perdre la carta de navegar SV, perdre el nord, romandre desorientat (EC)
Està molt bé conèixer tots els ambients i saber com és el món que ens envolta, però alerta a perdre la carta de navegar, perquè molts es queden enredats i no saben com tornar al seu lloc (R-M)
→no saber per on navega, perdre el quest, no saber per quin mar navega, perdre el nord, anar a la deriva, perdre l'esma
▷saber la carta de navegar (ant.), anar de mal en pitjor (p.ext.)
perdre la carta de navegar SV, desesmat / perdre la facultat de saber què es fa (Fr, *)
Ha perdut la carta de navegar perquè li han encarregat massa feina per a demà
perdre la carta de navegar SV, no saber ja on s'és en un afer, etc. (DIEC1)
Amb tant d'enrenou, vaig perdre la carta de navegar
→no saber per on navega, no saber per quin mar navega, perdre el cap
▷saber la carta de navegar (ant.), anar de mal en pitjor (p.ext.)
perdre la carta de navegar SV, atabalar-se / torbar-se, atordir-se, de manera que no se sap què fer, què dir (Fr, *)
Quan es posa molt nerviosa perd la carta de navegar i ja no sap què ha de fer
perdre la cistella SV, perdre la paciència, la serenitat davant les provocacions (A-M)
Vigila amb en Miquel, perquè quan perd la cistella és perillós
→perdre la paciència, acabar la paciència
[Olot (A-M)]
perdre la clau del cul SV, tenir diarrea (A-M)
No mengis tantes prunes en dejú, que perdràs la clau del cul / El Xavier ha perdut la clau del cul; no para d'anar a l'excusat / No es troba gaire bé: ha perdut la clau del cul (També s'usa amb la forma perdre la clau) (*, R-M, R-M)
→tenir el ventre fluix, anar com un raig de càntir, anar com un canal, anar llatí, anar-se'n com el broc d'un càntir, anar de curri-curri, anar de cursos
perdre la criatura SV, avortar, tenir mal part / expulsió del fetus quan encara no és viable (A-M, *)
La meva cunyada estava de tres mesos i ha perdut la criatura. Tenim tots un bon disgust
perdre la lliçó (d'alguna cosa) SV, perdre el compte d'alguna cosa (A-M)
Amb els anys perdem la lliçó de com hem de fer algunes coses
→anar-se-li'n de la memòria (a algú), anar-se-li'n del cap (a algú)
[Moianès (A-M)]
perdre la mà SV, en certs jocs de cartes o de fitxes, deixar la preferència, el primer en l'ordre, a un altre dels jugadors (EC)
Jugant timbes de cartes, sempre perdo la mà. Mira que tinc mala sort
perdre la paciència SV, irritar-se / esdevenir impacient (R-M, *)
Si em fas perdre la paciència ho engegaré tot enlaire! (R-M)
→perdre els estreps, pujar-li la mosca al nas (a algú), acabar la paciència, acabar els torrons, acabar es menuts, acabar-se-li la corda (a algú), perdre els nervis, perdre la cistella
▷prendre paciència (ant.), rosegar-se els punys (de fer alguna cosa) (p.ext.)