ATABALAT
no saber on toca SV, estar atabalat, atordit, que no sap què dir, què fer, com captenir-se
Està molt nerviós i no sap on toca; no hi ha manera d’entendre’s amb ell / Estava tan agitat que no sabia ni on tocava / Ha passat la nit delirant, però ara ja sap on toca i està ben serè (R-M, *, R-M)
▷ perdre la carta de navegar (p.ext.)
no saber què es diu SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
L’acaben d’acomiadar de la feina i, en aquests moments, no sap què es diu / Estava tan nerviós que no sabia què es deia / Estàs atabalat i no saps què et dius, asserena’t! (També s’usa amb la forma no saber el que es diu)
→ no saber què es fa, no saber què es pesca, no saber què s’empatolla
no saber què es fa SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
Vol ocupar-se de tantes coses alhora que no sap què es fa / Quan es posava nerviós, no sabia el que es feia / Com pots treballar tantes hores seguides? Descansa una mica, que aviat ja no sabràs què et fas! (També s’usa amb la forma no saber el que es fa)
→ no saber què es diu, no saber què es pesca, no saber què s’empesca
no saber què es pesca SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
Quan s’atabala, no sap què es pesca / Quan es va adonar que havia tingut un accident, va baixar del cotxe tan atabalat que no sabia què es pescava / No t’hi capfiquis perquè després no saps què et pesques (També s’usa amb la forma no saber el que es pesca)
→ no saber què es fa, no saber què es diu, no saber què s’empatolla, no saber què s’empesca
sortir-li fum del cap (a algú) O, estar atabalat (R-M)
Li van fer tantes recomanacions que al pobre xicot ja li sortia fum del cap i no sabia per on començar la feina (R-M)
→ tenir el cap com un timbal, tenir el cap com un bombo
tenir el cap com un bombo SV, sentir mareig o malestar a causa d’una insistència molesta, generalment sorollosa (IEC)
Tinc el cap com un bombo de sentir el soroll de la màquina excavadora / Va sortir de la discoteca amb el cap com un bombo (També s’usa amb la forma amb el cap com un bombo)
→ tenir el cap com un timbal, sortir-li fum del cap (a algú), cloquejar-li el cap (a algú)
▷ posar un cap com un bombo (a algú) (inv.), omplir-li el cap (a algú) (inv.), tenir el cap espès (p.ext.), tenir el cap carregat (p.ext.)
tenir el cap com un timbal SV, sentir mareig o malestar a causa d’una insistència molesta, generalment sorollosa (IEC)
A la reunió cridaven tant que ara tinc el cap com un timbal; encara no sé què han dit / Vaig sortir de la prova amb el cap com un timbal (També s’usa amb la forma amb el cap com un timbal) (R-M, *)
→ tenir el cap com un bombo, sortir-li fum del cap (a algú)
▷ posar el cap com un timbal (a algú) (inv.), tenir el cap espès (p.ext.)