ENVANIR-SE
alçar la cresta SV, agafar vanitat / fer el valent / agafar, mostrar, coratge (*, R-M, IEC)
És dels que alça la cresta quan menys convé / No alcis la cresta, que a l’hora de la veritat ja veurem què faràs (*, R-M)
→ fer el gall, fer el maco
fer-s’hi veure SV, envanir-se d’alguna cosa (IEC)
En aquell acte públic s’hi va fer veure molt, com a moderador
→ fer els gegants, fer farons
▷ fer-se veure (p.ext.)
pujar-li els fums al cap (a algú) O, tenir molta vanitat / envanir-se, infatuar-se (R-M, EC)
Per més que sentis que t’alaben, procura que no et pugin els fums al cap i no t’imaginis ésser més del que ets (R-M)
→ pujar-li al cap (a algú), agafar fums
▷ abaixar-li els fums (a algú) (inv.), tenir fums (p.ext.), no saber acabar (p.ext.)