ATORDIT
tenir el cap carregat SV, tenir el cap poc clar (EC)
Amb tanta confusió tenia el cap carregat
▷carregar-li el cap (a algú) (inv.), tenir el cap com un bombo (p.ext.)
tenir el cap carregat SV, tenir el cap poc clar (EC)
Amb tanta confusió tenia el cap carregat
▷carregar-li el cap (a algú) (inv.), tenir el cap com un bombo (p.ext.)
tenir el cap carregat SV, tenir el cap adolorit (EC)
Tinc el cap carregat: aquesta migranya no m'acaba de marxar mai
tenir el cap com un bombo SV, sentir mareig o malestar a causa d'una insistència molesta, generalment sorollosa (DIEC1)
Tinc el cap com un bombo de sentir el soroll de la màquina excavadora / Va sortir de la discoteca amb el cap com un bombo (També s'usa amb la forma amb el cap com un bombo)
→tenir el cap com un timbal, sortir-li fum del cap (a algú), tenir el cap com una ferrada
▷posar un cap com un bombo (a algú) (inv.), omplir-li el cap (a algú) (inv.), tenir el cap espès (p.ext.), tenir el cap carregat (p.ext.), cloquejar-li el cap (a algú) (p.ext.)
tenir el cap com un estornell SV, tenir el cap molt poblat de cabells i aquests eriçats i en desordre (A-M)
Hauria d'anar al barber, perquè té el cap com un estornell i no fa bona impressió als clients
tenir el cap com un timbal SV, sentir mareig o malestar a causa d'una insistència molesta, generalment sorollosa (DIEC1)
A la reunió cridaven tant que ara tinc el cap com un timbal; encara no sé què han dit / Vaig sortir de la prova amb el cap com un timbal (També s'usa amb la forma amb el cap com un timbal) (R-M, *)
→tenir el cap com un bombo, sortir-li fum del cap (a algú), tenir el cap com una ferrada
▷posar el cap com un timbal (a algú) (inv.), tenir el cap espès (p.ext.)
tenir el cap com una ferrada SV, tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit (A-M)
Després del festival vaig tenir el cap com una ferrada durant tres dies
→tenir el cap com un bombo, tenir el cap com un timbal, sortir-li fum del cap (a algú)
▷posar el cap com una ferrada (a algú) (inv.), posar un cap com un bombo (a algú) (inv.), posar el cap com un timbal (a algú) (inv.), cloquejar-li el cap (a algú) (p.ext.)
tenir el cap dur (algú) SV, ésser tossut (EC)
No cal que insistim; ja ha dit que no i té el cap dur; no crec que canviï de criteri / Té la testa dura i no pararà fins a aconseguir-ho (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, *)
tenir el cap dur (algú) SV, costar-li, a algú, d'entendre les coses (EC)
Vol aprendre àlgebra, però té el cap dur i no sé si se'n sortirà (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, força, massa, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M)
→tenir la closca dura (algú), tenir sa clovella gruixada (algú), dur de closca, coix del front, dur de cap, dur com una sola de sabata, curt de tei
tenir el cap dur (algú) SV, costar-li, a algú, d'entendre les coses (EC)
Per més que li ho repeteixis, no ho entendrà perquè té el cap dur (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, massa, molt, etc. en posició preadjectival)
→tenir la closca dura (algú), tenir sa clovella gruixada (algú), curt de gambals, curt de tei, coix del front, dur de closca
tenir el cap espès SV, no tenir claredat mental / tenir el cap enterbolit, que no coordina bé les idees (R-M, A-M)
No em vinguis amb més música, perquè ja tinc el cap espès de tant de soroll / Sempre que fa mal temps tinc el cap espès (R-M)
▷tenir el cap com un timbal (p.ext.), tenir el cap com un bombo (p.ext.)