anar per bé SV, millorar / experimentar un canvi positiu (IEC, *)
Veig que ja vas per bé, tant de la teva malaltia com de la teva situació econòmica / Jo crec que aquest noi va per bé i que arribarà lluny (R-M)
→ anar per bon camí, tombar per bé, alçar el cap, treure faves d’olla, anar lluny
▷ anar per mal (ant.), a fi de bé (p.ext.)
tombar per bé SV, experimentar un canvi (EC)
El malalt ha tombat per bé / El temps ha tombat per bé / Cal que les coses tombin per bé en la situació compromesa en què ens trobem (A-M, EC, *)
→ anar per bé, veure’s les orelles
▷ tombar per mal (ant.)
menjar poc i pair bé SCoord, moderar l’ambició (R-M)
No vulguis emprendre tantes coses a la vegada; val més menjar poc i pair bé; de moment ja serà molt si tires endavant el negoci del paper / No ambicionis tant; conforma’t amb una petita part; que és millor menjar poc i pair bé (R-M)
▷ voler tocar el cel amb la mà (ant.), menjar-s’ho tot en un dia (ant.), voler-s’ho menjar tot (ant.), a poc a poc i bona lletra (p.ext.), tranquil·litat i bons aliments (p.ext.)
un bé de Déu de SQ, en abundor / una gran quantitat (R-M, *)
Hi havia un bé de Déu de flors / Tindrem un bé de Déu de blat / No n’hi ha poques, de pomes, no; n’hi ha un bé de Déu (Fr, EC, R-M)
→ un grapat de, un munt de, un sens fi de
▷ tenir set deus (d’alguna cosa) (p.ext.)
tant de bé li ha fet Déu O, dit en ocasió d’una mort després d’un llarg procés dolorós (R-M)
Ha mort aquest matí; tant de bé li ha fet Déu, pobre; ja ha patit prou (R-M)
▷ Déu l’hagi perdonat (p.ext.), al cel lo vegem (p.ext.), al cel sia (p.ext.), en pau descansi (p.ext.)
■ vestir bé SV, anar mudat, ésser molt elegant a l’hora de vestir-se
L’Elena vesteix bé / Li agrada vestir bé, perquè és molt presumit / Vesteix molt bé i és molt elegant (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
→ compondre’s com un monyo de novençana, anar de pontifical
▷ anar que ni pintat (p.ext.), sortir de la capsa (p.ext.), anar conforme (p.ext.)
i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-M)
—Hi aniràs tu, oi? —I un be negre amb potes rosses! / —Que em faràs aquest favor? —I un be negre! / —Diu que t’hi portarà? —I un be! (Alternativament s’usa amb les formes i un be negre i també i un be)
→ i un ou, i un colló, no haver-n’hi de cuits
▷ un be negre amb potes rosses (v.f.), ara hi corro (p.ext.)
ara bé SAdv, expressió que continua un raonament que s’admet, tot introduint una adversativa / això suposat, demostrat, al punt on som del raonament / per a indicar il·lació (en un raonament) (R-M, IEC, EC)
Anirem plegats d’excursió; ara bé, cal que abans preparem bé plegats totes les coses / Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho / He entès tots els arguments que m’has donat; ara bé, no hi estic d’acord (R-M, EC, *)
→ si bé, per bé que, encara que, malgrat que
assentar-se-li bé (a algú) SV, alguna cosa, fer profit al cos (IEC)
Aquest arròs bullit se m’ha assentat bé / La verdura sempre se li assenta molt bé (S’usa normalment amb noms que denoten àpats o menjars com a subjecte i també amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
→ posar-se-li bé (a algú), fer profit (a algú), fer bon ventrell (a algú), caure bé (a algú)
▷ assentar-se-li malament (a algú) (ant.), obeir el ventrell (p.ext.)
posar-se-li bé (a algú) SV, assimilar-se / alguna cosa, fer profit al cos (R-M, *)
La sopa se m’ha posat bé / El sopar no se li ha posat bé i no vol sortir aquesta nit (S’usa normalment amb noms que denoten àpats o menjars com a subjecte i també amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*, R-M)
→ assentar-se-li bé (a algú), fer bon ventrell (a algú), fer profit (a algú), caure bé (a algú)
▷ posar-se-li malament (a algú) (ant.)