AVORRIT

caure-li de s’ase (a algú) SV, caure en desgràcia, perdre la simpatia d’algú

Quan vaig saber com era en realitat em va caure de s’ase

caure-li des retaulet (a algú), caure-li des cavall (a algú)

[Men.]

AVORRIT

no saber on s’ha de fermar l’ase SV, estar desvagat sense poder-se entretenir (IEC)

Està a l’hospital amb la cama enguixada i no sap on s’ha de fermar l’ase: s’avorreix, però no hi pot fer res / Quan va estar de baixa, no sabia on fermar l’ase (També s’usa amb la forma no saber on fermar l’ase)

ensopit com una ostra (p.ext.)

CALLAR

no dir ni ase ni bèstia SV, (romandre) sense saludar, sense proferir cap paraula (EC)

En marxar, no va dir ni ase ni bèstia; potser estava enfadat / És un mal educat: quan entra no diu ase ni bèstia / Tothom exposava el seu parer, però ell va estar sense dir ase ni bèstia; com si no tingués llengua (*, *, R-M)

no badar boca; no dir mot; no dir ni mu; no dir ni piu; no dir «bèstia, què fas»

a la callada (p.ext.), no tornar mot (p.ext.)

CANSAT

cansat com un ase SA, [estar] molt cansat (A-M)

Avui me trob cansat com un ase, no tenc eima de fer res

no poder dir pruna

[Mall., Men. (A-M)]

CARREGAT

carregat com un ase SA, [anar] molt carregat / portar algú una càrrega feixuga (R-M, EC)

Se m’ha espatllat l’auto i he hagut d’anar carregat com un ase amb les maletes fins a casa / Quan he tornat del mercat anava carregat com un ruc: al cistell no hi cabia res més (També s’usa amb el nom ruc) (R-M)

carregat a seny (p.ext.), semblar que vagi a la guerra del tap (p.ext.)

CAVALLÓ

esquena d’ase SN, acabament d’un mur, d’una paret, etc., formant declivi a un costat i a l’altre de la línia més alta o cresta (IEC)

Van saltar la paret per l’esquena d’ase

canvi de rasant (p.ext.)

DESAPROVAR

tocar l’ase SV, aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat / fer petar la llengua contra les dents i el paladar en senyal de desaprovació (IEC, R-M)

No va contestar, però va girar el cap tot tocant l’ase i ja vam veure que no podríem comptar amb ell / No toquis l’ase i fes-ho (R-M, EC)

arrufar el nas (p.ext.), arrufar les celles (p.ext.)

DESATÈS

brams d’ase no pugen al cel O, dita per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès (IEC)

És un rondinaire, no li feu cas, brams d’ase no pugen al cel

DESENTENDRE'S

aquesta albarda per a un altre ase O, expressió per a indicar que no volem admetre una feina massa pesada (IEC)

Si em demanes que aixequi aquestes caixes, et diré aquesta albarda per a un altre ase

fugir de fam i de feina (p.ext.)

DISBARAT

fer-la d’ase i seca SV, fer una cosa malament i encara amb agreujants / fer un gran disbarat o una cosa molt irracional (A-M)

Quin disbarat! L’has fet d’ase i seca

fer un mal cuinat, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la grossa

[Mall. (A-M)]

Pàgina 1 de 4 »