MIOP

no veure-hi tres dalt d’un ruc SV, ésser miop, patir curtedat de vista

Des de l’accident que no hi veu tres dalt d’un ruc / Últimament, no hi veig tres dalt d’un burro, hauré d’anar a l’oftalmòleg (També s’usa amb el nom burro)

no veure un bou a tres passes, no veure-hi de cap ull, no veure-hi gota

no veure sol ni lluna (p.ext.)

NEGUITEJAR

fer veure els ulls verds (a algú) SV, fer passar molta pena, molestar extremadament (A-M)

El meu xicot és tan dolent que em fa veure els ulls verds (A-M)

fer tornar (algú) coa d’all, portar (algú) pel camí de l’amargura, matar (algú) a disgustos

passar-la magra (inv.), passar-la negra (inv.)

fer eixir els ulls verds (a algú) (Montblanc), fer ballar els ulls verds (a algú) (Emp.)

[Vallès, Penedès, Camp de Tarr. (A-M)]

NÉIXER

veure la llum SV, néixer / sortir del ventre de la mare (R-M, *)

Aquest gran poeta va veure la llum en un poblet de l’Empordà (R-M)

obrir els ulls a la llum, entrar al món, sortir a llum, venir a llum, venir al món

NOTAR-SE

veure’s la mà (d’algú) SV, fer-se evident, palesa, la intervenció d’algú en alguna cosa

En els acabats d’aquesta casa, s’hi veu la mà d’en Joan / En la redacció d’aquest document es nota la mà d’en Quim (També s’usa amb el verb notar)

OBCECAT

no veure-hi de cap ull SV, estar obcecat per una gran passió, sia d’alegria, sia d’amor, sia d’irritació (A-M)

Des que la Maria li va dir que també l’estimava no hi veu de cap ull

tenir els ulls al clatell, dur una bena als ulls

no veure un bou a tres passes (p.ext.)

OBCECAT

veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus SCoord, veure els defectes petits d’altri i no adonar-se dels grans defectes propis (A-M)

Critica els errors dels altres, però no s’adona de la seva vanitat. És dels que veu una palla en els ulls dels altres i no veu la biga en els seus (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

veure’s el gep (ant.), veure’s les banyes (ant.), creure’s el Déu de la terra (p.ext.), tenir la teulada de vidre (p.ext.), tenir la teulada de palla (p.ext.)

OCUPAT

no veure-hi de cap ull SV, estar molt ocupat (Fr)

Estic que no hi veig de cap ull de la feina que tinc. No sé pas com me’n sortiré

no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar escopetejat

OPTIMISTA

veure (alguna cosa) de color de rosa SV, jutjar amb optimisme / ésser massa optimista, veure-ho tot molt bell o molt fàcil (R-M, A-M)

Sempre veu les coses de color de rosa, mai no s’adona de les dificultats / No s’amoïna mai ni veu cap dificultat; tot ho veu de color de rosa / Els joves ho veuen tot de color de rosa (També s’usa amb la forma veure-ho tot de color de rosa) (*, R-M, EC)

veure (alguna cosa) de color rosa (v.f.), veure-ho negre (ant.), tocar de peus a terra (ant.), pintar-li (alguna cosa) de color de rosa (a algú) (inv.), de color de rosa (p.ext.)

PATIR

veure la padrina SV, passar per un destret / causar a algú un dolor fort (R-M, EC)

Abans no li van tenir arreglats els documents, li van fer veure la padrina; ja n’estava fastiguejat / Em vaig enganxar els dits a la porta i vaig veure la padrina / Quan em van arrencar el queixal em van fer veure la padrina (R-M, *, *)

passar-la magra, veure les estrelles

PATIR

veure les estrelles SV, sentir vivament un dolor (R-M)

Li van treure un queixal sense anestèsia, i el pobre home va veure les estrelles / Es va tallar amb un ganivet i va veure els estels (També s’usa amb el nom estel) (R-M, *)

veure la padrina

« Pàgina 9 de 13 »