treure (algú o alguna cosa) del mig SV, apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba (IEC)
Van treure molta gent del mig, perquè no feien el que havien de fer / No volien cedir fins que no poguessin treure del mig els seus contrincants; volien el triomf absolut / El va treure del mig i el va fer fora de l’empresa perquè no li queia bé / Treu aquestes sabates del mig del corredor, que encara ens faràs caure (*, R-M, *, *)
→ treure’s (algú o alguna cosa) del davant, treure’s (algú o alguna cosa) de sobre
treure partit (d’alguna cosa) SV, obtenir un bon resultat / treure profit d’alguna cosa, saber-la fer servir per a l’obtenció d’un fi (R-M, EC)
Aquest negatiu és molt borrós per a fer-ne còpies, però provaré de treure’n partit; ja veurem què en surt (R-M)
→ fer el fet (a algú), treure el suc (d’alguna cosa), sucar-hi, mullar-hi
▷ traure suc de les pedres (p.ext.)
treure estella (d’alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure algun guany d’alguna cosa / treure’n profit (R-M, IEC, EC)
Ha estat molt poc temps treballant-hi, però n’ha tret estella / No voldrà saber res d’aquesta feina, hi ha massa control i no podrà treure’n estella. Vol que tot li doni molt de guany (R-M)
→ guanyar-hi l’estona, treure nyapa (d’alguna cosa), treure el suc (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), sucar-hi, mullar-hi
▷ treure estelles (d’alguna cosa) (v.f.), agafar peix (p.ext.)
■ treure-li el suc (a algú) SV, aprofitar-se de l’experiència, del saber fer, etc., d’algú
Quan vaig parlar amb aquell escriptor li vaig treure el suc, perquè explicava un munt de coses interessants / Mentre jo m’he encarregat de fer les gestions, m’han tret tot el suc (També s’usa amb la forma treure-li tot el suc (a algú))
→ traure-li la cera de l’orella (a algú)
▷ treure el suc (d’alguna cosa) (p.ext.), acostar-se al sol que més escalfa (p.ext.)
treure nyapa (d’alguna cosa) SV, sortir beneficiat / treure profit d’alguna cosa (R-M, EC)
Ha deixat aquell treball, però ja n’ha tret nyapa durant molt de temps; ara ja deu tenir prou diners (R-M)
→ treure estella (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), sucar-hi
▷ arrencar un bon nap (d’alguna cosa) (ant.)
treure sang d’un cos mort SV, tenir habilitat per a treure profit de les coses més poc propícies a donar-ne (A-M)
El personatge d’aquella sèrie d’acció era capaç de treure sang d’un cos mort per poder escapar del perill
→ pescar en aigua tèrbola, traure suc de les pedres
no treure res a carregador SV, no treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc. (IEC)
Ha treballat molt conscienciosament, però no ha tret res a carregador; l’han pagat amb un rebuf(R-M)
→ no ficar-se res a la butxaca, no poder-ne tirar cap tros a l’olla, perdre l’estona
treure la cara SV, arriscar-se / estar disposat a arriscar-se en alguna acció perillosa, un assumpte complicat, etc. (R-M, *)
És un assumpte molt delicat i no sé qui serà capaç de treure la cara per tirar-lo endavant (R-M)
→ posar el cascavell al gat
▷ fer-se càrrec de (p.ext.)
no treure l’ull de sobre a SV, no cessar de mirar algú o alguna cosa / estar alerta (A-M, *)
No treu l’ull de sobre als fills / No va treure la vista de sobre la bossa perquè no la hi robessin mentre passejava pel mercat (També s’usa amb el verb llevar, amb els noms mirada o vista i amb la preposició damunt)
→ tenir l’ull en, anar alerta
▷ fixar els ulls en (p.ext.)
treure el ventre de guerxesa SV, menjar abundantment i de manera desacostumada / sadollar la fam (A-M, EC)
Avui, al dinar de casament traurem el ventre de guerxesa
→ treure el ventre de pena, treure el ventre de mal any, eixir de mal any, treure el ventre de lloc
▷ omplir el sac (p.ext.), omplir el buc (p.ext.)