venir a la raó SV, avenir-se a admetre en tot o en part allò que l’adversari sostenia; deixar de barallar-se o de disputar (A-M)
Ha costat, però finalment ha vingut a la raó i no es vendrà la casa per anar-se’n de lloguer
→ posar-se a la raó, entrar en raó
▷ posar (algú) en raó (inv.), no entrar a corral (ant.)
venir-li de gust (a algú) SV, tenir ganes de (R-M)
Després de menjar, sempre em ve de gust trencar el son (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició postverbal)
→ venir-li en grat (a algú)
▷ a repèl (ant.), fer puput (a algú) (ant.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (ant.), prendre (algú o alguna cosa) en grat (p.ext.)
fer-s’ho venir bé SV, arranjar les coses segons la pròpia conveniència (R-M)
Durant la conversa va fer-s’ho venir bé per reclamar-li el que li devia / No sé com li ho diré, però ja m’ho faré venir bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb la forma fer-s’ho anar bé) (R-M)
→ arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, enginyar-se-les
venir-li dreta mà (a algú) SV, ésser avinent (R-M)
Si et ve dreta mà, quan tornis a casa passa per la llibreteria; hi tinc un llibre demanat; ja el deuen haver rebut (R-M)
→ venir bé (a algú)
▷ venir-li a remà (a algú) (ant.), anar malament (a algú) (ant.), de passada (p.ext.)
■ venir amb les penques (de fer alguna cosa) SV, aprofitar-se dels altres essent un barrut i un desvergonyit
I encara ve amb les penques de voler cobrar sense haver treballat!
→ tenir les penques (de fer alguna cosa)
▷ ésser un penques (p.ext.)
venir bé (a algú) SV, estar d’acord amb alguna cosa (R-M)
Si ve bé a tothom, farem la reunió divendres / Vam proposar-li d’anar al teatre plegats, però a ell no li va venir bé / Si us va bé, veniu a sopar a les nou (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.)
→ veure de bon ull
venir bé (a algú) SV, ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada (R-M, IEC)
Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d’anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.) (*, EC, R-M)
→ venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl, venir bé (a algú)
▷ anar malament (a algú) (ant.), fer bé (de fer alguna cosa) (p.ext.)
venir-li a remà (a algú) SV, desavinent / venir molt malament de fer una cosa (R-M, IEC)
Avui no et portaré el diari perquè passo per un altre carrer i anar al quiosc em ve a remà / Li va a remà anar-hi tan d’hora (També s’usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (R-M, *)
▷ venir-li dreta mà (a algú) (ant.), a contrapèl (p.ext.)
no venir-li amb galindaines (a algú) SV, es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.
No em vinguis amb galindaines tan d’hora del matí! / No em vinguis amb galindaines que no tinc ganes de discutir, avui (També s’usa amb el verb anar)
→ no venir-li amb històries (a algú), no estar per galindaines, no venir-li amb retòriques (a algú)
▷ raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.)
venir costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (IEC)
Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir
→ fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú)