà bon sol quan
quan pixin les gallines O, en un temps que no arribarà mai (R-M)
Tot el que ara et promet aquest xerraire ho deurà complir quan pixin les gallines; no me’l crec de res (R-M)
→ a les calendes gregues, quan les gallines trauran dents, pel segar del mes de maig
■ sota cap concepte SP, en cap circumstància, en cap aspecte
No tolerarà que s’equivoqui sota cap concepte
→ en cap concepte, en cap cas
un dia no i l’altre tampoc SCoord, mai / cap vegada (R-M, *)
Un dia no i l’altre tampoc m’ajuda en les feines de la casa / Que si va a classe? Un dia no i l’altre tampoc; amb aquest noi no hi ha res a fer(R-M)
▷ un dia sí i l’altre també (ant.), dia per altre i dos arreu (ant.), dia per altre (p.ext.), un dia sí i un altre no (p.ext.)