abaixar el diapasó SV, abaixar la veu / disminuir la intensitat de la veu (EC, *)

Abaixa el diapasó, si no vols que els nens es despertin

→ abaixar la veu, abaixar el to

▷ alçar el diapasó (ant.), aixecar la veu (ant.)

abaixar el to SV, disminuir la intensitat de la veu

No cal que cridis, abaixa el to

→ abaixar la veu, abaixar el diapasó

▷ alçar el diapasó (ant.), aixecar la veu (ant.)

abaixar la veu SV, fer descendir a un grau inferior d’entonació o afinació, a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior (IEC)

Abaixa la veu, que ja et sento; no cal que cridis

→ abaixar el to, abaixar el diapasó

▷ aixecar la veu (ant.), alçar el diapasó (ant.)

adreçar la paraula (a algú) SV, parlar a algú (EC)

Va adreçar la paraula a en Jordi només per dir-li que se n’anés d’aquella habitació / No-més dirigia la paraula a aquells que hi estaven interessats (També s’usa amb el verb dirigir)

▷ dir-li (alguna cosa) a boca (a algú) (p.ext.), prendre la paraula (p.ext.)

agafar la taba SV, començar a parlar, prendre la paraula (EC)

Val més anar-nos-en, que si aquest home agafa la taba estarà tres hores parlant / Va agafar la taba i no va deixar parlar ningú més (També s’usa amb el verb prendre) (R-M, *)

→ prendre la paraula, agafar la verba, obrir la boca, prendre les cartes, aixecar la veu

▷ donar taba (a algú) (p.ext.), estar de taba (p.ext.)

agafar la verba SV, posar-se a parlar, a xerrar (IEC)

Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú (IEC)

→ agafar la taba, prendre la paraula, obrir la boca, prendre les cartes, aixecar la veu

aixecar la veu SV, intervenir en una assemblea o debat / parlar en una assemblea (R-M, IEC)

Els socialistes van aixecar la veu per fer una proposta (També s’usa amb el verb alçar) (R-M)

→ prendre la paraula, prendre les cartes

▷ demanar la paraula (p.ext.), alçar la veu a favor de (p.ext.)

arrossegar la veu SV, parlar lentament, prolongant els sons (IEC)

Quan llegeix arrossega la veu

→ arrossegar les paraules

arrossegar les paraules SV, parlar lentament, prolongant els sons (IEC)

Parla arrossegant les paraules i em fa posar molt nerviosa

→ arrossegar la veu

cantar clar SV, dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions (IEC)

És el moment de cantar clar i dir tot el que convingui (R-M)

→ cantar-les clares, cantar les veritats, dir (alguna cosa) tot ras, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, parlar en plata

▷ deixar-se (alguna cosa) al pap (ant.), no tenir la llengua arrendada (p.ext.), dir-li dos i dos quants fan (a algú) (p.ext.), cantar-li la canya (a algú) (p.ext.), portar-ne una al pap i una altra al sac (p.ext.)

cantar-les clares SV, dir obertament el que es pensa (R-M)

Sempre se sap què pensa, car té per norma cantar-les clares (R-M)

→ cantar clar, cantar les veritats, dir (alguna cosa) tot ras, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, parlar en plata

▷ tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.), no tenir la llengua arrendada (p.ext.), cantar-li la canya (a algú) (p.ext.), clavar barres avall (p.ext.), dir quatre berlandines (a algú) (p.ext.), a la clara (p.ext.)

cantar les veritats SV, dir obertament el que es pensa (R-M)

No sempre es pot cantar les veritats, cal ésser prudent / D’ençà de la dictadura tenia por de dir les veritats i havia après a callar (També s’usa amb el verb dir) (R-M, *)

→ cantar-les clares, no enviar-ho a dir, cantar clar, dir (alguna cosa) tot ras, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, parlar en plata

▷ fer-li petar (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), clavar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.), no tenir la llengua arrendada (p.ext.)

cantar-li la canya (a algú) SV, dir les veritats / dir el que es pensa obertament a algú, tot mostrant disconformitat amb ell (R-M, *)

Algun dia li cantaran la canya i no li agradarà gaire que li retreguin certes coses (R-M)

→ dir quatre berlandines (a algú), dir quatre mots (a algú), dir-li dos i dos quants fan (a algú)

▷ tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.), cantar clar (p.ext.), cantar-les clares (p.ext.)

demanar la paraula SV, sol·licitar permís per a parlar / expressar el desig de parlar en una assemblea, etc. (R-M, IEC)

En acabar l’orador, van demanar la paraula tres persones, i van parlar per torn (R-M)

