ATORDIR-SE
cloquejar-li el cap (a algú) O, atordir o atordir-se algú (EC)
Amb tants sorolls em cloquejava el cap / No li diguis tantes coses a la vegada, que li faràs cloquejar el cap, l’atabalaràs (EC, R-M)
→ tenir el cap com un bombo
▷ omplir-li el cap (a algú) (inv.)
perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, IEC)
Davant d’aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s’usa amb el nom testa) (R-M)
→ perdre l’oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar
perdre l’oremus SV, desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir (EC)
Amb tantes preguntes li varen fer perdre l’oremus i ja no sabia què dir (R-M)
→ perdre el cap, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny
▷ no saber què s’empatolla (p.ext.)
[oremus: llatinisme]
perdre la carta de navegar SV, no saber ja on s’és en un afer, etc. (IEC)
Amb tant d’enrenou, vaig perdre la carta de navegar
→ no saber per on navega, no saber per quin mar navega, perdre el cap
▷ saber la carta de navegar (ant.), anar de mal en pitjor (p.ext.)