CRIDAR

alçar el Cristo SV, cridar molt, amb indignació (A-M)

Va alçar el Cristo perquè ningú no li feia cas / Va aixecar el Cristo perquè la dependenta no li volia canviar la jaqueta que havia comprat de rebaixes (També s’usa amb el verb aixecar)

armar un Cristo, muntar un Cristo, posar-se com un gall de panses

posar-se com un gall (p.ext.), clavar crits (a algú) (p.ext.)

CRIDAR

alçar el diapasó SV, cridar, elevar el to de veu (R-M)

Bé, per a dir-me això, no cal que alcis el diapasó; ja et sento / Si vols que t’escolti, no alcis el diapasó, que no n’hi ha per tant (R-M)

moure fressa, aixecar la veu

abaixar el diapasó (ant.), abaixar la veu (ant.), abaixar el to (ant.)

DEFENSAR

alçar la veu a favor de SV, parlar a favor d’algú (o d’alguna cosa) (IEC)

Tothom el condemnava, només tres van alçar la veu a favor / Va alçar la veu pel seu fill perquè creia que era innocent (També s’usa amb la forma alçar la veu per i amb el verb aixecar) (R-M, *)

treure la cara (per algú), rompre una llança a favor de

en defensa de (p.ext.), aixecar la veu (p.ext.)

DEMANAR

alçar el dit SV, alçar el braç destacant l’índex, en una reunió, una classe, etc., per demostrar adhesió a allò que el qui parla proposa, per demanar la paraula, etc. (EC)

Van demanar dos voluntaris i van alçar el dit més d’una dotzena / Jo vaig alçar el dit perquè volia dir-hi la meva / Aixequeu la mà els que estigueu a favor d’aquest candidat (També s’usa amb el verb aixecar i amb els noms i braç) (R-M, R-M, *)

demanar la paraula (p.ext.)

DESASSETJAR

alçar el setge SV, desassetjar / deixar d’assetjar (Fr, *)

Al cap de mig any van alçar el setge de la ciutat (També s’usa amb els verbs aixecar, llevar, etc.)

DESPREOCUPAR-SE

no alçar el ventrell (d’algú) SV, no preocupar-se per quelcom (R-M)

Això no m’alça el ventrell; no en vull fer cas / Tot i que les coses no li van bé, no alça el ventrell: continua igual d’animada que sempre

prendre’s (alguna cosa) a la fresca, no posar-se cap pedra al fetge

alçar el ventrell (a algú) (ant.)

ENCORATJAR-SE

alçar la cresta SV, fer el valent / agafar, mostrar, coratge (R-M, IEC)

Sembla acovardit, però, si les coses canvien, ja el veuràs alçar la cresta i encarar-se amb tothom (R-M)

agafar pit, lligar-se bé les espardenyes

abaixar la cresta (ant.)

ENFADAR-SE

alçar es cul SV, donar una persona mostres d’irritació amb les paraules o amb el gest (A-M)

Va alçar es cul perquè estava indignat pes comportament de na Mireia aquells darrers dies

treure foc pels ulls, treure foc per la boca, perdre els nervis

[Men. (A-M)]

ENVANIR-SE

alçar la cresta SV, agafar vanitat / fer el valent / agafar, mostrar, coratge (*, R-M, IEC)

És dels que alça la cresta quan menys convé / No alcis la cresta, que a l’hora de la veritat ja veurem què faràs (*, R-M)

fer el gall, fer el maco

EXIGIR

alçar el diapasó SV, fer més elevades les seves exigències (Fr)

Sense cap motiu, el director va alçar el diapasó i els treballadors van haver d’escarrassar-se més

posar el llistó molt alt

« Pàgina 2 de 4 »