bufar vent contrari O, haver-hi circumstàncies adverses (R-M)
Per a aconseguir això que vols, hauràs d’esperar una miqueta perquè ara bufa vent contrari / Abans que no bufi vent contrari, ell s’aprofita de fer una fortuneta (*, R-M)
▷ girar-se la truita (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (IEC)
Sort que em va bufar aquell canvi a l’orella; perquè, si no, mai no ho hauria esbrinat / Ho ha sabut perquè algú li va bufar a l’orella i el va alertar (*, R-M)
▷ passar (alguna cosa) per alt (ant.)
voler beure i bufar SV, pretendre més del que es pot abastar, o coses incompatibles (R-M)
No sap limitar-se a les seves possibilitats; voldria beure i bufar i resulta que tot ho fa a mitges (R-M)
→ repicar i anar a la processó, voler estar a l’hort i a la vinya, voler la mare i els pardalets
▷ voler bufar i beure (v.f.)
bufar nous vents O, canviar l’estat de les coses completament
Sembla que, finalment, bufen nous vents i després de tant buscar trobarem feina
→ girar-se la truita, mudar-se els daus
▷ córrer mals aires (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) l’orella (a algú) SV, parlar a algú en veu baixa o aconsellant-li alguna cosa d’amagat (A-M)
Li ha bufat la resposta a l’orella / Va bufar el resultat a l’orella de la seva amiga i aquesta aprovarà / A mig de l’examen ha bufat la pregunta 2 a la Isabel (També s’usa amb la forma bufar (alguna cosa, a algú))
▷ fer saber (alguna cosa, a algú) (p.ext.), a cau d’orella (p.ext.)
bufar-se els dits SV, tenir molt de fred (R-M)
Ens van donar una cambra sense calefacció i cap de les dues finestres no ajustava bé; ens bufàvem els dits; no encertàvem a ficar-nos al llit, que també era glaçat / Després de la caminada per la neu, ens havíem de bufar els dits per entrar en calor (R-M, *)
▷ petar de dents (p.ext.)
bufar-se els dits SV, bufar-se els dits per escalfar-se’ls (IEC)
Feia molt fred i, com que no tenia guants, es bufava els dits
▷ fred com el gel (p.ext.), pelar-se de fred (p.ext.)
ésser bufar i fer ampolles SV, expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa / ésser del tot fàcil de fer (IEC, EC)
No costa gens, és bufar i fer ampolles i de seguida n’aprendràs / Per ella aprendre a conduir va ser com bufar i fer ampolles (Només s’usa en tercera persona del singular i amb la forma ésser com bufar i fer ampolles) (R-M, *)
→ ésser de clau passat, ésser pa i nous, ésser flors i violes, més fàcil que beure’s un ou, ésser com donar palla a la mula, ésser pa sucat amb oli, ésser peix al cove, treure el cargol bufant, llis i pla
▷ costar Déu i ajuda (ant.), en un no res (p.ext.)
■ bufar-se-la SV, expressió amb què hom manifesta una total indiferència respecte a algú o alguna cosa
Me la bufa, que li sàpiga greu
→ pelar-se-la, suar-se-la
▷ tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) SV, parlar a algú en veu baixa inspirant-li alguna cosa d’amagat (Fr)
La seva mare sempre li bufava coses a l’orella i li deia el que havia de fer
→ burxar a l’orella (d’algú)
▷ fer saber (alguna cosa, a algú) (p.ext.), a cau d’orella (p.ext.), menjar-li l’olla (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)
Pàgina 1 de 2 »