ATORDIR-SE

cloquejar-li el cap (a algú) O, atordir o atordir-se algú (EC)

Amb tants sorolls em cloquejava el cap / No li diguis tantes coses a la vegada, que li faràs cloquejar el cap, l’atabalaràs (EC, R-M)

tenir el cap com un bombo

omplir-li el cap (a algú) (inv.)

perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, IEC)

Davant d’aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s’usa amb el nom testa) (R-M)

perdre l’oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar

perdre l’oremus SV, desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir (EC)

Amb tantes preguntes li varen fer perdre l’oremus i ja no sabia què dir (R-M)

perdre el cap, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny

no saber què s’empatolla (p.ext.)

[oremus: llatinisme]

perdre la carta de navegar SV, no saber ja on s’és en un afer, etc. (IEC)

Amb tant d’enrenou, vaig perdre la carta de navegar

no saber per on navega, no saber per quin mar navega, perdre el cap

saber la carta de navegar (ant.), anar de mal en pitjor (p.ext.)