treure el ventre de lloc SV, atipar-se excessivament (A-M)
Ahir va treure el ventre de lloc i ara té molt mal de panxa
→ treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa
▷ omplir el sac (p.ext.), omplir el buc (p.ext.), no poder dir fava (p.ext.)
treure el ventre de pena SV, saciar la fam (IEC)
Si es pot quedar de mosso en aquella masia, podrà treure el ventre de pena perquè menjarà molt bé (R-M)
→ treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc, eixir de mal any
▷ omplir el pap (p.ext.), omplir el sac (p.ext.), omplir el buc (p.ext.)
treure el fetge per la boca SV, estar molt atrafegat (EC)
Amb aquest nou càrrec en Joan està que treu el fetge per la boca
→ anar escopetejat, anar de bòlit, anar de cucurulla, anar de cul, no saber on girar-se, no veure-hi de cap ull
treure’s els ulls SV, criticar-se, ofendre’s mútuament / barallar-se amb gran odi, fent-se tot el mal que poden (R-M, A-M)
No els poseu al mateix grup de treball; no lliguen gens i per qualsevol cosa es traurien els ulls / No sé què fer-ne d’aquests dos fills meus; tot el dia es treuen els ulls; ningú no diria que són germans (R-M)
→ picar-se les crestes, estirar-se es monyo, arrencar-se es monyo
▷ tenir (algú o alguna cosa) entravessat (p.ext.)
treure el suc (d’alguna cosa) SV, explotar alguna cosa / treure’n algun guany, algun profit (R-M, *)
És un bon negoci per qui sap treure’n el suc, però no és gens fàcil de tirar endavant (També s’usa amb el quantificador tot en posició postverbal i amb la forma treure-li el suc (a alguna cosa)) (R-M)
→ treure estella (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), munyir la vaca
▷ treure suc (d’alguna cosa) (v.f.), treure-li el suc (a algú) (p.ext.), traure suc de les pedres (p.ext.)
treure partit (d’alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure profit d’alguna cosa, saber-la fer servir a l’obtenció d’un fi (R-M, IEC)
Ell sí que ha sabut treure partit de la seva situació a l’empresa; era encarregat de compres i cobrava moltes comissions dels proveïdors (R-M)
→ treure estella (d’alguna cosa), treure el suc (d’alguna cosa), sucar-hi, treure nyapa (d’alguna cosa), mullar-hi
treure (alguna cosa) en clar SV, aclarir o explicar clarament (un afer) (EC)
El que he tret en clar de la reunió és que no tenim diners per a continuar el projecte / No n’he tret res en clar, de la classe d’ahir
→ treure l’aigua neta (d’alguna cosa), lligar caps, treure’n (alguna cosa) en net, treure l’entrellat (d’alguna cosa), treure el gat del sac, treure el cap del fil (d’alguna cosa), treure l’aigua clara (d’alguna cosa)
▷ posar (alguna cosa) en clar (p.ext.)
treure’n (alguna cosa) en net SV, arribar a una conclusió / concloure’n alguna cosa (R-M, IEC)
M’ha dit coses tan diverses que no he pogut treure’n en net res de concret / D’aquell assumpte, se n’ha tret alguna cosa en net? (R-M, *)
→ treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa), treure l’entrellat (d’alguna cosa), posar (alguna cosa) en clar
treure l’entrellat (d’alguna cosa) SV, desxifrar l’enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)
He intentat treure l’entrellat d’aquella novel·la tan complicada, però encara no me n’he sortit
→ treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa)
▷ estar a la raó (p.ext.), al fons de (p.ext.)
treure (alguna cosa) a rotlle SV, fer que es tingui en consideració, que se’n parli, etc. (IEC)
A la propera reunió de veïns hem de treure a rotlle la derrama pendent (S’usa normalment amb els noms problema, qüestió, tema, etc. com a complement del verb)
→ portar (alguna cosa) a col·lació
▷ entrar en consell (inv.), fer raons (p.ext.)