Cerca

HUMIL

home de mal recapte SN, home de mala reputació, de poca categoria social (A-M)

El criticaven perquè es feia amb un home de mal recapte (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)

→home de poc recapte

▷home de recapte (ant.)

GENTALLA

home de mal recapte SN, home de mala reputació, de poca categoria social (A-M)

Ningú no el vol rebre perquè és un home de mal recapte / En aquell barri la gent era de mal recapte (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)

→home de poc recapte, gent de la briva, gent de forca

▷home de recapte (ant.), companyia d'espardenya (p.ext.)

MADUR

madurat de mal itzel SA, madurat massa de pressa, per l'acció excessiva del sol (A-M)

Mira el raïm com està! Enguany ha madurat de mal itzel

▷fruita moixa (p.ext.), cop de sol (p.ext.)

[Llofriu (A-M)]

[itzel: mot no registrat al DIEC1]

AVORRIR

mirar (algú o alguna cosa) de mal ull SV, estar disposat desfavorablement / tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió (DIEC1, A-M)

Aquell home sempre mira el meu fill de mal ull / Es mira de mal ull totes les meves propostes. Creu que mai no estaré prou capacitat per a fer aquesta feina

→mirar (algú o alguna cosa) amb mals ulls

▷mirar (algú o alguna cosa) de bon ull (ant.)

MALAVENTURÓS

ocell de mal averany SN, persona que duu males noves, mals presagis, o que hom creu que causa dissort (EC)

Sempre estàs pensant que passarà el pitjor i després es compleix: ets un ocell de mal averany

→ocell de mal temps

▷cridar el mal temps (p.ext.)

MALAVENTURÓS

ocell de mal temps SN, persona que duu males noves, mals presagis, o que hom creu que causa dissort (EC)

Ets un ocell de mal temps: arribes tu i s'esguerra la festa

→ocell de mal averany

▷cridar el mal temps (p.ext.)

DIFICULTAT

os de mal rosegar SN, qüestió difícil, desagradable

El divorci dels seus pares va ser un os de mal rosegar

→bocí de mal empassar, bocí de mal pair, os dur de rosegar, mal bocí, gavell de mal portar

▷pitjor que taca d'oli (p.ext.), nus gordià (p.ext.), té bigotis (alguna cosa) (p.ext.)

MILLORAR

sortir de mal any SV, passar a millor sort (R-M)

Amb aquest negoci ha sortit de mal any; ara ja se sent més segur econòmicament / Sembla que ha sortit de mal any; el pobre ja ho necessitava: d'uns anys ençà tot li anava malament (R-M)

▷treure faves d'olla (p.ext.), anar amb totes les veles al vent (p.ext.)

•eixir de mal any (Val.)

DESEMPOBRIR-SE

treure el ventre de mal any SV, espassar-se la fam o sortir de la misèria (A-M)

Ai, a veure quin dia podrem treure el ventre de mal any! / Si les coses rutllen com fins ara, aviat traurem el ventre de mal any

→eixir de mal any

▷estar per aquesta creu de Déu (ant.), treure faves d'olla (p.ext.)

[Cat., Bal. (A-M)]

MENJAR (v. tr.)

treure el ventre de mal any SV, atipar-se / aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc / menjar abundament i de manera desacostumada (R-M, DIEC1, A-M)

Avui l'han convidat i segurament ha tret el ventre de mal any, perquè a casa seva no pot atipar-se gaire (R-M)

→omplir el pap, treure el ventre de pena, eixir de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc

▷fer a tots vents (p.ext.), rompre es dejú (p.ext.), menjar a esclatar (p.ext.), omplir el sac (p.ext.)