deixar respirar (algú) SV, deixar de molestar algú
Necessita que estiguin per ell contínuament i no deixa respirar mai a ningú / Si deixéssiu respirar la secretària potser faria la feina ben feta / Deixa’l respirar, que no veus que el molestes? (S’usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→ deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷ respirar tranquil (inv.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
respirar a plens pulmons SV, sentir-se alliberat / sentir-se lliure, jovial, esponjat (R-M, EC)
Un cop em va ser acceptada la dimissió, vaig respirar a plens pulmons; s’havia acabat la responsabilitat en un afer tan tèrbol (R-M)
→ respirar tranquil, eixamplar-se-li el pit (a algú)
respirar tranquil SV, sentir-se alliberat, lliure, jovial, esponjat
Quan m’ho van explicar detalladament vaig respirar tranquil; no era res greu (R-M)
→ respirar a plens pulmons
▷ deixar respirar (algú) (inv.)
respirar per la ferida SV, manifestar o deixar entreveure un sentiment que es portava amagat (A-M)
Ho vol tenir amagat, però un dia o altre respirarà per la ferida. No hi ha secret que duri sempre (També s’usa amb el verb alenar) (R-M)
→ treure’s la màscara, llevar-se la careta
▷ ensenyar el llautó (a algú) (p.ext.), veure-se-li el llautó (a algú) (p.ext.), ensenyar la ceba (a algú) (p.ext.), ensenyar la pota (a algú) (p.ext.), ensenyar l’orella (a algú) (p.ext.)
deixar respirar (algú) SV, deixar de molestar algú
El gos que lladrava tant està més tranquil últimament, ja era hora que deixés respirar la resta de veïns / Li està tant a sobre, que no el deixa respirar / Deixa’l respirar: no li vagis tant al darrere (S’usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→ deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷ respirar tranquil (inv.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
respirar per boca d’altri SV, parlar per compte d’un altre (R-M)
Aquest respira per boca d’altri; si algú no li ho hagués dit ell no hauria plantejat aquesta qüestió (R-M)
→ alenar pes cul (d’algú), parlar per boca (d’algú)
▷ fer-se eco (d’alguna cosa) (p.ext.), tirar la pedra i amagar la mà (p.ext.), treure la cara (per algú) (p.ext.)
deixar respirar (algú) SV, deixar algú reposar d’un treball fatigós, gaudir d’una treva o d’un alleujament enmig d’un treball, fatic, pena, etc. per retrobar el repòs, la pau, la calma
Després de tants dies de concentració, deixa respirar els jugadors una miqueta i dóna’ls festa aquesta tarda / Pleguem: deixeu-me respirar una estona / La feina no em deixa respirar, no tinc cap dia lliure fins d’aquí a dues setmanes (S’usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu) (*, EC, *)
→ deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷ no deixar parar (algú) un instant (ant.)
respirar per la ferida SV, manifestar o deixar entreveure un sentiment que es portava amagat (A-M)
Volia mantenir-ho en secret, però no ho va resistir i va respirar per la ferida / Es vol mostrar impassible, però alena per la ferida (També s’usa amb el verb alenar)
→ treure’s la màscara, llevar-se la careta
▷ ensenyar el llautó (a algú) (p.ext.), veure-se-li el llautó (a algú) (p.ext.), ensenyar la ceba (a algú) (p.ext.), ensenyar la pota (a algú) (p.ext.), ensenyar l’orella (a algú) (p.ext.)