d’acord SP, expressió de conformitat / amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar (R-M, IEC)

Ho vols així? D’acord! Ja ho faré (R-M)

→ està bé, està dit

està bé O, expressió que indica conformitat (R-M)

Cal anar-hi demà? Està bé; ja em diràs a quina hora / Vols que demà vingui? Va bé, vindré a les nou del matí (També s’usa amb la forma va bé) (R-M, *)

→ d’acord, està dit

venir bé (a algú) SV, estar d’acord amb alguna cosa (R-M)

Si ve bé a tothom, farem la reunió divendres / Vam proposar-li d’anar al teatre plegats, però a ell no li va venir bé / Si us va bé, veniu a sopar a les nou (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.)

→ veure de bon ull