venir Déu a veure (algú) O, ésser afectat per un esdeveniment sortós o malaurat, d’ordre providencial (R-M)
Déu us ha vingut a veure; aquest fill tan esperat serà el vostre goig / En menys d’un any hem tingut dues defuncions a la família i el meu germà ha perdut un ull en un accident; són proves molt dures; Déu ens ha vingut a veure (Només s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
▷ cop de sort (p.ext.)
temps a venir SN, [en] el temps futur (R-M)
Ara sembla un carrer prou ample, però, temps a venir, si el trànsit continua augmentant, resultarà estret (R-M)
→ el dia de demà, a la llarga
▷ de cara a (p.ext.)
■ venir d’un dit SV, estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir
Va venir d’un dit que no guanyéssim el partit; ens van marcar un gol en els darrers minuts (També s’usa amb el verb anar)
→ anar de prim, venir d’un fil, venir d’un pèl, faltar-se’n poc, anar de poc, anar de res
▷ anar pel camí (de fer alguna cosa) (p.ext.)
venir d’un no res SV, estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir (EC)
Li ha vingut d’un no res que no es queda sense entrada, li han venut l’última / Ha anat d’un no res que no l’envesteix un camió (També s’usa amb el verb anar)
→ venir d’un pèl, anar de prim, anar de poc, anar de res, faltar-se’n poc
venir d’un pèl SV, gairebé / una cosa, estar a punt de succeir sense arribar-ho a fer (R-M, *)
Ha vingut d’un pèl que no el toquen / Va anar d’un pèl que la tempesta no el sorprengués a mig camí (També s’usa amb el verb anar) (EC, *)
→ anar de poc, faltar un pèl, faltar-se’n poc, anar de prim, anar de res, venir d’un no res, venir a un través de cabell, pels pèls
▷ anar pel camí (de fer alguna cosa) (p.ext.)
venir de família SV, ésser consubstancial (R-M)
Això ve de família / L’afecció a la música li ve de família; el seu pare era un bon concertista de piano i la seva mare havia estudiat cant (*, R-M)
→ venir-ne de mena, venir de regàlia
▷ mamar (alguna cosa) amb la llet (p.ext.), ésser fill de son pare (p.ext.), ésser de família (p.ext.)
venir de regàlia SV, ésser consubstancial, hereditari, que passa de pares a fills
Això ve de regàlia / Em sembla que la seva simpatia li ve de regàlia, els seus pares i la seva àvia ja n’eren molt, d’agradables (A-M, *)
→ venir de família, venir-ne de mena
• venir de raguèlia (Moianès)
venir-ne de mena SV, ésser consubstancial (R-M)
Es vol aprimar, perquè diu que està massa gras; però és que ja en ve de mena; a casa seva tots ho són / De porc i de senyor se n’ha de venir de mena (R-M, EC)
→ venir de família, venir de regàlia
▷ mamar (alguna cosa) amb la llet (p.ext.), tenir fusta de (p.ext.), ésser fill de son pare (p.ext.)
venir de l’hort SV, ignorar una notícia coneguda de tothom / no saber de què es tracta (IEC, R-M)
Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho (R-M)
→ baixar de l’hort, ara es lleva, baixar de la figuera, venir de la lluna, baixar d’Arbeca
venir de la lluna SV, estar en dejú o ignorant d’allò que els altres saben sense dificultat (A-M)
Mai no sap de què parlem, sembla que vingui de la lluna
→ estar a la lluna, baixar de la figuera, venir de l’hort