▷ donar la paraula (a algú) (inv.), alçar el dit (p.ext.), aixecar la veu (p.ext.), prendre la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)

deslligar-li la llengua (a algú) SV, fer parlar arterament / treure l’impediment que tenia per a parlar (R-M, IEC)

Les promeses d’aquell home li van deslligar la llengua i va contar-ho tot (R-M)

→ obrir-li la boca (a algú), treure-li (alguna cosa) del pap (a algú), fer cantar (algú)

▷ retenir la llengua (inv.), estirar la llengua (a algú) (p.ext.), tocar el botet (a algú) (p.ext.)

dir al pa pa i al peix peix SV, dir les coses així com són, parlar clar (A-M)

Digues els inconvenients i els avantatges de la proposta: al pa pa i al peix peix

→ dir al pa pa i al vi vi, cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir (alguna cosa) tot ras, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, parlar en plata

dir al pa pa i al vi vi SV, dir les coses així com són, parlar clar

No t’emboliquis i digues al pa pa i al vi vi

→ dir al pa pa i al peix peix, cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir (alguna cosa) tot ras, dir les coses tal com són, parlar en plata

▷ dir pa al pa i vi al vi (v.f.)

dir les coses pel seu nom SV, parlar sense subterfugis (R-M)

Li agrada de dir les coses pel seu nom; no atenuarà res (R-M)

→ parlar clar, dir (alguna cosa) tot ras, cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, parlar en plata, dir tot el que fa al cas

dir les coses tal com són SV, parlar amb franquesa (Fr)

Aconsella’m, tu que dius les coses tal com són

→ dir les coses pel seu nom, cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir (alguna cosa) tot ras, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, parlar en plata, dir tot el que fa al cas

▷ deixar anar (alguna cosa) (p.ext.), parlar amb mitges paraules (p.ext.)

dir-li (alguna cosa) a boca (a algú) SV, dir parlant, no per escrit / dir de paraula (R-M, IEC)

No li escriguis; val més que li ho diguis a boca; et farà més cas (R-M)

→ de paraula, de boca

▷ adreçar la paraula (a algú) (p.ext.)

dir-li dos i dos quants fan (a algú) SV, parlar clar a algú, dir-li la veritat encara que li sàpiga greu / dir-li les veritats desagradables (EC, R)

Si vols que se compongui, li hauràs de dir dos i dos quants fan

→ cantar-li la canya (a algú), cantar-li la cartilla (a algú), dir quatre berlandines (a algú), dir quatre mots (a algú)

▷ tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.), cantar clar (p.ext.)

[Val., Mall. (A-M)]

dir-ne de verdes i de madures SV, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. / expressió que indica que hom ha dit molts penjaments a algú, que l’ha atacat amb paraules molt ofensives (Fr, EC)

És d’aquelles persones que no para de dir-ne de verdes i de madures, per això no ens acaba d’ésser simpàtic

→ dir-ne de tots colors, anar-se’n de la llengua

▷ dir-ne de verdes i de madures (a algú) (p.ext.)

dir quatre berlandines (a algú) SV, dir obertament el que es pensa (R-M)

Va dir quatre berlandines a la seva germana i ja es van barallar / Ja que volen saber la veritat, els diré quatre berlandines que ells ignoren (*, R-M)

→ dir quatre mots (a algú), dir-ne una de fresca (a algú), cantar-li la canya (a algú), dir-li dos i dos quants fan (a algú)

▷ tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.), cantar-les clares (p.ext.)

[Val. (A-M), berlandina: mot no registrat a l’IEC]

dir quatre mots (a algú) SV, dir el que es pensa (R-M)

Va dir quatre mots a la veïna perquè deixés de ficar el nas a la seva vida / Si vol oposar-se al projecte, li haurem de dir quatre mots, car ell és el menys indicat per a fer-ho (També s’usa amb el nom paraula) (*, R-M)

→ dir quatre berlandines (a algú), dir-ne una de fresca (a algú), cantar-li la canya (a algú), dir-li dos i dos quants fan (a algú), dir-li els quatre mots de la veritat (a algú)

▷ sense embuts (p.ext.), tenir quatre paraules (amb algú) (p.ext.)

dir (alguna cosa) tot ras SV, dir una cosa sense subterfugis / clarament, sense eufemismes ni dissimuls (IEC, A-M)

Va dir la veritat tot ras / No t’emboliquis i digues el que vols dir tot ras, així et podrem ajudar

→ sense embuts, cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, parlar en plata, parlar clar

donar aula (a algú) SV, donar conversa (IEC)

És molt simpàtic, quan vaig arribar al simpòsium em va venir a donar aula fins que van començar les sessions

