ficar-se en bucs SV, ficar-se en qüestions alienes, o que no ens atenyen / no posar-se en coses que no importen (R-M, A-M)
És d’aquelles persones que sempre es fica en bucs / No et fiquis en bucs i deixa que facin el que vulguin / On anava ell, menut, estevat i tot derrenclit, a ficar-se en bucs? (*, R-M, A-M)
→ ficar-se on no el demanen, ficar-se en brocs, ficar-se on no li importa, ficar-se en tot
▷ no prendre candela (en alguna cosa) (ant.)
[Val. (A-M)]
ficar-se en la vida (d’algú) SV, algú, ficar-se en qüestions alienes, o que no l’atenyen
Tenia el mal costum de ficar-se en la vida dels veïns, era una xafardera / La mare sempre es ficava en la seva vida (També s’usa amb el verb fotre)
→ ficar-se on no li importa, ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen
ficar-se on no el demanen SV, immiscir-se / algú, ficar-se en qüestions alienes, o que no l’atenyen (R-M, *)
Sempre es fica on no el demanen i més d’un cop l’ha fet callar / Per què et fots on no et demanen? (També s’usa amb els verbs fotre i posar) (R-M, *)
→ ficar el nas allà on no el demanen; ficar-se en tot; ficar-se on no li importa; ficar-se en brocs; ficar-se en la vida (d’algú); ficar cullerada (en alguna cosa); ficar el nas (en alguna cosa); entrar pertot, com el pet del dimoni
▷ no prendre candela (en alguna cosa) (ant.), dóna recapte a casa teva (ant.), fer el seu fet (ant.), no prendre candela a un enterro (ant.), tenir mal de ventre del cagar d’altri (p.ext.), ésser una fura (p.ext.), pare Manefla (p.ext.)
ficar-li (alguna cosa) coll avall (a algú) SV, obligar a admetre (R-M)
Maldava per ficar-me coll avall les seves teories extravagants (R-M)
▷ ficar-li (alguna cosa) al pap (a algú) (p.ext.), fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.)
ficar-li els dits a la boca (a algú) SV, provocar algú, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir (EC)
Si no li fiquen els dits a la boca, ell no té pas la intenció de dir-ho / No provis de ficar-li els dits a la boca amb els teus retrets perquè és capaç de perjudicar-te molt / Era un secret, però li han posat els dits a la boca i ho ha confessat (També s’usa amb el verb posar) (R-M, R-M, *)
→ obrir-li la boca (a algú); fer cantar (algú); escurar-li la cassola (a algú); treure els cucs del nas (a algú); treure-li (alguna cosa) del pap (a algú); posar-li el dit a la boca (a algú), a veure si mossega
▷ posar (algú) en raons (p.ext.)
ficar cullerada (en alguna cosa) SV, immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc. / intervenir sense ésser demanat (EC, R-M)
Li agrada ficar cullerada a totes les converses / No pot estar-se de fotre cullerada en un tema tan polèmic com aquest (També s’usa amb el verb fotre) (R-M, *)
→ ficar-se on no el demanen; dir-hi la seva; ficar-se en tot; ficar-se en brocs; entrar pertot, com el pet del dimoni
▷ ficar la cullerada (en alguna cosa) (v.f.), no prendre candela (en alguna cosa) (ant.), no voler saber res de (ant.), posar mà (a alguna cosa) (p.ext.)
ficar el nas (en alguna cosa) SV, fer per veure, per saber, etc., allò que és cosa d’altri (EC)
És molt reservat i no li agrada que ningú fiqui el nas en les seves coses / És un problema que t’és indiferent i no hi hauries de fotre el nas (També s’usa amb el verb fotre) (R-M, *)
→ ficar el nas pertot arreu, ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se on no el demanen, ficar-se en brocs, donar nassades
ficar l’olla gran dins de la xica SV, fer una despesa extraordinària (R-M)
Per celebrar el teu èxit ens caldrà ficar l’olla gran dins de la xica (R-M)
→ fer un extra, tirar la casa per la finestra
ficar (alguna cosa) al pap SV, menjar alguna cosa (IEC)
No para de menjar, sempre s’ha de ficar alguna cosa al pap / Té molta gana; quan es tracta de ficar al pap sempre hi està disposat (*, R-M)
→ omplir el pap
ficar-s’ho al cul SV, es diu per a demostrar grosserament el menyspreu per una cosa que un altre ofereix / expressió amb què hom manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre (A-M, EC)
Fica-t’ho al cul! / Fiqueu-vos-ho al cul! / Que s’ho fiqui al cul! / Que s’ho fiquin al cul! / Però què s’ha pensat? Que treballaré amb aquestes condicions? Foti’s la feina al cul! (Només s’usa en contextos imperatius. També s’usa amb el verb fotre i amb altres expressions nominals en comptes del pronom neutre)