ANAR-SE'N
agafar la via en pas SV, posar-se a caminar, marxar; anar-se’n (A-M)
Va agafar la via en pas i ja no va tornar a aparèixer
→ posar-se en camí
[Pineda (A-M)]
agafar la via en pas SV, posar-se a caminar, marxar; anar-se’n (A-M)
Va agafar la via en pas i ja no va tornar a aparèixer
→ posar-se en camí
[Pineda (A-M)]
agafar ales SV, sentir-se amb més capacitat o coratge per a fer quelcom (R-M)
Aquell primer èxit li va fer agafar ales i es va llançar de ple a la seva tasca / Després de tants d’elogis del que havia fet, va agafar ales per continuar l’obra pictòrica (R-M)
→ alçar el cap, revestir-se de valor, cordar-se les calces, agafar pit, lligar-se bé les espardenyes
▷ abaixar la cresta (ant.), afluixar-se-li les femelles (a algú) (ant.), donar ales (a algú) (inv.), veure’s les orelles (p.ext.)
■ agafar-se (alguna cosa) a la brava SV, prendre’s alguna cosa amb gran voluntat, esforç, entusiasme, energia
La Montserrat s’agafa la carrera a la brava (També s’usa amb el verb prendre i amb els quantificadors molt, tan, etc. davant del complement preposicional)
→ agafar-se (alguna cosa) a la valenta, prendre’s (alguna cosa) a dents, prendre’s (alguna cosa) a pit, agafar-se (alguna cosa) a la tremenda
■ agafar-se (alguna cosa) a la tremenda SV, prendre’s alguna cosa amb gran punya; amb gran voluntat i esforç
Relaxa’t. T’ho agafes tot a la tremenda i acabaràs malament dels nervis (També s’usa amb el verb prendre i amb els quantificadors molt, tan, etc. davant del complement preposicional)
→ agafar-se (alguna cosa) a la valenta, prendre’s (alguna cosa) a dents, prendre’s (alguna cosa) a pit, agafar-se (alguna cosa) a la brava
agafar-se (alguna cosa) a la valenta SV, (prendre’s alguna cosa) amb gran punya / amb gran voluntat i esforç (IEC, EC)
Sempre s’agafa les coses a la valenta / Vam discutir una mica, però ell s’ho va agafar tan a la valenta que d’ençà d’aquell dia no em saluda (També s’usa amb el verb prendre i amb els quantificadors molt, tan, etc. davant del complement preposicional) (*, R-M)
→ prendre’s (alguna cosa) a pit, agafar-se (alguna cosa) a la tremenda, agafar-se (alguna cosa) a la brava, prendre’s (alguna cosa) a dents
▷ prendre’s (alguna cosa) a la fresca (ant.)
agafar peix SV, aconseguir allò que hom es proposava; induir algú a fer quelcom en profit nostre o a imitació nostra (EC)
L’Antoni ha agafat peix. Ha aconseguit que tots li vagin al darrere
→ sortir-se amb la seva, treure foc
▷ pescar en aigua tèrbola (p.ext.), treure estella (d’alguna cosa) (p.ext.), agafar el peix per la cua (p.ext.)
no haver-hi per on agafar (algú) SV, ésser desraonat (R-M)
Aquest xicot no hi ha per on agafar-lo; tan aviat sembla molt atent, com no saluda ningú (R-M)
→ cap calent, cap buit, tenir un cargol fluix, no anar enlloc
▷ tenir llunes (algú) (p.ext.)
agafar (algú) pel mot SV, valer-se d’allò que algú diu per comprometre’l a realitzar-ho / exigir a algú de complir la paraula (R-M, IEC)
Va dir que m’ajudaria a acabar el treball i el vaig agafar pel mot; n’hi he donat la meitat a fer / Si t’ha promès de donar-te dos dies de festa, agafa’l pel mot i digues que els acceptes (També s’usa amb el verb prendre i sol dur el complement en forma pronominal) (R-M)
▷ agafar (algú) del mot (v.f.), agafar (algú) al mot (v.f.), prendre-li la paraula (a algú) (p.ext.)
agafar (alguna cosa) amb pinces SV, tractar amb cura (R-M)
Aquest gerro és massa delicat; l’haurem d’agafar amb pinces si no volem que se’ns trenqui / Cal agafar aquests documents amb pinces (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M, *)
▷ amb compte (p.ext.), com una relíquia (p.ext.)
no haver-hi per on agafar (algú) SV, ésser desraonat (R-M)
De vegades, no hi ha per on agafar en Joan. Et contesta d’una manera que és com si hagués perdut la raó
→ cap calent, cap buit, tenir un cargol fluix, no anar enlloc
▷ tenir llunes (algú) (p.ext.)