DESAFINAR
sortir de to SV, cantar sense afinació (R-M)
En aquesta represa de la melodia, has sortit de to; fixa’t bé que hi ha un si bemoll (R-M)
→ fer un gall
sortir de to SV, cantar sense afinació (R-M)
En aquesta represa de la melodia, has sortit de to; fixa’t bé que hi ha un si bemoll (R-M)
→ fer un gall
entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) SCoord, es diu d’allò que hom no vol atendre / alguna cosa, no retenir-la, no fer-ne cap cas (R-M, IEC)
Tot el que li aconsellen li entra per una orella i li surt per l’altra (R-M)
→ escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, fer orelles de marxant
▷ fer el sord (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)
sortir de mare SV, desbordar-se / un riu, etc., vessar les seves aigües per damunt de les vores (EC, *)
Amb les pluges el riu ha sortit de mare i ha inundat tots els conreus (També s’usa amb el verb eixir. S’usa normalment amb els noms riu, riera, torrent, etc. com a subjecte)
sortir a la llum SV, aparèixer, manifestar-se, descobrir-se, alguna cosa secreta amagada (EC)
Algun dia sortiran a la llum totes les seves estafes (EC)
→ saltar la llebre
▷ treure (alguna cosa) a la llum (inv.)
sortir del solc SV, deixar d’obrar bé (A-M)
Des que ha conegut aquest noi ha sortit del solc
▷ servar el solc (ant.), seguir la línia recta (ant.), entrar en solc (ant.), anar per mal camí (p.ext.)
sortir de mare SV, abandonar el seu curs normal, lògic o previsible (IEC)
El cotxe ha sortit de mare i ha envaït l’altre carril, per sort no ha provocat cap accident / Les coses van eixir de mare quan ell va abandonar l’empresa (També s’usa amb el verb eixir)
▷ tornar les aigües a mare (ant.), anar a la deriva (p.ext.)
sortir amb un ciri trencat SV, desviar la conversa repentinament, encetant un assumpte diferent del que estaven tractant (A-M)
Estàvem parlant d’un tema que no li interessava i de sobte va sortir amb un ciri trencat (També s’usa amb els quantificadors algun, cada, etc. i amb la forma sortir amb ciris trencats)
→ fugir d’estudi, anar-se’n per la tangent, trencar de conversa
fugir del foc i caure a les brases SCoord, algú, salvar-se d’un perill, d’un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor (IEC)
Aquest fuig del foc i cau a les brases; li feia por passar l’hivern aquí; se n’ha anat a l’Equador i ara té les febres palúdiques / Ha canviat d’empresa perquè es pensava que milloraria la seva situació laboral, però ha sortit del foc i ha caigut a les brases: encara cobra menys (També s’usa amb la forma sortir del foc i caure a les brases) (R-M)
→ anar de mal en pitjor, ésser pitjor el remei que la malaltia
▷ fugir del foc per caure a les brases (v.f.)
■ sortir-li els ulls d’òrbita (a algú) O, enutjar-se molt
Cridava tant que li sortien els ulls d’òrbita
→ sortir-li els ulls de la cara (a algú), treure foc pels queixals, bullir-li la sang a les venes (a algú), pujar-li la sang al cap (a algú), treure foc per la boca, treure foc pels ulls, estar que bufa, estar que mossega, bullir d’indignació
▷ regirar-se-li la bilis (a algú) (p.ext.), tenir els ulls fora d’òrbita (p.ext.)
■ sortir-li els ulls de la cara (a algú) O, enutjar-se molt
El van fer enfadar tant que li sortien els ulls de la cara
→ sortir-li els ulls d’òrbita (a algú), treure foc pels queixals, bullir-li la sang a les venes (a algú), pujar-li la sang al cap (a algú), treure foc per la boca, treure foc pels ulls, estar que bufa, estar que mossega
▷ regirar-se-li la bilis (a algú) (p.ext.)