→ donar taba (a algú)

▷ donar corda (a algú) (p.ext.), seguir la veta (a algú) (p.ext.)

donar gust a la boca SV, dir tot el que es vol (R-M)

Va veure que tots estàvem disposats a escoltar-lo i li va donar gust a la boca; es va ben esplaiar (R-M)

→ buidar el pap, treure la verinada, fer la verinada, no deixar-ne ni una al païdor

▷ quedar-se (alguna cosa) al pap (ant.)

escaïnar i no fer ou SCoord, parlar molt sense resultat pràctic (Fr)

El que sempre fa és escaïnar i no fer ou, volem resultats

▷ parlar per parlar (p.ext.), no tocar quarts ni hores (p.ext.), parlar a séc de paladar (p.ext.)

estirar la llengua (a algú) SV, provocar algú amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria (IEC)

Em volia estirar la llengua i que li expliqués el que t’havia passat, però no vaig dir-li res

→ fer cantar (algú), obrir-li la boca (a algú), tocar el botet (a algú)

▷ retenir la llengua (p.ext.), anar-se’n de la boca (p.ext.), deslligar-li la llengua (a algú) (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.)

fer espès i menut SV, parlar molt de pressa, amb abundància de paraules (A-M)

Quan xerra fa espès i menut, no hi ha qui l’entengui

[Men. (A-M)]

fer una planxa SV, parlar dient coses impertinents (Fr)

Ha fet una planxa, no sabia que la festa era sorpresa i li ho ha dit (També s’usa amb la forma fer planxa)

→ tocar a morts

▷ anar-se’n de la boca (p.ext.), desenterrar morts (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.)

no donar-se raó a ses barres SV, parlar molt i sense interrupció (A-M)

En Blai tenia tantes ganes de xerrar que no se donava raó a ses barres

→ no donar tanda

▷ descabdellar fil (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

no donar tanda SV, parlar molt sense deixar que els altres hi intervinguin (IEC)

És tan xerraire, que no dóna tanda a ningú altre que vulgui dir-hi la seva

→ no donar-se raó a ses barres

▷ descabdellar fil (p.ext.)

no enviar-ho a dir SV, dir les coses tot dret, cara a cara, sense por ni intermediaris (A-M)

Ell és molt clar; quan té alguna queixa d’algú, no ho envia a dir; i per això té moltes enemistats (R-M)

→ cantar-les clares, cantar les veritats

▷ parlar per boca (d’algú) (ant.), alenar pes cul (d’algú) (ant.), a la cara (p.ext.)

no sentir-lo ni el coll de la camisa O, parlar molt baix / no entendre’l ningú perquè parla excessivament baix (Fr, EC)

Es veu que estava molt impressionat, i quan parlava no el sentia ni el coll de la camisa (També s’usa amb el verb oir) (R-M)

▷ no treure’s les paraules de la boca (p.ext.), bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) (p.ext.), parlar a l’orella (p.ext.)

obrir la boca SV, parlar / començar a parlar (IEC, *)

Quan ell va obrir la boca tothom el va escoltar amb interès / Quan ell obre els llavis, ja sabem que és per mentir / No va obrir els llavis en tota la reunió (També s’usa amb el nom llavi en plural) (R-M, R-M, EC)

→ agafar la taba, agafar la verba, rompre el silenci, prendre les cartes

▷ fer moixoni (ant.), no desplegar els llavis (ant.), no obrir boca (ant.), no badar boca (ant.), tancar el bec (ant.)

parlar a séc de paladar SV, parlar sense to ni so, sense necessitat ni oportunitat (A-M)

Li agrada xerrar per xerrar, no para de parlar a séc de paladar

→ parlar foradat

▷ parlar per parlar (p.ext.), escaïnar i no fer ou (p.ext.), a la babalà (p.ext.)

[Tarr. (A-M)]

parlar amb el nas SV, emetre la veu amb ressò nasal / parlar deixant sortir l’aire pel nas, amb timbre nasal (R-M, A-M)

És molt desagradable sentir algú parlar amb el nas; fa la impressió d’ésser una persona que fingeix (R-M)

→ parlar de cap de nas

▷ parlar de nas (v.f.), veu de nas (p.ext.)

parlar brut SV, parlar obscenament (IEC)

Aquest nen parla brut des que va amb aquestes companyies poc recomanables

→ parlar gras, parlar gruixut

▷ parlar com un carreter (p.ext.), ésser un porc (p.ext.)

parlar castellà SV, parlar en estat d’embriaguesa (Fr)

Quan beu molt de vi acaba parlant castellà

→ parlar llatí

▷ parlar en castellà (v.f.), portar una pítima (p.ext.), estar trompa (p.ext.)

