Cerca
veure's amb cor (de fer alguna cosa) SV, tenir coratge, gosar / atrevir-se a fer una cosa àrdua / veure-se'n capaç / tenir valor, sentir-se capaç de fer alguna cosa (R-M, Fr, DIEC1, A-M)
Dius que és fàcil, però jo no em veig amb cor de fer-ho (R-M)
→tenir cor (de fer alguna cosa), fer l'ardidesa (de fer alguna cosa), donar-se amb cor (de fer alguna cosa), tenir cuc (de fer alguna cosa)
▷veure's en cor (de fer alguna cosa) (v.f.), no tenir cara (de fer alguna cosa) (ant.), fer compte (de fer alguna cosa) (p.ext.), en cor (de fer alguna cosa) (p.ext.)
veure's amb feines SV, topar amb dificultats serioses (A-M)
M'he vist amb feines per a acabar l'examen a temps / Estimat meu, dues eines són males de manejar; dues en vols festejar, i amb una t'hi veig amb feines (pop.) (*, A-M)
→costar el bec i les ungles, eren set que l'aguantaven i encara pixava tort
▷haver-se de mester la creu i els gonfanons (p.ext.), fer-se-li fosc (a algú) (p.ext.)
[Mall., Men (A-M)]
veure's com un ou entre dues pedres SV, veure's en gran estretor o dificultat (A-M)
Quan va veure que al banc hi tenia números vermells es va veure com un ou entre dues pedres / Quan es va veure com un ou entre dues pedres, ens va demanar ajuda
→vore's entrebajoc, estar com un barral entre dues pedres, entre l'espasa i la paret, entre l'enclusa i el martell
▷veure's verd (p.ext.)
veure's d'una llegua lluny SV, no ésser gens difícil d'adonar-se d'alguna cosa (DIEC1)
Es veia d'una llegua lluny que no deia la veritat (Fr)
→veure (alguna cosa) d'una hora lluny, saltar a la vista, portar (alguna cosa) escrita en el front
veure's el gep SV, reconèixer els propis defectes (R-M)
Sempre critica els defectes dels altres, però ell no es veu el gep; i per cert que és molt lluny de ser perfecte / Potser que et miris el teu gep abans de repassar el que fan malament els altres (També s'usa amb la forma mirar-se el seu gep i amb les altres formes del possessiu) (R-M, *)
→veure's les banyes, saber on li cou
▷veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (ant.), saber de quin mal pateix (p.ext.)
veure's l'ànima a contraclaror O, ésser molt prim / es diu d'una persona molt magra (R-M, A-M)
Tan gras que estava abans, ara se li veu l'ànima a contraclaror; de tan prim, ni sembla el mateix (R-M)
→no tenir ni tripa ni moca, quedar amb la pell i l'os, no pesar una palla, penjar-li l'ànima (a algú), clarejar-li les orelles (a algú), no fer ombra, parèixer que ha vist ànimes
[Emp. (A-M)]
■ veure's la mà (d'algú) SV, fer-se evident, palesa, la intervenció d'algú en alguna cosa
En els acabats d'aquesta casa, s'hi veu la mà d'en Joan / En la redacció d'aquest document es nota la mà d'en Quim (També s'usa amb el verb notar)
veure's la mort darrere l'orella SV, veure's en perill greu de mort (A-M)
Quan els segrestadors la van tenir empresonada, es va veure la mort darrere l'orella
▷veure's la pedregada a sobre (p.ext.), tenir la mort a la gola (p.ext.), estar a la quinta pregunta (p.ext.), anar-li-hi la vida (a algú) (p.ext.), tenir la vida en un fil (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.)
veure's la pedregada a sobre SV, veure's en perill (R-M)
Quan vaig saber que buscaven els qui havien ocasionat tot aquell enrenou ja em vaig veure la pedregada a sobre, perquè jo hi havia participat / Quan em va cridar al despatx, ja em vaig veure la pedregada a sobre i no em vaig equivocar: m'havia destinat a una feina que jo tenia avorrida
→veure moros a la costa, córrer per males aigües
▷veure l'orella al llop (p.ext.), veure's la mort darrere l'orella (p.ext.), tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.), fer més por que una pedregada (p.ext.), fer més por que el forrellat de la presó (p.ext.)
veure's les banyes SV, reconèixer els propis defectes / adonar-se d'un error i fer-ne esmena (R-M, DIEC1)
Té de bo que és un home que sap veure's les banyes i no li dol rectificar quan convé (R-M)
→saber on li cou, veure's el gep
▷veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (ant.), saber de quin peu coixeja (p.ext.), saber de quin mal pateix (p.ext.)