ASSISTENTA
dona de fer feines SN, dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores (IEC)
La dona de fer feines ve dos cops per setmana / M’ha despertat la senyora de fer feines (També s’usa amb el nom senyora)
dona de fer feines SN, dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores (IEC)
La dona de fer feines ve dos cops per setmana / M’ha despertat la senyora de fer feines (També s’usa amb el nom senyora)
dona de fer feines SN, dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores (IEC)
La dona de fer feines ha plegat, n’haurem de buscar una altra / Està molt contenta de la senyora de fer feines (També s’usa amb el nom senyora)
■ dona fàcil SN, dit per a referir-se a aquelles dones que no presenten oposició a les pretensions sexuals d’un home
Té fama de dona fàcil; per això la gent que la coneix li manca tant al respecte
→ ésser una fresca, ésser un pendó (algú)
▷ amor lliure (p.ext.), posar-s’hi bé (p.ext.)
ja és una dona O, expressió emprada per a indicar que una noia ja té la menstruació (EC)
La Maria tot just ha fet onze anys i ja és una dona (També s’usa amb les formes ja és dona, ja és tota una dona i amb el diminutiu doneta)
▷ fer-se un home (p.ext.)
saber el pa que s’hi dóna SV, conèixer les circumstàncies d’una situació o qüestió (R-M)
No em parlis d’intervenir en desavinences d’una altra família; ja sé el pa que s’hi dóna; acabarien renyint amb mi / T’aconsello que no et posis a treballar en aquella casa; sé el pa que s’hi dóna; no hi duraries tres mesos (R-M)
→ pensar-se-les totes, saber quin pa hi donen, conèixer el marro
dona d’aigua SN, fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs humits (IEC)
La llegenda diu que en aquest llac hi viu una dona d’aigua / He aconseguit un llibre que recull les creences populars sobre les dones d’aigua
dóna recapte a casa teva O, no et fiquis en allò que no t’importa (EC)
Dóna recapte a casa teva i no fiquis el nas en les vides dels altres (Només s’usa en imperatiu)
→ cadascú a casa seva, cada ocell al seu niu
▷ dóna recapte de casa teva (v.f.), ficar-se on no el demanen (ant.)
tant se li’n dóna (a algú) O, ésser, quelcom, indiferent (R-M)
Prou que l’han advertit que el poden sancionar, però a ell tant se li’n dóna; és un fresc / Tant se’ns en donava que no t’agradés l’aparador nou, per això el vam decorar al nostre gust (S’usa normalment en present o imperfet d’indicatiu) (R-M, *)
→ tant li és (a algú), no venir d’aquí, no fer fred ni calor (a algú), tant li fa, ésser igual, fúmer-se’n de la virolla, tant li fa naps com cols (a algú), tant se li’n fot (a algú), tant se li’n dóna naps com cols (a algú), afarta’m i digue’m moro
▷ entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (p.ext.); parlar a la paret (p.ext.); fica-m’ho aquí, que no tinc butxaques (p.ext.); fer orelles de marxant (p.ext.); pelar-se-la (p.ext.); bufar-se-la (p.ext.); suar-se-la (p.ext.); no hi fa res (p.ext.)
tant se li’n dóna blanc com negre (a algú) O, ésser indiferent quelcom (R-M)
A ell, tant se li’n dóna blanc com negre, de tot això / Volia que quedés fet avui; si no pot ser, ja tant se me’n dóna blanc com negre; ja no hi tinc cap interès (S’usa normalment en present o imperfet d’indicatiu) (*, R-M)
→ tant li és (a algú), tant li és blanc com negre (a algú), tant se li’n dóna (a algú), tant se li’n dóna naps com cols (a algú), tant li fa naps com cols (a algú), tant li és buit com carregat (a algú), tant se li’n fot (a algú)
tant se li’n dóna naps com cols (a algú) O, tant és una cosa com una altra a algú (IEC)
Tan combatiu que era, i, ara, tant se li’n dóna naps com cols (S’usa normalment en present o imperfet d’indicatiu) (EC)
→ tant se li’n dóna (a algú), tant se li’n dóna blanc com negre (a algú), tant li fa naps com cols (a algú), tant li és buit com carregat (a algú), tant se li’n fot (a algú)
Pàgina 1 de 3 »