TRASTOCAR-SE
perdre el kyrieleison SV, perdre l'orientació o el bon ús de les facultats mentals (A-M)
Aquesta feynada... basta per fer perdre el kirieleyson a qualsevol (A-M)
[Mall., Men. (A-M)]
perdre el kyrieleison SV, perdre l'orientació o el bon ús de les facultats mentals (A-M)
Aquesta feynada... basta per fer perdre el kirieleyson a qualsevol (A-M)
[Mall., Men. (A-M)]
perdre el món de vista SV, desmaiar-se, perdre els sentits / sofrir una síncope, perdre la força vital (R-M, *)
Li va rodar el cap i va perdre el món de vista; sort que no va arribar a caure (R-M)
→perdre el coneixement, perdre sa tramuntana de vista, perdre els esperits, perdre els sentits, caure en basca, caure rodó
perdre el món de vista SV, expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofert algú a causa de determinades circumstàncies (EC)
En trobar-se davant per davant d'aquell que l'havia perjudicat tant, va perdre el món de vista; si no l'haguessin retingut se li hauria llançat al damunt (R-M)
perdre el nord SV, desorientar-se, esgarriar-se / perdre l'orientació, deixar de veure clar el que cal fer (DIEC1, EC)
Des que va morir la seva esposa ha perdut el nord i no té esma de viure
→perdre la carta de navegar, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l'esma, perdre sa tramuntana de vista, perdre la brúixola
perdre el pa i el paneret SV, no ocupar-se en res de profit / perdre el temps i el treball; esforçar-se inútilment (R-M, A-M)
Els dos nois grans aprofiten el temps estudiant, però el petit perd el pa i el paneret; no fa mai res de bo (R-M)
→perdre el temps, perdre es temps i sa llavor
[Men. (A-M)]
perdre el plom SV, decantar-se de la posició vertical (DIEC1)
Aquella grua va perdre el plom i va caure damunt la construcció nova
perdre el plor SV, una criatura, perdre un moment la respiració de tant plorar / restar, una criatura, sense respiració a conseqüència d'una excitació sobtada (DIEC1, EC)
Plorava tant que perdia el plor
▷trencar-se-li l'alè (a algú) (p.ext.), perdre l'alè (p.ext.)
perdre el plor SV, una criatura, perdre un moment la respiració de tant plorar / restar, una criatura, sense respiració a conseqüència d'una excitació sobtada (DIEC1, EC)
De tant que plorava, va perdre el plor
▷trencar-se-li l'alè (a algú) (p.ext.), perdre l'alè (p.ext.)
perdre el quest SV, perdre tota noció del camí que cal seguir per a la consecució de quelcom (DIEC1)
Les companyies que té li faran perdre el quest; són uns baliga-balagues (R-M)
perdre el remuc SV, perdre la gana un animal remugant (EC)
Aquest bou ha perdut el remuc (DIEC1)