LLAURAR
trencar la terra SV, llaurar / solcar la terra amb l’arada (Fr, *)
Ahir vam trencar la terra de l’hort de Llerona, perquè la setmana que ve hi sembrarem (També s’usa amb el verb rompre)
▷ sembrar a solc (p.ext.)
trencar la terra SV, llaurar / solcar la terra amb l’arada (Fr, *)
Ahir vam trencar la terra de l’hort de Llerona, perquè la setmana que ve hi sembrarem (També s’usa amb el verb rompre)
▷ sembrar a solc (p.ext.)
trencar-se el coll SV, matar-se en un accident / prendre mal caient (Fr, IEC)
Es va trencar el coll intentant enfilar-se dalt d’un arbre / Estava ran del precipici, li va fallar un peu i va trencar-se el coll / Aquest trapezista s’arrisca massa; algun dia pot rompre’s el coll (També s’usa amb el verb rompre) (*, R-M, R-M)
→ trencar-se la nou del coll, rompre’s la crisma
▷ obrir el cap (a algú) (p.ext.)
trencar-se la nou del coll SV, morir d’accident (R-M)
Va tenir tanta mala sort que, quan va caure, es va trencar la nou del coll
→ trencar-se el coll, rompre’s la crisma
trencar l’aigua SV, menjar una bocinada abans de beure aigua, perquè aquesta no faci mal (A-M)
Abans de prendre un refresc trencaré l’aigua perquè, si no, tindré mal d’estómac
▷ fer un mos (p.ext.), trencar el cuc (p.ext.)
[Olot (A-M)]
trencar nous SV, murmurar insistentment, sobretot les dones en reunió (A-M)
Mira que els agrada trencar nous: no hi ha ningú que s’escapi de les seves enraonies
→ fer bugada, passar bugada, fer córrer les tisores, tallar vestits
trencar la girada (a algú) SV, oposar-se a la vocació o inclinació d’algú (IEC)
Va trencar la girada a la seva filla en dir-li que no li permetria que es fes missionera / En Martí volia ésser pintor, però el seu pare li va trencar la girada i va convèncer-lo d’estudiar Dret (*, R-M)
→ empatar-li la basa (a algú)
▷ tallar les ales (a algú) (p.ext.)
trencar aigües SV, iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part (IEC)
Ha trucat a la seva sogra per dir-li que ja ha trencat aigües (També s’usa amb el verb rompre)
▷ posar-se de part (p.ext.), anar de part (p.ext.)
trencar la cara (a algú) SV, pegar a algú / donar cops a la cara d’algú (R-M, *)
Va perdre el seny, diuen que va trencar la cara a un home sense solta ni volta / Quan va sentir que aquell home es burlava d’ell hauria desitjat trencar-li la cara d’un revés (També s’usa amb el verb rompre) (*, R-M)
→ rompre la crisma (a algú), girar-li la cara (a algú), desfer la cara (a algú), tocar-li el crostó (a algú)
trencar-se el coll SV, fracassar completament en un negoci / sofrir greu dany en una empresa o afer (Fr, IEC)
Va trencar-se el coll en aquell afer i encara no se n’ha recuperat econòmicament (També s’usa amb el verb rompre)
→ enganxar-se els dits, picar-se els dits, cremar-se els dits, agafar-se els dits
trencar el cuc SV, menjar o beure una mica en dejú o fora d’àpats per fer passar la gana (EC)
Vaig menjar algunes galetetes per trencar el cuc
→ matar el cuc, fer un mos, matar la gana
▷ trencar l’aigua (p.ext.)