val a dir que O, s’ha de convenir / expressió amb la qual hom introdueix una observació al que acaba d’ésser dit (IEC, EC)
No us havia de sobtar tant aquella actitud d’ell. Val a dir que té tota la raó i ja us ho podíeu esperar / Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant (R-M, EC)
→ de fet, en efecte, no cal dir que
▷ per descomptat (p.ext.)
tenir un bell dir SV, dir les coses amb elegància (SP)
S’explica molt bé i, a més, té un bell dir
→ parlar com un sant, parlar com un àngel
dir bé SV, parlar bé, correctament o en veritat (EC)
Direu bé si decidiu que és millor no assistir a la reunió / Bé has dit (*, EC)
▷ anar bé (p.ext.), acostar-s’hi (p.ext.)
què vols dir amb això O, expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc. (EC)
—Si no canvies d’actitud, la meva paciència s’acabarà aviat! —Què vols dir amb això? / Què voleu dir amb això? Que m’obligueu a venir? (S’usa normalment en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu)
dir una cosa per una altra (a algú) SV, dir voluntàriament un concepte per un altre, enganyar (EC)
Jo no sóc d’aquells que diuen una cosa per una altra, no l’enganyo / Mai no diu una cosa per una altra; és una noia molt sincera (També s’usa amb les formes dir una cosa per l’altra (a algú) i dir una cosa per altra (a algú))
→ fer veure una cosa per altra (a algú), predicar el que no es creu, fer veure el blanc negre (a algú)
▷ cridar vi i vendre vinagre (p.ext.)
el dir de la gent SD, l’opinió dels altres / allò que diu la gent en general, principalment les murmuracions (R-M, EC)
Són una parella exemplar, però, segons el dir de la gent, fan coses estrafolàries; es refereixen a llurs costums orientals / Fa massa cas del dir de la gent (R-M, EC)
→ el què diran, veus volanderes, bum-bum, rum-rum
▷ anar en boca de tothom (p.ext.), anar a llengües de la gent (p.ext.), llegenda urbana (p.ext.)
dir una cosa per una altra (a algú) SV, dir involuntàriament un concepte per un altre (EC)
El conserge m’ha dit una cosa per una altra: que la reunió començava a les sis quan en realitat l’inici s’havia fixat per a les cinc (També s’usa amb les formes dir una cosa per l’altra (a algú) i dir una cosa per altra (a algú))
→ creuar-se-li els cables (a algú)
qui ho havia de dir O, expressió d’estranyesa davant un fet inesperat / exclamació de sorpresa, d’admiració, sovint per l’esdeveniment d’un fet que abans hom judicava impossible o altament improbable (R-M, EC)
Es van conèixer al Brasil i va resultar que eren fills del mateix poble de l’Aragó. Qui ho havia de dir! Ara són marit i muller (R-M)
→ ves per on, mai no ho hauria dit
▷ qui ho diria (p.ext.), Déu del cel (p.ext.), no t’ho perdis (p.ext.)
vol dir que O, fórmula per a indicar dubte o incredulitat / expressió de dubte davant d’allò que un altre acaba de dir (IEC, EC)
Voleu dir que per aquí anem bé? El plànol no indica l’existència d’aquest bosc / —T’asseguro que és francès. —Vols dir? Sembla alemany (S’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu) (*, R-M)
per dir-ho així SP, equival a una afirmació aproximada / fórmula d’atenuació d’allò que hom diu / fórmula amb què hom introdueix una afirmació que podria semblar inexacta (R-M, IEC, EC)
Aquell home era, per dir-ho així, una mena de bruixot; pretenia fer cures meravelloses / Si no sap la resposta a aquesta pregunta tan lògica és poc intel·ligent, per dir-ho així (R-M, *)
→ com aquell qui diu, per dir-ho d’alguna manera
▷ valgui l’expressió (p.ext.)