prendre (algú) pel seu vent SV, acomodar-se a la manera d’ésser d’algú (R-M)
Ja sabem tots que té un caràcter estrany, però si se’l pren pel seu vent és força tractable (R-M)
→ seguir la veta (a algú)
▷ fer cara a tots els vents (p.ext.)
bon vent i barca nova SCoord, expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se’n, de perdre / expressió d’adéu a una persona no grata (IEC, Fr)
No et vull veure més per aquí, bon vent i barca nova!
→ bon vent, bon viatge
▷ bon vent i la barca nova (v.f.)
• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)
bufar vent contrari O, haver-hi circumstàncies adverses (R-M)
Per a aconseguir això que vols, hauràs d’esperar una miqueta perquè ara bufa vent contrari / Abans que no bufi vent contrari, ell s’aprofita de fer una fortuneta (*, R-M)
▷ girar-se la truita (p.ext.)
per altre vent SP, per altra banda, en altre lloc, d’altra manera (A-M)
Hi ha la gent que és partidària de fer la carretera i per altre vent la gent que hi està en desacord
→ d’altra banda
caure el vent O, minvar, cessar (EC)
Quan va caure el vent, vam sortir a navegar
→ anar de mancada
▷ a la callada (p.ext.), caure la mar (p.ext.)
a tot vent SP, arreu. Obertament (R-M)
En lloc de callar-s’ho, ho cridava a tot vent, com si fos una gran cosa. (S’usa normalment amb els verbs dir, parlar, etc.) (R-M)
→ a banderes desplegades, a la clara, amb tota la boca
▷ arreu arreu (p.ext.)
mirar d’on ve el vent SV, badocar, estar distret perdent el temps (A-M)
Com que sempre mira d’on ve el vent, sovint no sap on es deixa les coses
→ fer el tato
[Emp. (A-M)]
girar-se d’allà on ve el vent SV, canviar de partit o de manera d’obrar, segons les conveniències (A-M)
De vegades sembla que no tingui un criteri ferm: es gira d’allà on ve el vent
→ seguir el vent, navegar a tots els vents, canviar de color, fer un canvi de front, canviar de camisa
seguir el vent SV, canviar de partit o de manera d’obrar, segons les conveniències (A-M)
En Pere segueix el vent, sempre actua segons les seves pròpies conveniències
→ girar-se d’allà on ve el vent, navegar a tots els vents, canviar de color, fer un canvi de front, canviar de camisa
caure el vent O, minvar, cessar (EC)
El vent ha caigut i la mar està calmada
→ anar de mancada
▷ a la callada (p.ext.), caure la mar (p.ext.)