fer esclovellar (algú) SV, fer preguntes hàbils a algú que l'obliguen a dir coses que més li valdria callar (A-M)
Jo volia guardar el secret, però m'han fet esclovellar
→fer cantar (algú), ficar-li els dits a la boca (a algú), obrir-li la boca (a algú), tocar el botet (a algú), tocar el reclam (a algú), deslligar-li la llengua (a algú), escurar-li la cassola (a algú), treure-li (alguna cosa) del pap (a algú), apretar el dau
[Mall., Men. (A-M)]
fer escola SV, ensenyar de llegir, escriure o altres coneixements (A-M)
Pere Casaldàliga va fer escola a Brasil
fer escola SV, un savi, un artista, tenir deixebles, seguidors / tenir seguidors de la pròpia doctrina (DIEC1, A-M)
Sant Tomàs va fer escola / Aquell savi ha fet escola, és reconegut en tot el món i molts l'imiten (També s'usa amb el verb formar) (EC, *)
▷fer època (p.ext.), fer ratlla (p.ext.), deixar ratlles fetes (p.ext.), tenir partit (p.ext.)
fer escombra SV, esclafar la part inferior del palmó picant-hi a terra després de beneït, en la festa de Rams (DIEC1)
Fer escombra era una de les coses que li agradava més de la festa de Rams
■ fer escudella SV, fer fàstic
Veure com té el terra de la cuina ple de porqueria fa escudella
fer escudella (a algú) SV, fer fàstic, empipar / fer fàstic, repugnar (DIEC1, A-M)
Acabaré aquesta feina perquè ja em fa escudella veure-la tants dies aquí sense fer / Tanta propaganda fa escudella; potser que afluixin / Ja em fas escudella, amb tant de dir sempre el mateix! (R-M, R-M, A-M)
→fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú)
[Segarra, Urgell, Vallès, Penedès, Camp de Tarr. (A-M)]
fer espatlleta (a algú) SV, ajudar / ajudar a l'enaltiment d'algú (R-M, *)
Ha arribat a tenir una bona posició social, però li han fet espatlleta molts amics / Ha fet espatlla a la seva fillastra perquè treballés a l'empresa (També s'usa amb el nom espatlla) (R-M, *)
→servir-li d'escambell (a algú), donar un cop de mà (a algú), fer escaleta (a algú), fer esqueneta (a algú), fer es brou bo (a algú)
▷cobrir les espatlles (a algú) (p.ext.), guardar les espatlles (a algú) (p.ext.)
fer espatlleta (a algú) SV, posar l'espatlla bé perquè hi pugi un altre / prestar l'espatlla a qualcú perquè pugui pujar-hi i fer-se més amunt (DIEC1, A-M)
Era tan baixeta que entremig de tanta gent no veia els de dalt de l'escenari. Per sort, son pare li va fer espatlleta
→fer esqueneta (a algú), parar esqueneta (a algú), fer escaleta (a algú), fer upa (a algú)
[Mall. (A-M)]
fer espès i menut SV, fer molta mímica per xerrar (A-M)
Quan parla fa espès i menut: no para de fer moviments amb les mans
[Men. (A-M)]
fer espès i menut SV, parlar molt de pressa, amb abundància de paraules (A-M)
Quan xerra fa espès i menut, no hi ha qui l'entengui
[Men. (A-M)]