ACABAR

trencar el motlle SV, es diu per a indicar que s’ha acabat un tipus d’individu o de cosa que existia en un temps anterior

Amb tu, van trencar el motlle, noi: ets únic / Han tret un nou disseny de texans que ha trencat el motlle dels que hi havia fins ara

perdre-se’n el motlle, acabar el motlle

ésser d’allò que no hi ha (p.ext.), fet a la seva (p.ext.)

ACCIDENTAR-SE

trencar-se coll i barres SV, fer-se mal, accidentar-se

Fent aquestes bestieses us trencareu coll i barres. Aneu amb compte

trencar-se la nou del coll

fotre’s un pinyo (p.ext.)

[Moianès]

ACOLORIR-SE

trencar el color SV, embrunir-se lleugerament la pell per efecte del sol

Hauries d’anar a la platja per trencar el color

prendre el sol (p.ext.), estar a l’ull del sol (p.ext.)

ACOVARDIR

trencar les ales (a algú) SV, llevar l’ànim de fer alguna cosa a algú (IEC)

Han trencat les ales a molts aspirants a aquell programa / En Jordi volia aprendre a pilotar un avió, però els seus amics li van trencar les ales en explicar-li els perills de l’aviació

tallar les ales (a algú)

posar la por al cos (a algú) (p.ext.)

AFLIGIR

trencar el cor (a algú) SV, despertar un viu sentiment de compassió / commoure molt de pena o pietat / produir una gran pena, un dolor moral intens (IEC, A-M, EC)

Els gemecs del ferit trencaven el cor i tothom va córrer a ajudar-lo / Li ha trencat el cor que el nen plorés / Amb aquelles males notícies se li ha trencat el cor (També s’usa amb els verbs partir i rompre) (R-M, *, *)

arribar-li al cor (a algú), tocar el cor (a algú)

travessar-se-li el cor (a algú) (p.ext.), rosegar-li el cor (a algú) (p.ext.)

ANHELAR

trencar-se-li l’alè (a algú) O, interrompre la respiració (EC)

De tan nerviós que estava se li trencava l’alè

perdre l’alè

aguantar-se l’alè (p.ext.), perdre el plor (p.ext.)

CANVIAR

trencar de conversa SV, canviar de tema (R-M)

Quan van veure venir l’interessat, van trencar de conversa tement que pogués escoltar-los (R-M)

girar full, canviar de rosca, canviar el xip, passar carta, sortir amb un ciri trencat

CAURE

trencar-se la nou del coll SV, fer una caiguda aparatosa (IEC)

Ha caigut escales avall i s’ha trencat la nou del coll. Ara va enguixat d’un braç i una cama i està tot ple de blaus

trencar-se coll i barres

fotre’s un pinyo (p.ext.)

CAVIL·LAR

trencar-se el cap SV, fatigar-se estudiant o pensant, cercant la solució d’un problema (R-M, EC)

Es trencava el cap per saber qui era / No cal trencar-nos el cap per endevinar qui ho ha fet; no ho sabrem mai (També s’usa amb el verb rompre) (Fr, R-M)

buidar-se el cap, escalfar-se el cap, donar voltes (a alguna cosa), trencar-se les banyes, esprémer-se el cervell, cremar-se els ulls

rumiar la mostra (p.ext.), fer perdre la son (a algú) (p.ext.), assecar-se-li el cervell (a algú) (p.ext.), tenir por que les barres caiguin (p.ext.), arrufar les celles (p.ext.)

CLAREJAR

trencar l’alba O, clarejar / veure’s la primera claror del dia, començar a haver-hi claror (Fr, *)

Molt abans de trencar l’alba, vetllava l’amo en Climent / Si ho fas quan trenqui l’alba t’hi veuràs més, amb llum natural (També s’usa amb el verb rompre) (A-M, *)

apuntar l’alba, alçar-se el dia, clarejar el dia, despuntar el dia, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, néixer el dia, rompre el dia

a trenc d’alba (p.ext.), al rompent de l’alba (p.ext.)

Pàgina 1 de 5 »