parlar clar SV, dir les coses sense subterfugis (R-M)

M’agrada perquè parla clar, encara que el que et digui t’hagi de ferir (R-M)

→ dir (alguna cosa) tot ras, parlar en plata, no tenir pèls a la llengua, dir les coses pel seu nom, sense embuts, clar i català, clar i net

▷ parlar fosc (ant.), anar amb embuts (ant.)

parlar com un àngel SV, parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella (A-M)

Es nota que es dedica al món de l’oratòria, perquè parla com un àngel

→ parlar com un sant, tenir un bell dir

▷ parlar com un home (p.ext.), parlar com un llibre (p.ext.)

parlar com un home SV, parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella (A-M)

Dóna gust sentir-lo perquè parla com un home

▷ parlar com un llibre (p.ext.), parlar com un àngel (p.ext.), parlar com un sant (p.ext.), saber amb quina mà se senya (p.ext.)

parlar com un llibre SV, parlar molt bé / parlar doctament / parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella (R-M, IEC, A-M)

Els veïns d’aquell poblet estan joiosos del seu secretari perquè diuen que parla com un llibre (R-M)

→ gastar facúndia, tenir bon bec

▷ tenir facilitat de paraula (p.ext.), parlar com un home (p.ext.), parlar com un àngel (p.ext.), parlar com un sant (p.ext.), tenir la paraula abundant (p.ext.)

parlar com un sant SV, parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella (A-M)

Parla com un sant, té tota la raó del món

→ parlar com un àngel, tenir un bell dir

▷ parlar com un llibre (p.ext.), parlar com un home (p.ext.)

parlar cristià SV, parlar un llenguatge intel·ligible (IEC)

Aquells que no entenen la nostra llengua ens han dit moltes vegades de parlar cristià, com si fóssim heretges / Parleu cristià, perquè no us entenem (R-M, *)

▷ parlar en cristià (v.f.), parlar en xinès (ant.), parlar pla (p.ext.)

parlar de cap de nas SV, parlar deixant sortir contínuament l’aire pel nas (A-M)

Fa riure els nens quan diu alguna cosa, perquè parla de cap de nas

→ parlar amb el nas

▷ veu de nas (p.ext.)

parlar de cents i milers SV, parlar de grandeses (IEC)

Són uns fatxendes, parlen de cents i milers quan tothom sap que tenen prou feina a arribar a final de mes

→ fer frases

▷ gastar fatxenda (p.ext.), fer el mec (p.ext.), fer plat (d’alguna cosa) (p.ext.)

parlar de monja SV, parlar amb paraules incompletes i en veu baixa (A-M)

Gairebé no l’entenc perquè parla de monja / Aquesta manera de parlar és conversar de monja, no entenc per què parla tan fluix (També s’usa amb els verbs conversar i xerrar)

[Mall. (A-M)]

parlar de petites SV, parlar en veu baixa (A-M)

Hem de parlar de petites que, si no, ens cridaran l’atenció

→ parlar petit

parlar en plata SV, parlar clarament, sense embuts ni eufemismes (A-M)

Tot el que vulguis, però, parlant en plata, hem de reconèixer que el noi té raó (R-M)

→ cantar clar, cantar les veritats, cantar-les clares, dir (alguna cosa) tot ras, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir tot el que fa al cas, sense embuts

▷ a la clara (p.ext.)

parlar fosc SV, parlar de manera que no s’entén allò que es diu, que costa d’entendre

Té problemes a l’hora d’expressar-se oralment perquè parla fosc

→ no treure’s les paraules de la boca

▷ parlar clar (ant.), escriure fosc (p.ext.), parlar en xinès (p.ext.), anar amb embuts (p.ext.), llengua de draps (p.ext.)

parlar granat SV, parlar amb energia i en to agressiu (A-M)

En Pere parla granat. De vegades em fa por la seva manera de parlar

▷ tenir les dents esmolades (p.ext.)

parlar gras SV, dir paraules massa lliures / dir paraules indecoroses (IEC, A-M)

Si continues parlant gras, et castigaré

→ parlar brut, parlar gruixut

▷ parlar com un carreter (p.ext.), pujar de to (p.ext.)

parlar gruixut SV, parlar obscenament (A-M)

Sembla que no t’ensenyin urbanitat a l’escola, perquè parles gruixut

→ parlar gras, parlar brut

▷ paraules gruixudes (p.ext.), parlar com un carreter (p.ext.)

parlar llatí SV, parlar en estat d’embriaguesa (Fr)

