ABELLIR

sortir-li dels collons (a algú) SV, tenir ganes de

No em fotis presses, ho faré quan em surti dels collons! Ara no em ve de gust

sortir-li dels ous (a algú)

ABELLIR

sortir-li dels ous (a algú) SV, tenir ganes de

Si li surt dels ous, hi anirà. Però, jo crec que no hi anirà

sortir-li dels collons (a algú)

AÏRAR-SE

sortir de fogó SV, perdre la continència, especialment per ira (IEC)

Quan li prohibiren de fer la festa que tant havia preparat, va sortir de fogó i els va insultar (R-M)

perdre els estreps, eixir-se de fogó, sortir de mare, perdre els papers

treure (algú) de fogó (inv.)

AÏRAR-SE

sortir de mare SV, irritar-se, exaltar-se molt / exaltar-se molt, exasperar-se (IEC, EC)

En oir que l’acusaven d’una cosa que no havia fet, va sortir de mare i va insultar-los a tots (També s’usa amb el verb eixir) (R-M)

perdre els estreps, sortir de fogó, sortir de polleguera, perdre els papers

treure (algú) de mare (inv.)

AÏRAR-SE

sortir de polleguera SV, irritar-se fortament (R-M)

Va sortir de polleguera perquè jo havia arribat tard / No em facis sortir de polleguera, que veuràs quin temperament gasto / Si vols veure’l sortir de polleguera, porta-li la contrària. No ho pot suportar

perdre els estreps, sortir de mare, sortir de to, tallar claus, perdre els papers

treure (algú) de polleguera (inv.), estar fora de polleguera (p.ext.)

AÏRAR-SE

sortir de to SV, perdre’s la contenció (R-M)

Estava tan indignat que realment va sortir de to i va causar molt mala impressió amb els seus exabruptes (R-M)

perdre els estreps, sortir de polleguera, perdre els papers

ANGUNIEJAR

fer sortir els cabells blancs (a algú) SV, provar la paciència (EC)

Els meus alumnes em fan sortir els cabells blancs

fer mudar la pell (a algú)

fer sortir cabells blancs (a algú) (v.f.), les de Caïm (p.ext.)

fer eixir els cabells verds (a algú) (Cast., Val.)

APALLISSAR

fer sortir (algú) del mapa SV, apallissar / donar una pallissa a algú (R-M, *)

No l’inquietis, amb el geni que té és capaç de fer-te sortir del mapa d’un revés (Només s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)

deixar la cara com un mapa (a algú) (p.ext.)

ARRANJAR-SE

sortir-se’n SV, algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n (IEC)

La seva situació era difícil, però se’n va sortir molt bé / Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me’n sortiré (IEC, Fr)

treure’s les mosques del nas, arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, enginyar-se-les, eixir a cap (d’alguna cosa), sortir del pas, ventar el cop

no fer res de bo (ant.); no sortir-ne, de s’aguller (ant.); eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.); salvar la vida (p.ext.)

ASSEGURAR-SE

sortir de dubtes SV, assegurar-se de la veritat d’una cosa (Fr)

Després de sentir moltes opinions ha sortit de dubtes / Per sortir de dubte val més preguntar-ho directament als interessats (També s’usa amb el verb eixir i amb el nom en singular, opcionalment precedit del quantificador un) (*, R-M)

treure el gat del sac

sortir del dubte (v.f.), tenir (alguna cosa) en quarantena (ant.), posar (alguna cosa) en dubte (ant.)

Pàgina 1 de 9 »