mantenir la paraula SV, complir la paraula donada (EC)
Tal com li havia promès, no li va comentar res sobre aquell problema, va mantenir la paraula / Tot i els problemes que va tenir per a realitzar el projecte, va mantenir la pròpia paraula i el va acabar (També s’usa amb el possessiu propi en posició prenominal)
→ aguantar la paraula
▷ fer el seu paper (p.ext.), donar la seva paraula (a algú) (p.ext.), engatjar la seva paraula (p.ext.)
donar la seva paraula (a algú) SV, prometre alguna cosa seriosament
Ho farà perquè em va donar la seva paraula / Se’n fia perquè, quan li dóna la seva pròpia paraula, la compleix (També s’usa amb les altres formes del possessiu i amb l’adjectiu possessiu propi en posició prenominal)
→ engatjar la seva paraula
▷ tenir la paraula (d’algú) (inv.), mantenir la paraula (p.ext.), lligar-se les mans (p.ext.), retirar la paraula (p.ext.), trencar la paraula (p.ext.), posar Déu per testimoni (p.ext.), aguantar la paraula (p.ext.)
engatjar la seva paraula SV, lligar amb una promesa, amb una convenció (EC)
Engatjar, algú, la seva paraula en un tracte / En un dinar de negocis, va engatjar la seva paraula i ara l’ha de complir (EC, *)
→ donar la seva paraula (a algú)
▷ aguantar la paraula (p.ext.), mantenir la paraula (p.ext.)
paraula d’honor SN, prometença formal que no es pot trencar sense deshonra (A-M)
M’ha donat paraula d’honor que ho farà / Paraula d’honor que mai no t’he pres res / Segur que ens farà aquest favor; tenim la seva paraula d’honor (EC, *, *)
▷ per Déu i tots els sants (p.ext.), per ma vida (p.ext.), a salva fe (p.ext.)
paraula de Déu SN, manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d’una manera especial en la Bíblia (EC)
Que ens hem de comportar d’aquesta manera és la paraula de Déu
tenir la paraula (d’algú) SV, comptar amb el que algú ens ha promès
Tinc la paraula del meu germà que vindran quan puguin per a ajudar-nos
▷ donar la seva paraula (a algú) (inv.), prendre-li la paraula (a algú) (p.ext.)
paraula clau SN, paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt / senya que hom dóna a una persona perquè sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, alguna cosa, per exemple l’accés a un sistema informàtic (EC, *)
L’ordinador de la feina sempre em demana una paraula clau per entrar al programa / Cada setmana canvia el mot clau (També s’usa amb el nom mot)
▷ mot d’ordre (p.ext.), sant i senya (p.ext.)
■ paraula de pas SN, senya que hom dóna a una persona perquè sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, alguna cosa, per exemple, l’accés a un sistema informàtic
Cal introduir una paraula de pas per entrar a la base de dades. És per qüestions de seguretat
→ paraula clau
▷ sant i senya (p.ext.)
tenir la paraula SV, tenir dret de decidir (R-M)
Nosaltres hem fet la proposta; ara, ells tenen la paraula; poden acceptar o refutar / Ja saps que el teu pare té l’última paraula sobre si pots anar d’excursió o no; quan arribi li ho preguntarem (També s’usa amb la forma tenir l’última paraula) (R-M, *)
retirar la paraula SV, desfer un compromís (R-M)
Havia dit que ho compraria, però ara ha retirat la paraula i no vol saber-ne res (R-M)
→ fer-se enrere, tornar enrere, trencar la paraula, tirar enrere
▷ donar la seva paraula (a algú) (p.ext.)