caure malament (a algú) SV, ésser incòmode, mal avinent (a algú) (A-M)

Sempre cau malament haver de treballar a deshores / Aquesta hora em cau bastant malament perquè he d’anar al dentista, pots donar-me’n una altra? (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)

→ anar malament (a algú), caure tort (a algú)

▷ caure bé (a algú) (ant.)

caure tort (a algú) SV, ésser incòmode, mal avinent (a algú) / caure malament a algú, disgustar-lo (A-M)

A la tarda no puc venir, em cau tort / Cau tort haver de fer aquesta feina per dilluns; és massa just

→ caure malament (a algú), anar malament (a algú)

▷ caure bé (a algú) (ant.)

venir-li a remà (a algú) SV, desavinent / venir molt malament de fer una cosa (R-M, IEC)

Avui no et portaré el diari perquè passo per un altre carrer i anar al quiosc em ve a remà / Li va a remà anar-hi tan d’hora (També s’usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (R-M, *)

▷ venir-li dreta mà (a algú) (ant.), a contrapèl (p.ext.)