Cerca

HUMIL

home de mal recapte SN, home de mala reputació, de poca categoria social (A-M)

El criticaven perquè es feia amb un home de mal recapte (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)

home de poc recapte

home de recapte (ant.)

GENTALLA

home de mal recapte SN, home de mala reputació, de poca categoria social (A-M)

Ningú no el vol rebre perquè és un home de mal recapte / En aquell barri la gent era de mal recapte (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)

home de poc recapte, gent de la briva, gent de forca

home de recapte (ant.), companyia d'espardenya (p.ext.)

MADUR

madurat de mal itzel SA, madurat massa de pressa, per l'acció excessiva del sol (A-M)

Mira el raïm com està! Enguany ha madurat de mal itzel

fruita moixa (p.ext.), cop de sol (p.ext.)

[Llofriu (A-M)]

[itzel: mot no registrat al DIEC1]

AVORRIR

mirar (algú o alguna cosa) de mal ull SV, estar disposat desfavorablement / tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió (DIEC1A-M)

Aquell home sempre mira el meu fill de mal ull / Es mira de mal ull totes les meves propostes. Creu que mai no estaré prou capacitat per a fer aquesta feina

mirar (algú o alguna cosa) amb mals ulls

mirar (algú o alguna cosa) de bon ull (ant.)

MALAVENTURÓS

ocell de mal averany SN, persona que duu males noves, mals presagis, o que hom creu que causa dissort (EC)

Sempre estàs pensant que passarà el pitjor i després es compleix: ets un ocell de mal averany

ocell de mal temps

cridar el mal temps (p.ext.)

MALAVENTURÓS

ocell de mal temps SN, persona que duu males noves, mals presagis, o que hom creu que causa dissort (EC)

Ets un ocell de mal temps: arribes tu i s'esguerra la festa

ocell de mal averany

cridar el mal temps (p.ext.)

DIFICULTAT

os de mal rosegar SN, qüestió difícil, desagradable

El divorci dels seus pares va ser un os de mal rosegar

bocí de mal empassar, bocí de mal pair, os dur de rosegar, mal bocí, gavell de mal portar

pitjor que taca d'oli (p.ext.), nus gordià (p.ext.), té bigotis (alguna cosa) (p.ext.)

MILLORAR

sortir de mal any SV, passar a millor sort (R-M)

Amb aquest negoci ha sortit de mal any; ara ja se sent més segur econòmicament / Sembla que ha sortit de mal any; el pobre ja ho necessitava: d'uns anys ençà tot li anava malament (R-M)

treure faves d'olla (p.ext.), anar amb totes les veles al vent (p.ext.)

eixir de mal any (Val.)

DESEMPOBRIR-SE

treure el ventre de mal any SV, espassar-se la fam o sortir de la misèria (A-M)

Ai, a veure quin dia podrem treure el ventre de mal any! / Si les coses rutllen com fins ara, aviat traurem el ventre de mal any

eixir de mal any

estar per aquesta creu de Déu (ant.), treure faves d'olla (p.ext.)

[Cat., Bal. (A-M)]

MENJAR (v. tr.)

treure el ventre de mal any SV, atipar-se / aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc / menjar abundament i de manera desacostumada (R-MDIEC1A-M)

Avui l'han convidat i segurament ha tret el ventre de mal any, perquè a casa seva no pot atipar-se gaire (R-M)

omplir el pap, treure el ventre de pena, eixir de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc

fer a tots vents (p.ext.), rompre es dejú (p.ext.), menjar a esclatar (p.ext.), omplir el sac (p.ext.)