deixar (algú) en pla confés SV, deixar algú en banda, abandonar-lo de sobte (A-M)
En Martí va deixar na Marta en pla confés i va haver d'acabar la feina ella tota sola
→deixar (algú) a l'estacada, deixar (algú) tirat, deixar (algú o alguna cosa) de banda
[Mall. (A-M)]
deixar (alguna cosa) en terra SV, deixar anar una cosa, prescindir-ne, privar-se'n (A-M)
Va deixar els mals sentiments en terra
deixar endarrere el vent SV, anar molt de pressa / anar a una gran velocitat (DIEC1, EC)
Amb aquesta moto deixarem endarrere el vent
→córrer més que el vent, tallar el vent, ràpid com el vent, a tota vela
deixar (alguna cosa) enlaire SV, deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc. (DIEC1)
Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire / El primer punt del seu discurs ha quedat ben clar; però la conclusió l'ha deixada enlaire (EC, R-M)
deixar es bens amb es llop SV, confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les (A-M)
Deixar-li diners a en Jaume és deixar es bens amb es llop, no saps si te'ls tornarà
[Men. (A-M)]
■ deixar (algú) escaldat SV, castigar algú perquè escarmenti
Els companys van deixar escaldat en Pep en tornar-li la mala passada que ell els havia fet el dia abans / Va optar per deixar l'amo ben escaldat (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)
→donar una lliçó (a algú), clavar una lliçó (a algú), picar-li els dits (a algú), traure-li la puça de l'orella (a algú)
▷tastar la cugula (inv.), quedar escaldat (inv.), deixar retratat (algú) (p.ext.), clavar crits (a algú) (p.ext.), moure un vol (a algú) (p.ext.), armar un vol (a algú) (p.ext.)
■ deixar (algú) escurat SV, deixar algú sense diners
Aquella crisi de la borsa va deixar més d'un home de negocis escurat
→deixar (algú) sense un cèntim, deixar (algú) en pilotes, deixar (algú) al mig del carrer, deixar (algú) amb la camisa a l'esquena, deixar (algú) sense camisa, llevar-li la pell (a algú), escurar les butxaques (a algú)
deixar estar (algú) SV, deixar tranquil algú, cessar de molestar-lo o importunar-lo
Deixa estar el nen que ara dorm, no el molestis / Deixa'm estar! (Sovint s'usa amb el complement en forma pronominal) (*, A-M)
→deixar (algú) en pau, deixar viure (algú), deixar respirar (algú)
deixar estar (algú) SV, deixar tranquil algú, cessar de molestar-lo o importunar-lo
Ha deixat estar el gos quan aquest li ha ensenyat les dents / Si no vols que li digui res, deixa'l estar i no l'amoïnis més (Sovint s'usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
→deixar (algú) en pau, deixar viure (algú), deixar respirar (algú)
deixar estar (alguna cosa) SV, no ocupar-se de, no tocar (R-M)
Deixa estar aquesta cadira; acabaràs trencant-la (R-M)
▷fica't els dits al cul (p.ext.), mans a la butxaca (p.ext.)