Ha begut més del compte i ja parla llatí

→ parlar castellà

▷ fer-li llumenetes els ulls (a algú) (p.ext.), estar gat (p.ext.), portar la biga (p.ext.), anar calent d’orelles (p.ext.)

parlar per boca (d’algú) SV, parlar a través d’una altra persona (EC)

Déu parlà per boca del profeta / No li agrada parlar per boca d’altri, però en alguns casos es veu obligat a fer-ho (També s’usa amb el verb dir) (EC, *)

→ respirar per boca d’altri

▷ no enviar-ho a dir (ant.)

parlar petit SV, parlar en veu baixa (A-M)

Ens toca parlar petit, per no molestar el nen, que dorm

→ parlar de petites

parlar pla SV, parlar en romanç catalanesc; es diu encara a Menorca, on parlar en pla és parlar en el llenguatge menorquí / parlar en llengua vulgar, parlar en català (A-M, EC)

Hi havia un moro que sabia parlar pla (EC)

▷ parlar cristià (p.ext.)

portar (alguna cosa) a col·lació SV, sortir a parlar d’alguna cosa, adduir-la (IEC)

Sempre acaben portant aquest tema a col·lació, quan tothom el vol oblidar / El que va fer durant la seva joventut ja és cosa passada i no cal portar-ho ara a col·lació; el cert és que es comporta admirablement (*, R-M)

→ treure (alguna cosa) a rotlle

▷ treure (alguna cosa) en roda (p.ext.), fer raons (p.ext.)

portar-ne una al pap i una altra al sac SV, dir la veritat només parcialment, guardant-se algunes coses importants sense manifestar-les (A-M)

Per la manera com m’ho ha explicat semblava que en portés una al pap i una altra al sac, és com si no m’hagués dit tot el que sabia / En desconfio, crec que en porta una al pap i dues al sac (També s’usa amb la forma portar-ne una al pap i dues al sac)

▷ buidar el pap (p.ext.), no deixar-ne ni una al païdor (p.ext.), no quedar-ne ni una al païdor (p.ext.), guardar un secret (p.ext.), cantar clar (p.ext.)

prendre la paraula SV, posar-se a parlar / participar, intervenir, parlar, en una reunió (R-M, IEC)

Després que el secretari hagué llegit l’acta de la sessió anterior, va prendre la paraula el president per exposar la situació de l’entitat (R-M)

→ prendre les cartes, agafar la taba, aixecar la veu, agafar la verba

▷ donar la paraula (a algú) (inv.), demanar la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)

prendre les cartes SV, intervenir en una conversa, començar a enraonar (IEC)

Quan ell pren les cartes, tots tremolen, perquè no acaba mai d’explicar-se (R-M)

→ prendre la paraula, aixecar la veu, obrir la boca, agafar la taba, agafar la verba

▷ prendre cartes (v.f.)

recobrar la paraula SV, tornar a posseir la facultat de parlar (A-M)

Recobrar la paraula perduda / Després de l’accident li va costar recuperar la paraula (També s’usa amb el verb recuperar) (EC, *)

▷ donar la paraula (a algú) (inv.), prendre la paraula (p.ext.), demanar la paraula (a algú) (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)

respirar per boca d’altri SV, parlar per compte d’un altre (R-M)

Aquest respira per boca d’altri; si algú no li ho hagués dit ell no hauria plantejat aquesta qüestió (R-M)

→ alenar pes cul (d’algú), parlar per boca (d’algú)

▷ fer-se eco (d’alguna cosa) (p.ext.), tirar la pedra i amagar la mà (p.ext.), treure la cara (per algú) (p.ext.)

rompre el silenci SV, cessar de callar (R-M)

El seu secret pesava tant que va decidir rompre el silenci i revelar-ho tot / El terrorista penedit rompé el silenci i delatà els companys (També s’usa amb el verb trencar) (R-M)

→ obrir la boca

▷ guardar silenci (ant.), en silenci (ant.), a la quieta (ant.)

tenir la paraula SV, parlar / algú, tenir el torn de parlar (R-M, *)

Quan jo vaig entrar tenia la paraula el secretari, però va acabar aviat de llegir l’informe (R-M)

▷ donar la paraula (a algú) (inv.), prendre la paraula (p.ext.), demanar la paraula (a algú) (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.)

treure (alguna cosa) a rotlle SV, fer que es tingui en consideració, que se’n parli, etc. (IEC)

Cal treure aquest tema a rotlle la propera vegada que ens trobem, per aclarir-lo del tot (S’usa normalment amb els noms problema, qüestió, tema, etc. com a complement del verb)

→ portar (alguna cosa) a col·lació

▷ entrar en consell (inv.), fer raons (p.ext.)