DESAFINAR

sortir de to SV, cantar sense afinació (R-M)

En aquesta represa de la melodia, has sortit de to; fixa’t bé que hi ha un si bemoll (R-M)

fer un gall

DESATENDRE

entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) SCoord, es diu d’allò que hom no vol atendre / alguna cosa, no retenir-la, no fer-ne cap cas (R-M, IEC)

Tot el que li aconsellen li entra per una orella i li surt per l’altra (R-M)

escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, fer orelles de marxant

fer el sord (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)

DESBORDAR-SE

sortir de mare SV, desbordar-se / un riu, etc., vessar les seves aigües per damunt de les vores (EC, *)

Amb les pluges el riu ha sortit de mare i ha inundat tots els conreus (També s’usa amb el verb eixir. S’usa normalment amb els noms riu, riera, torrent, etc. com a subjecte)

DESCOBRIR-SE

sortir a la llum SV, aparèixer, manifestar-se, descobrir-se, alguna cosa secreta amagada (EC)

Algun dia sortiran a la llum totes les seves estafes (EC)

saltar la llebre

treure (alguna cosa) a la llum (inv.)

DESENCAMINAR-SE (fig.)

sortir del solc SV, deixar d’obrar bé (A-M)

Des que ha conegut aquest noi ha sortit del solc

servar el solc (ant.), seguir la línia recta (ant.), entrar en solc (ant.), anar per mal camí (p.ext.)

DESVIAR-SE

sortir de mare SV, abandonar el seu curs normal, lògic o previsible (IEC)

El cotxe ha sortit de mare i ha envaït l’altre carril, per sort no ha provocat cap accident / Les coses van eixir de mare quan ell va abandonar l’empresa (També s’usa amb el verb eixir)

tornar les aigües a mare (ant.), anar a la deriva (p.ext.)

ELUDIR

sortir amb un ciri trencat SV, desviar la conversa repentinament, encetant un assumpte diferent del que estaven tractant (A-M)

Estàvem parlant d’un tema que no li interessava i de sobte va sortir amb un ciri trencat (També s’usa amb els quantificadors algun, cada, etc. i amb la forma sortir amb ciris trencats)

fugir d’estudi, anar-se’n per la tangent, trencar de conversa

EMPITJORAR

fugir del foc i caure a les brases SCoord, algú, salvar-se d’un perill, d’un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor (IEC)

Aquest fuig del foc i cau a les brases; li feia por passar l’hivern aquí; se n’ha anat a l’Equador i ara té les febres palúdiques / Ha canviat d’empresa perquè es pensava que milloraria la seva situació laboral, però ha sortit del foc i ha caigut a les brases: encara cobra menys (També s’usa amb la forma sortir del foc i caure a les brases) (R-M)

anar de mal en pitjor, ésser pitjor el remei que la malaltia

fugir del foc per caure a les brases (v.f.)

ENFADAR-SE

sortir-li els ulls d’òrbita (a algú) O, enutjar-se molt

Cridava tant que li sortien els ulls d’òrbita

sortir-li els ulls de la cara (a algú), treure foc pels queixals, bullir-li la sang a les venes (a algú), pujar-li la sang al cap (a algú), treure foc per la boca, treure foc pels ulls, estar que bufa, estar que mossega, bullir d’indignació

regirar-se-li la bilis (a algú) (p.ext.), tenir els ulls fora d’òrbita (p.ext.)

ENFADAR-SE

sortir-li els ulls de la cara (a algú) O, enutjar-se molt

El van fer enfadar tant que li sortien els ulls de la cara

sortir-li els ulls d’òrbita (a algú), treure foc pels queixals, bullir-li la sang a les venes (a algú), pujar-li la sang al cap (a algú), treure foc per la boca, treure foc pels ulls, estar que bufa, estar que mossega

regirar-se-li la bilis (a algú) (p.ext.)

« Pàgina 3 de 9 »