Cerca

CONEIXEDOR

tenir esversada (alguna cosa) SV, ésser pràctic en l'ús d'alguna cosa / estar acostumat a alguna cosa, tenir-hi pràctica (ECA-M)

L'escala és perillosa per qui no la té esversada (També s'usa amb el modificador ben o amb els quantificadors bastant, força, molt, prou, etc. en posició preadjectival) (A-M)

tenir (algú o alguna cosa) apamat (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.), tenir (alguna cosa) per la mà (p.ext.), conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa) (p.ext.), tenir-hi call (p.ext.)

HABITUAT

tenir esversada (alguna cosa) SV, ésser pràctic en l'ús d'alguna cosa / estar acostumat a alguna cosa, tenir-hi pràctica (ECA-M)

Té esversat el que ha de fer en aquesta feina; per això mai no s'equivoca / Té la moto ben esversada, no pateixis (També s'usa amb els modificador ben o amb els quantificadors bastant, força, molt, prou, etc. en posició preadjectival)

tenir (algú o alguna cosa) apamat (p.ext.), tenir-hi la mà trencada (p.ext.), tenir (alguna cosa) per la mà (p.ext.), conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa) (p.ext.), prendre el corrent (p.ext.)

ELOQÜENT

tenir facilitat de paraula SV, ésser verbós, eloqüent, tenir molta facilitat per a parlar

Té facilitat de paraula, mai no es queda amb la boca oberta sense saber què dir / Et convencerà, perquè té molta facilitat de paraula (També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal)

tenir bona parola, tenir bona llengua, tenir la paraula abundant, tenir la paraula fàcil, gastar facúndia, tenir molta retòrica, tenir la paraula prompta, tenir bon cap de llengua

no saber-se treure les paraules de la boca (ant.), explicar-se com un canari (p.ext.)

MENSTRUAR

ANT

tenir faltes (algú) SV, a una dona no venir-li la regla / no venir-li la menstruació que li pertocaria (*R-M)

Ha d'anar al metge perquè té faltes i sap segur que no està embarassada

tenir la mala setmana (ant.)

EMBARASSADA

tenir faltes (algú) SV, no venir-li la regla a una dona / no venir-li la menstruació que li pertocaria (*R-M)

És possible que estigui embarassada perquè ha tingut faltes (R-M)

en estat (p.ext.), estar d'enhorabona (p.ext.)

TREBALLAR

ANT

tenir festa SV, no haver d'anar a la feina o a l'escola (EC)

Avui tenim festa perquè el mestre s'ha casat / Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous (A-MEC)

fer festa, estar de festes

fora de servei (p.ext.)

SUPORTAR

tenir fetge SV, suportar les coses desagradables / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. (R-MEC)

Ell és l'únic que va poder aguantar fins a la fi aquell espectacle tan depriment; té fetge per això i molt més (També s'usa amb les formes tenir un bon fetge i tenir molt de fetge) (R-M)

tenir estómac, tenir la pell dura, ésser ample d'espatlles, tenir un bon païdor

tenir un fetge de rajada (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir la sang de peix (p.ext.), no tenir pedres al fetge (p.ext.), tenir corda (p.ext.), arrossegar la cadena (p.ext.)

VALENT

tenir fetge SV, suportar les coses desagradables (R-M)

En Martí té fetge per a suportar el que li diguis i molt més (També s'usa amb les formes tenir un bon fetge i tenir molt de fetge)

tenir estómac

IMPASSIBLE

tenir fetge de bou SV, tenir molta calma o ésser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat (A-M)

No m'agrada gens ésser tan nerviosa. Viuria més tranquil·la si tengués fetge de bou

tenir molt de fetge, tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de cuiro, tenir es cuiro d'ase, tenir un fetge com una romeguera

CANSAT

tenir (algú o alguna cosa) fins a la coroneta SV, estar d'una persona cosa molt cansat, molt enutjat (A-M)

Aquesta criatura me te fins a sa coroneta (A-M)

estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt, estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a la coroneta, dur molt de gavatx (d'algú o d'alguna cosa)