ABELLIR
■ sortir-li dels collons (a algú) SV, tenir ganes de
No em fotis presses, ho faré quan em surti dels collons! Ara no em ve de gust
→ sortir-li dels ous (a algú)
■ sortir-li dels collons (a algú) SV, tenir ganes de
No em fotis presses, ho faré quan em surti dels collons! Ara no em ve de gust
→ sortir-li dels ous (a algú)
■ sortir-li dels ous (a algú) SV, tenir ganes de
Si li surt dels ous, hi anirà. Però, jo crec que no hi anirà
→ sortir-li dels collons (a algú)
sortir de fogó SV, perdre la continència, especialment per ira (IEC)
Quan li prohibiren de fer la festa que tant havia preparat, va sortir de fogó i els va insultar (R-M)
→ perdre els estreps, eixir-se de fogó, sortir de mare, perdre els papers
▷ treure (algú) de fogó (inv.)
sortir de mare SV, irritar-se, exaltar-se molt / exaltar-se molt, exasperar-se (IEC, EC)
En oir que l’acusaven d’una cosa que no havia fet, va sortir de mare i va insultar-los a tots (També s’usa amb el verb eixir) (R-M)
→ perdre els estreps, sortir de fogó, sortir de polleguera, perdre els papers
▷ treure (algú) de mare (inv.)
sortir de polleguera SV, irritar-se fortament (R-M)
Va sortir de polleguera perquè jo havia arribat tard / No em facis sortir de polleguera, que veuràs quin temperament gasto / Si vols veure’l sortir de polleguera, porta-li la contrària. No ho pot suportar
→ perdre els estreps, sortir de mare, sortir de to, tallar claus, perdre els papers
▷ treure (algú) de polleguera (inv.), estar fora de polleguera (p.ext.)
sortir de to SV, perdre’s la contenció (R-M)
Estava tan indignat que realment va sortir de to i va causar molt mala impressió amb els seus exabruptes (R-M)
→ perdre els estreps, sortir de polleguera, perdre els papers
fer sortir els cabells blancs (a algú) SV, provar la paciència (EC)
Els meus alumnes em fan sortir els cabells blancs
→ fer mudar la pell (a algú)
▷ fer sortir cabells blancs (a algú) (v.f.), les de Caïm (p.ext.)
• fer eixir els cabells verds (a algú) (Cast., Val.)
fer sortir (algú) del mapa SV, apallissar / donar una pallissa a algú (R-M, *)
No l’inquietis, amb el geni que té és capaç de fer-te sortir del mapa d’un revés (Només s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
▷ deixar la cara com un mapa (a algú) (p.ext.)
sortir-se’n SV, algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n (IEC)
La seva situació era difícil, però se’n va sortir molt bé / Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me’n sortiré (IEC, Fr)
→ treure’s les mosques del nas, arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, enginyar-se-les, eixir a cap (d’alguna cosa), sortir del pas, ventar el cop
▷ no fer res de bo (ant.); no sortir-ne, de s’aguller (ant.); eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.); salvar la vida (p.ext.)
sortir de dubtes SV, assegurar-se de la veritat d’una cosa (Fr)
Després de sentir moltes opinions ha sortit de dubtes / Per sortir de dubte val més preguntar-ho directament als interessats (També s’usa amb el verb eixir i amb el nom en singular, opcionalment precedit del quantificador un) (*, R-M)
→ treure el gat del sac
▷ sortir del dubte (v.f.), tenir (alguna cosa) en quarantena (ant.), posar (alguna cosa) en dubte (ant.)
Pàgina 1 de 9 »