deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions
→ deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷ deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)
de paraula SP, sense convicció (R-M)
Es coneix que ho diu de paraula, però que pensa ben al contrari (R-M)
→ per compliment
tenir paraula de marxant SV, complidor (ant.) / es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar (Fr, *)
Va assegurar que a aquesta hora ja seria aquí i encara no ha arribat: té paraula de marxant
→ tenir paraula de sastre, tenir paraula de mercader, tenir poca paraula
▷ ésser esclau de la seva paraula (ant.), tenir paraula de rei (ant.), fer honor (a alguna cosa) (ant.), tenir paraula (ant.), home de paraules (p.ext.)
tenir paraula de mercader SV, es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar (A-M)
Crec que no complirà el que t’ha promès perquè té paraula de mercader
→ tenir paraula de marxant, tenir paraula de sastre, trencador de fe, tenir poca paraula
▷ tenir paraula (ant.), home de paraules (p.ext.)
tenir paraula de sastre SV, es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar (A-M)
Va dir que ell faria l’encàrrec i no l’ha fet, té paraula de sastre
→ tenir paraula de marxant, tenir paraula de mercader, tenir poca paraula
▷ tenir paraula de rei (ant.), tenir paraula (ant.), faltar a la seva paraula (p.ext.), home de paraules (p.ext.)
■ tenir poca paraula SV, algú, deixar de complir alguna cosa que ha dit o que ha promès
No et refiïs d’ell que té poca paraula: mai no compleix les coses que promet / Segurament demà a les vuit del matí no serà aquí, malgrat que t’ho hagi promès; és una persona de poca paraula (També s’usa amb la forma de poca paraula)
→ tenir paraula de sastre, tenir paraula de marxant, tenir paraula de mercader, trencador de fe
▷ tenir paraula (ant.), tenir paraula de rei (ant.), home de paraules (p.ext.)
faltar a la seva paraula SV, no complir una promesa
Ha faltat a la seva paraula / No presentant-nos al sopar faltarem a la nostra paraula (També s’usa amb les altres formes del possessiu) (EC, *)
→ fer-li el forat tort (a algú), fer cama coixa, trencador de fe
▷ fer honor (a alguna cosa) (ant.), tenir paraula (ant.), aguantar la paraula (ant.), tenir paraula de sastre (p.ext.)
paraules grosses SN, invectives / mots ofensius o poc fins (IEC, A-M)
Al final va acabar dient-li paraules grosses: estava molt enfadat
→ paraules gruixudes, paraules fortes, coses gruixudes, mala paraula
▷ paraula grossa (v.f.), anar-se’n de paraules (p.ext.)
paraules gruixudes SN, expressió grollera / paraules obscenes o molt ofensives / paraula vulgar, indecent (R-M, A-M, EC)
No para de deixar anar paraules gruixudes / Quan va errar el tret i se li va escapar la llebre, va deixar anar una paraula gruixuda com mai no li havia sentit (*, R-M)
→ mala paraula, paraules fortes, coses gruixudes, paraules grosses
▷ paraula gruixuda (v.f.), parlar gruixut (p.ext.), anar-se’n de paraules (p.ext.)
deixar (algú) amb la paraula a la boca SV, interrompre algú, no deixar-lo parlar (IEC)
Va deixar en Manel amb la paraula a la boca més d’una vegada / Aquella rèplica tan directa el va deixar amb la paraula a la boca i ja no va saber què dir / Durant l’explicació, el va deixar amb mitja paraula a la boca més d’una vegada (També s’usa amb la forma deixar (algú) amb mitja paraula a la boca) (*, R-M, *)
→ trencar-li les oracions (a algú), trencar-li el revessí (a algú), tallar el fil (a algú)
▷ restar amb la paraula a la boca (inv.), deixar (algú) sense paraula (p.ext.)