acostar-se al sol que més escalfa SV, cercar els puixants per treure profit d’algú o d’alguna cosa (SP)

No et pensessis pas que surt amb aquella noia amb bones intencions. És dels qui s’acosten al sol que més escalfa i, quan li hagi fet gastar tots els diners, la deixarà

▷ treure-li el suc (a algú) (p.ext.), buscar la perduda (p.ext.)

agafar peix SV, aconseguir allò que hom es proposava; induir algú a fer quelcom en profit nostre o a imitació nostra (EC)

L’Antoni ha agafat peix. Ha aconseguit que tots li vagin al darrere

→ sortir-se amb la seva, treure foc

▷ pescar en aigua tèrbola (p.ext.), treure estella (d’alguna cosa) (p.ext.), agafar el peix per la cua (p.ext.)

buscar la perduda SV, aprofitar-se de les circumstàncies (R-M)

És molt llest; sempre busca la perduda i de tot treu profit / Sembla que no es mogui, però busca la perduda, i sap aprofitar les bones ocasions (R-M)

▷ estar a la que salta (p.ext.), fer el paquet (p.ext.), ésser una aranya (p.ext.), clavar mossegada (en alguna cosa) (p.ext.), acostar-se al sol que més escalfa (p.ext.)

donar el peu i prendre la mà SCoord, treure avantatge (R-M)

Et prometrà moltes coses, però ell sempre dóna el peu i pren la mà; ben segur que et tocarà perdre-hi / No et facis il·lusions, que no ha regalat mai res; és dels qui donen el peu i prenen la mà (R-M)

ésser una aranya SV, saber treure guany de tot / no deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot (R-M, EC)

Adoba coses inservibles i les torna a vendre; és una aranya; de tot treu benefici / La Maria és una aranya: a partir de cordills fa collarets sorprenents (R-M, *)

→ fer feix de tot, no perdre pistonada

▷ buscar la perduda (p.ext.), segar molt terrer (p.ext.), ésser una espurna (algú) (p.ext.), mirar-ho tot pel forat d’un ral (p.ext.)

fer el paquet SV, treure bon guany aprofitant-se de les circumstàncies / aprofitar-se en un afer, traient-ne un gros guany (R-M, Fr)

Tenia un càrrec molt important i sense control de cap mena; si no fos un home tan digne, hauria pogut fer el paquet (R-M)

→ untar-se les mans, sucar-hi, untar-se els dits

▷ buscar la perduda (p.ext.), munyir la vaca (p.ext.)

menjar olla de cabró SV, viure a l’esquena d’altri a canvi de serveis deshonestos (R-M)

No ha tingut mai escrúpols, per això menja olla de cabró / Per no voler treballar ha triat la vergonya de menjar olla de cabró (R-M)

▷ menjar pa de cony (p.ext.), ésser de la vida (p.ext.), fer cantonades (p.ext.)

[Val. (A-M)]

menjar pa de cony SV, viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc. (R-M)

És un desgraciat que menja pa de cony (R-M)

▷ menjar olla de cabró (p.ext.)

mullar-hi SV, treure algun profit d’una cosa (Fr)

És un negoci que dóna molt, però són molts els que hi mullen (Fr)

→ sucar-hi, treure partit (d’alguna cosa), treure estella (d’alguna cosa)

▷ mullar-hi sa coca (p.ext.)

munyir la vaca SV, treure tot el profit possible d’algú o d’alguna cosa (IEC)

Quan va ser alcalde va munyir la vaca i ara ningú no confia en ell

→ treure el suc (d’alguna cosa), treure-li el suc (a algú)

▷ no ficar-se res a la butxaca (ant.), fer el paquet (p.ext.), la gallina dels ous d’or (p.ext.)

no perdre pistonada SV, aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d’alguna cosa (EC)

Aquesta noia no perd pistonada, aprofita qualsevol avinentesa per ascendir professionalment

→ ésser una aranya

[pistonada: mot no registrat a l’IEC]

penjar-se a l’esquena (d’algú) SV, valer-se de l’esforç d’un altre en benefici propi (R-M)

Tota la vida no ha fet altra cosa que penjar-se a l’esquena dels parents i, amb l’excusa de la seva poca salut, s’ha fet mantenir (R-M)

→ penjar-se al coll (d’algú), viure a les costelles (d’algú), a expenses (d’algú)

pescar en aigua tèrbola SV, treure profit d’una situació anormal / aprofitar-se d’una situació de desordre / aprofitar-se, per a copsar quelcom, de les conteses dels altres, de les agitacions polítiques, etc. (R-M, Fr, IEC)

Va fer una fortuna durant la guerra especulant amb queviures; és d’aquells que saben pescar en aigua tèrbola (R-M)

→ treure sang d’un cos mort

▷ agafar peix (p.ext.)

posar (algú o alguna cosa) en joc SV, utilitzar algú o alguna cosa amb alguna finalitat determinada i en profit propi (EC)

Va posar en joc el seu soci perquè ell no volia donar la cara / En veure’s descobert va posar en joc tota la seva astúcia per a escapolir-se de la gent (*, R-M)

▷ en joc (inv.), posar (algú o alguna cosa) en acció (p.ext.)

segar molt terrer SV, treure tot el profit possible d’una cosa (A-M)

Va intentar segar molt terrer arran de la situació creada i ara se’n penedeix

▷ ésser una aranya (p.ext.)

sucar-hi SV, participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici (EC)

Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi / S’ha ficat a la comissió per a poder sucar-hi (EC, *)

→ mullar-hi, fer el paquet, treure partit (d’alguna cosa), treure estella (d’alguna cosa), treure nyapa (d’alguna cosa)

treure estella (d’alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure algun guany d’alguna cosa / treure’n profit (R-M, IEC, EC)

Ha estat molt poc temps treballant-hi, però n’ha tret estella / No voldrà saber res d’aquesta feina, hi ha massa control i no podrà treure’n estella. Vol que tot li doni molt de guany (R-M)

→ guanyar-hi l’estona, treure nyapa (d’alguna cosa), treure el suc (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), sucar-hi, mullar-hi

▷ treure estelles (d’alguna cosa) (v.f.), agafar peix (p.ext.)

■ treure-li el suc (a algú) SV, aprofitar-se de l’experiència, del saber fer, etc., d’algú

Quan vaig parlar amb aquell escriptor li vaig treure el suc, perquè explicava un munt de coses interessants / Mentre jo m’he encarregat de fer les gestions, m’han tret tot el suc (També s’usa amb la forma treure-li tot el suc (a algú))

→ traure-li la cera de l’orella (a algú)

▷ treure el suc (d’alguna cosa) (p.ext.), acostar-se al sol que més escalfa (p.ext.)

treure nyapa (d’alguna cosa) SV, sortir beneficiat / treure profit d’alguna cosa (R-M, EC)

Ha deixat aquell treball, però ja n’ha tret nyapa durant molt de temps; ara ja deu tenir prou diners (R-M)

→ treure estella (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), sucar-hi

▷ arrencar un bon nap (d’alguna cosa) (ant.)

treure sang d’un cos mort SV, tenir habilitat per a treure profit de les coses més poc propícies a donar-ne (A-M)

El personatge d’aquella sèrie d’acció era capaç de treure sang d’un cos mort per poder escapar del perill

→ pescar en aigua tèrbola, traure suc de les pedres

viure a les costelles (d’algú) SV, viure a despeses d’algú / ésser mantingut o tenir les despeses de manteniment pagades per algú (A-M, *)

Viu a les costelles d’aquell infeliç, que sempre es conforma de pagar

→ a expenses (d’algú), penjar-se a l’esquena (d’algú)

▷ portar (algú) a les costelles (inv.)

no ficar-se res a la butxaca SV, no treure cap profit d’una cosa / no treure de quelcom un profit injust (IEC, R-M)

Va trobar car el meu treball, i t’asseguro que no em vaig ficar res a la butxaca; li vaig cobrar el més just / Si creus que des que té el nou càrrec es fica res a la butxaca, hauries de donar-ne proves (R-M, *)

→ no treure res a carregador, no poder-ne tirar cap tros a l’olla, perdre l’estona

▷ munyir la vaca (ant.), omplir-se les butxaques (ant.), tenir les mans netes (p.ext.)

no poder-ne tirar cap tros a l’olla SV, no treure’n, d’una cosa, gens de profit material (EC)

Si no l’ajudem una mica, no en podrà tirar cap tros a l’olla i tindrà dificultats per tirar la família endavant (També s’usa amb les formes no tirar-ne cap tros a l’olla i no posar-ne cap tros a l’olla)

→ no ficar-se res a la butxaca, no treure res a carregador

no treure res a carregador SV, no treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc. (IEC)

Ha treballat molt conscienciosament, però no ha tret res a carregador; l’han pagat amb un rebuf(R-M)

→ no ficar-se res a la butxaca, no poder-ne tirar cap tros a l’olla, perdre l’estona